Carolina Telechea, l'ex del PSC que es va reinventar

«¿Us coneixeu?» D’aquesta guisa destensava, un membre de l’equip del programa ‘Faqs’, la trobada entre José Zaragoza i Carolina Telechea entre els bastidors del plató del programa. El socialista, allargant la mà amb un somriure als llavis va dir, «No, encantat». La número 2 d’ERC al Congrés va reposar un «Sí, i tant».I és que Telechea va estar a les ‘ordres’ de Zaragoza quan aquest era alguna cosa més que l’‘home fort’ del PSC. Quan era el totpoderós secretari d’Organització i el carrer on hi havia la seu del PSC es va convertir en un subjecte sintàctic que en feia tremolar més d’un. ‘Nicaragua’. De fet, ella va ser també secretària d’Organització de l’entramat socialista, de les joventuts del partit, a l’Anoia. Molt lluny de la mirada de Zaragoza. «I tant que el conec», somriu Telechea.

¿És Carolina Telechea un cas típic de passada del PSC a ERC? No. No ha format mai part de l’anomenat sector catalanista del partit, ni tampoc ha ocupat les altes esferes. Entre altres motius, per la seva joventut (Igualada, 1981). En temps del tripartit, Telechea era una jove promesa del partit. Catalana de primera generació, amb una família paterna itinerant, l’avi era ferroviari, i un pare nascut a Madrid que va ser regidor de Santa Margarida de Montbui. Pel PSC. Una estirp treballadora i afí al PSOE que va veure en Telechea una continuació de la tradició política, justament en un dels santuaris de Convergència, Igualada. La jove promesa va desenvolupar diversos càrrecs, per exemple al mateix ajuntament de Santa Margarida, com a coordinadora de l’alcaldia. De fet, li van arribar a oferir ser candidata del partit en aquesta alcaldia, el 2015.

Però ja feia temps que la seva caiguda del cavall, com Pau (o Saule) camí de Damasc, havia començat. En l’àmbit polític i sobretot en el terreny personal. La sentència del Tribunal Constitucional, el 2010, i les actituds del partit la van portar a allunyar-se del PSC perquè «el federalisme havia deixat de ser la seva prioritat». Una cosa que es va confirmar, després, «amb la renúncia del PSC, el 2012, al referèndum d’autodeterminació», sant i senya fins aleshores dels socialistes.

En aquell temps, Telechea hauria anat a votar un eventual referèndum d’autodeterminació i s’hauria decantat pel ‘no’. Era una ferma defensora de constituir Espanya com una república federal. Telechea es decanta ara per la República catalana. «Soc socialista i estic per la independència», afirma. Ara sosté que «no reconeix» el seu antic partit, «ni a Miquel Iceta».

I en el terreny personal, Telechea es va quedar àmpliament decebuda quan, sent coordinadora de l’alcalde de Santa Margarida, es va quedar embarassada. I durant la gestació va ser acomiadada. «Com pot un partit d’esquerres, que diu defensar els treballadors i diu ser feminista fer això?» es pregunta fins i tot avui Telechea. Va guanyar el cas als tribunals.

Els diners aconseguits els va fer servir per obrir el seu despatx professional.  Telechea és advocada. Dret civil i penal.

La trucada de Junqueras

El seu acostament a ERC va ser gradual. Aquí un debat, allà unes jornades. Fins que li van oferir encapçalar la llista d’ERC a les municipals per Igualada. Va estar en l’oposició, amb un alcalde, per descomptat, convergent, Marc Castells, fins que un dia l’Alba Vergès li va dir: «Junqueras et trucarà aquesta nit». I poc abans de sopar va sonar el mòbil. «Hola, soc l’Oriol Junqueras». Era la primera vegada que hi parlava. I en aquesta conversa, no especialment llarga, el president republicà li va demanar que s’integrés a la llista republicana al Congrés. «I el que més em va desconcertar» rememora la diputada, és que li encarregués «fer-se càrrec dels assumptes econòmics». No va entrar al Congrés en primera instància, però sí quan Ester Capella va ser nomenada consellera, el 2018.

Segurament Junqueras havia de conèixer la laboriositat de Telechea i la seva capacitat d’estudi. Almenys això diuen els que la coneixen. També del seu do de gents. Expliquen en el partit que en un sopar d’honor al Congrés es va asseure al costat d’un notable del PP i, al final del sopar, el popular es va girar i va deixar anar a un altre comensal: «És d’Esquerra, però és maca aquesta noia».

Però ja feia temps que la seva caiguda del cavall, com Pau (o Saule) camí de Damasc, havia començat. En l’àmbit polític i sobretot en el terreny personal. La sentència del Tribunal Constitucional, el 2010, i les actituds del partit la van portar a allunyar-se del PSC perquè «el federalisme havia deixat de ser la seva prioritat». Una cosa que es va confirmar, després, «amb la renúncia del PSC, el 2012, al referèndum d’autodeterminació», sant i senya fins aleshores dels socialistes.

En aquell temps, Telechea hauria anat a votar un eventual referèndum d’autodeterminació i s’hauria decantat pel ‘no’. Era una ferma defensora de constituir Espanya com una república federal. Telechea aposta ara per la República catalana. «Soc socialista i estic per la independència», afirma. Ara sosté que «no reconeix» el seu antic partit, «ni a Miquel Iceta».

I en el terreny personal, Telechea es va quedar àmpliament decebuda quan, sent coordinadora de l’alcalde de Santa Margarida, es va quedar embarassada. I durant la gestació va ser acomiadada. «Com pot un partit d’esquerres, que diu defensar els treballadors i diu ser feminista fer això?» es pregunta fins i tot avui Telechea. Va guanyar el cas als tribunals.

Els diners aconseguits els va fer servir per obrir el seu despatx professional.  Telechea és advocada. Dret civil i penal.

La trucada de Junqueras

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

La trucada de JunquerasEl seu acostament a ERC va ser gradual. Aquí un debat, allà unes jornades. Fins que li van oferir encapçalar la llista d’ERC a les municipals per Igualada. Va estar en l’oposició, amb un alcalde, per descomptat, convergent, Marc Castells, fins que un dia Alba Vergès li va dir: «Junqueras et trucarà aquesta nit».I poc abans de sopar va sonar el mòbil. «Hola, soc l’Oriol Junqueras». Era la primera vegada que hi parlava. I en aquesta conversa, no especialment llarga, el president republicà li va demanar que s’integrés a la llista republicana al Congrés. «I el que més em va desconcertar» rememora la diputada, és que li encarregués «fer-se càrrec dels assumptes econòmics». No va entrar al Congrés en primera instància, però sí quan Ester Capella va ser nomenada consellera, el 2018.

Segurament Junqueras havia de conèixer la laboriositat de Telechea i la seva capacitat d’estudi. Almenys això diuen els que la coneixen. També del seu do de gents. Expliquen en el partit que en un sopar d’honor al Congrés es va asseure al costat d’un notable del PP i, al final del sopar, el popular es va girar i va deixar anar a un altre comensal: «És d’Esquerra, però és maca aquesta noia».