ENTREVISTA

Gabriel Rufián: «¿On és el PSC? Va morir amb el maragallisme.

«Fer 'Espanya ingovernable' és un lema tan nefast com l''Espanya ens roba'. A Espanya no la bloqueges», afirma el cap de llista republicà

4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena

Tinc una notícia bona i una dolenta per a vostè. La bona és que encapçala les enquestes a Catalunya. La dolenta és que els tres que les encapçalen a Espanya no tenen cap intenció d’asseure’s a dialogar més enllà de la Constitució. 

La política és l’art d’aconseguir impossibles. És cert que després de veure Sánchez amenaçant i insultant l’escola pública catalana i els mitjans de comunicació, criminalitzant dos milions de persones, erigint-se en una espècie de jutge Dredd... doncs amb aquest Sánchez que es veu fort no es pot dialogar. Però aquest conflicte només es resol fent política. I això només passa per la derrota de Sánchez de manera incontestable a Catalunya.

 

El que segueix no és informació, és interpretació. Si Sánchez busca Podem, després del 10-N, ERC s’abstindrà en la seva investidura. 

Actualment, dir no a Sánchez és dir sí a Catalunya. No és cap opinió, és memòria. Ha pidolat moltes vegades el vot a la dreta. Si Sánchez pot escollir, triarà la gran coalició. Seria una regressió brutal en els drets socials i civils. Perquè a banda del futur nacional de Catalunya, ens estem jugant la derogació de la llei mordassa, la llei de dependència... l’abstenció del PP no serà gratis. 

¿El sorprèn la campanya del PSOE, per la seva virulència cap a l’independentisme? 

Sánchez està competint pels vots de la dreta. S’ha oblidat d’aquest Sánchez que cantava ‘La internacional’ i ara competeix amb Rivera i Casado a veure qui té la bandera més gran. Aquesta amenaça de portar Marta Rovira i Carles Puigdemont agafats per l’orella, a més de carregar-se la separació de poders fa que tots ens preguntem qui serà el següent. 

Afirma que Sánchez no té principis. ¿I Miquel Iceta? 

Tampoc els té. La distància entre el que diu en privat i en públic és enorme. Iceta sap perfectament que les condemnes no solucionen res. Però la pregunta és: ¿on és el PSC? I és que, literalment, ha mort. I va morir amb el maragallisme. L’únic projecte que té el PSC, o el PSOE, és el projecte del PP.  I Iceta no s’ho creu. Ho fa perquè és un satèl·lit de Sánchez.

Sánchez s’asseurà derrotant-lo a les urnes. Però, ¿com es fa seure en una taula de diàleg un Govern Casado-Abascal? 

És impossible. Quan parlem de la derrota de Sánchez, ho fem en el marc que mai serem els responsables de l’arribada del feixisme. ERC va ser generosa amb les investidures (la real i la fallida) de Sánchez, que van evitar l’arribada del feixisme a la Moncloa. El PSOE volia el nostre no per ficar-nos al sac del PP i Cs. Li vam trencar la cintura i el vam desemmascarar.

¿Creu que fer ‘Espanya ingovernable’ acosta Catalunya a la independència?

No. El ‘com pitjor millor’ és un eslògan nefast, igual que l’eslògan més nefast de la història dels eslògans que es va inventar una minoria de l’independentisme i que encara ens retreuen a tots. L’‘Espanya ens roba’. És mentida. A mi no em roba una senyora de Malasaña, sinó Bárcenas, Pujol, Rato... A Espanya no la bloqueges ni que votis 155 vegades. L’únic que aconsegueixes és l’embafament de la gent per anar a votar.  I com diu Junqueras, ERC no ven ni fum ni màgia.

No va respondre dimarts, en el debat, a Laura Borràs i a la seva proposta de grup parlamentari únic al Congrés.  

Amb tot el respecte a l’espai convergent i al seu debat intern, jo crec que la diversitat és bona. 

El pacte d’ERC amb la postconvergència al Govern, ¿el llasta? 

El pacte de Govern porta contradiccions, però l’acord entre diferents és el futur de la política. I quan el PSOE i Podem em treuen el tema, jo els dic que són les mateixes contradiccions que ells tindran, si volen canviar alguna cosa al seu país.

¿Entre aquestes «contradiccions» hi hauria el paper del conseller Buch? ¿Hauria de ser cessat?

És bo demanar explicacions davant de segons quines imatges. Veure els Mossos irrompre a la casa d’un desnonat com si fos la casa de Pablo Escobar no ho entenc i mereix una explicació. I aquests dies, encara més. Continuem demanant explicacions. És el que passa a les democràcies madures. ¿Dimissions? La del cap de l’operatiu que va permetre que els nazis es passegessin impunement per Barcelona. Com a mínim va ser negligent. No perquè els Mossos portin una senyera els seus pals són millors.

Què el fa reflexionar més, ¿que li diguin «xarnego traïdor» o «botifler»? 

Jo soc el mateix que es va enfrontar a Aznar, Aguirre, Rajoy... És cert que durant molt temps l’hi vaig posar molt fàcil a molta gent per les meves formes. Dit això, tinc la pell dura: em dic Rufián i soc de ‘Santaco’.

Notícies relacionades

Si guanya les eleccions, es convertirà en un heroi en el seu partit [es peta de riure]. ¿Pensa en altres reptes, dins de la política? 

La meva presència està molt lligada a Junqueras. Formo part d’una de les ànimes d’un partit que ha de tenir moltes ànimes perquè és un partit gran. Però em nego a pensar en clau personal perquè llavors comences a callar, a reservar-te, a amagar-te... i jo no soc Ada Colau.