JxCat acusa Sánchez de practicar l'apartheid contra l'independentisme

Sempre és més interessant destacar el que no diu que el que afirma un partit polític. En el cas de Junts per Catalunya (JxCat), el programa electoral de l’abril i l’actual són gairebé un calc total. És a dir, que malgrat la polèmica respecte a l’actuació delsMossos d’Esquadra i el Cos Nacional de Policia després de la sentència, per exemple, o tot i que cada dia s’estiguin concretant més els nuvolots sobre l’economia, el programa no incorpora ni una paraula sobre l’actuació de la policia ni sobre mesures addicionals a les que ja descrivia l’abril per afrontar una altra etapa recessiva.

I en el terreny de les absències, es pot consignar també que la proposta del president, Quim Torra, de tornar a exercir l’autodeterminació al final de la present legislatura a Catalunya no mereix cap comentari en les 112 pàgines del document.

Exercir l’autodeterminació

Quant a les exigències respecte a una eventual negociació d’investidura per a la qual es demanin els vots de JxCat, la formació postconvergent no afegeix cap concreció al que ja reclamava a l’abril: «reconèixer el dret d’autodeterminació» i una «relació bilateral» de l’Estat amb Catalunya per iniciar el diàleg. És cert que en un decàleg introductori el text afegeix no només el reconeixement sinó l’«exercici» del dret d’autodeterminació de Catalunya. En aquest mateix decàleg es fa només una menció implícita als aldarulls dels últims dies: la «no-violència» com a mètode únic per «culminar» la independència. 

Sí que s’hi aprecien certes dosis extra de contundència verbal, com quan s’afirma que el president en funcions i candidat socialista, Pedro Sánchez, ha intentat aplicar una «política d’apartheid» a l’independentisme català.  O en el moment d’introduir una defensa delsCDR  detinguts el setembre acusats de terrorisme«malgrat que durant tots aquests anys el moviment independentista ha demostrat reiteradament què és». També s’ha afegit una referència alsatemptats de Barcelona i Cambrils, acusant les «clavegueres de l’Estat» de gastar recursos en «l’operació terrorista del17-A, vistes les vinculacions entre l’imam del CNI» (sic).

En relació amb la sentència del procés, el programa tampoc s’esplaia gaire, si bé obre la porta a «qualsevol mesura» que representi una millora de les condicions d’empresonament delspolítics condemnats. I tot seguit, sense aplaudir-la amb entusiasme, apunta a l’«amnistia» com una de les «solucions lògiques».

Sense apujar impostos

No ha canviat ni una coma tot el que va afirmar a l’abril respecte a la política econòmica. Junts per Catalunya manté que la situació «no és bona» però que el mercat laboral català ha millorat «significativament» malgrat «la descarada política contra l’activitat econòmica catalana liderada pel Govern [de Mariano] Rajoy amb el recolzament del PSOEi Cs». Sobre la política fiscal, és a dir, sobre els impostos, una aposta clara per no apujar-los, tret d’alguns «ajustaments», que no inclouen increments de l’IRPF a les rendes altes, sinó potser baixades dels «tipus excessius» a les rendes del treball.

Respecte al mercat laboral, es proposa reformar l’actual reforma laboral (del Govern del PP avalada per CiU) i un model anomenat «motxilla austríaca» (un fons de capitalització dels treballadors nodrit d’aportacions empresarials). El mateix model que defensa Ciutadans.

Notícies relacionades

Així van ser els debats electorals de les eleccions generals del novembre del 2019

Així estan les enquestes de les eleccions generals 2019

I en polítiques socials, s’ha afegit una referència a la maternitat subrogada –que l’abril va suposar un maldecap per a la candidata Laura Borràs–, de forma molt prudent, apostant per «avançar en el debat sobre la possibilitat de regulació» d’aquesta pràctica. Són petits matisos en un document calcat al de l’abril.

Crítiques al Rei

JxCat ha presentat el decàleg electoral en un míting a Lleida en què Borràs, la cap de llista, ha carregat contra la visita del rei Felip VI a Barcelona. Borràs ha afirmat que «algú que s’ha d’amagar és algú que no escolta, no mira, no veu, no sent, no pot saber, no vol entendre què passa a Catalunya». Segons la candidata, el Rei ha perdut la neutralitat institucional. «Costa creure que no tingui una adscripció política», va assegurar la candidata, en relació amb el discurs que va pronunciar el 3 d’octubre del 2017.