La protesta juvenil depassa el rebuig de la sentència de l'1-O

Fa dies que sobrevola en l’ambient la sensació que les protestes juvenils ja no es limiten a la sentència del judici del ‘procés’. Amb l’acampada iniciada aquest dimecres a la plaça de la Universitat de Barcelona queda clar que, efectivament,l’emprenyament  té molts altres paisatges. Tornen a bullir símbols, per exemple, del moviment 15-M, com l’accés a la vivenda, la igualtat de gènere, el treball digne o els drets socials. I en brollen alguns de tall més contemporani, com la crisi climàtica.crisi climàtica Tot, amb el teló de fons d’una generació que es veu sense futur definit i el recolzament més o menys apassionat, i no obligatori, a la hipotètica república catalana. Els indignats, l’autodenominada generació 14-O, s’han carregat de motius. I aquest campament no fa pinta, si no hi ha intervenció policial, de ser aventura de pocs dies. 

L’acampada s’iniciava a mig matí i aviat aconseguia omplir la plaça de tendes verdes i blaves, amb una enorme carpa blanca de donació de sang al centre que s’ha vist sorpresa per l’assalt pacífic de tant nano. La iniciativa coincideix amb la vaga d’estudiants universitarisvaga d’estudiants universitaris (indefinida) i de batxillerat (d’un parell de dies), que està tenint un seguiment més aviat tímid, amb puntes en algunes facultats i en algunes zones, com a les Terres de l’Ebre, on els instituts van notar un 64% d’absències, per un escàs 12,5% a Barcelona ciutat.

El nivell organitzatiu que havia adquirit l’acampada a la tarda, amb comissions de tot tipus per mantenir l’ordre, tant a nivell de seguretat com logístic (inclòs un punt lila per reportar «atacs masclistes o LGTBIfòbics»), convida a endevinar que la cosa va per llarg. A les cinc de la tarda, en una freqüentada assemblea, s’han repartit tasques i s’ha debatut sobre el motiu que els ha portat a ocupar Universitat. En el primer torn de paraula, un home de mitjana edat ha preguntat si això anava de recolzar la independència, com a ell li agradaria que fos. Una jove ha explicat poc després que no era partidària d’una Catalunya fora d’Espanya, i que venia per «defensar els drets humans i combatre la crisi climàtica». No va fer la sensació que la independència hagi de ser el fil conductor de la mobilització. Però sí, perquè així ho diu el manifest aprovat, «la defensa de l’autodeterminació, la sobirania i l’amnistia». En mitja hora hi ha hagut més debat polític entre partidaris i detractors de la cosa que el que s’ha produït entre la Generalitat i el Govern en els últims anys. 

On sí que hi ha hagut coincidència és en la necessitat «de trencar amb el règim del 78». Un ha anat fins i tot més lluny: «El que tenim és el règim del 36 amb aparença de falsa democràcia». Tot i que un altre li ha respost: «No, Espanya no és un Estat feixista, és una democràcia burgesa». Tots, en definitiva, han convingut que la cosa està molt malament. I per això aquest dijous es posaran a treballar en un «programa polític» que recollirà totes les seves inquietuds en assumptes com la precarietat laboral, el feminisme, l’ecologia o la vivenda, entre d’altres.

Pluja de motius 

També hi ha hagut coincidència, entre els que s’anaven passant el micro en plena Gran Via, tallat bona part del dia, en el fet que la sentència és el que els ha portat fins aquí. Allà no hi ha divisió: la decisió del Suprem no agrada a cap dels joves del 14-O. Però tampoc un «Mediterrani convertit en un cementiri», un sistema que amenaça «la mateixa existència del planeta» o la «repressió contra una generació que ha sortit al carrer en defensa dels seus drets i llibertats». Tot molt familiar, com si al 15-M se li hagués donat una mà de vernís polític. 

La Isabel, una mestra veterana, que s’ha acostat a portar hamburgueses i sucs per als joves resumia així el seu recolzament a la protesta: «Això no va només de Catalunya, es tracta del seu futur, i com deia Willy Brandt, si no ets comunista als 20 anys, no sé quan ho seràs». La frase del que va ser canceller alemany no era exactament així, però el missatge ha quedat igual de clar. El Corei, hondureny criat a Catalunya, afirma que el primer requeriment per ser aquí és «ser demòcrata, sense importar si ets o no independentista».  

Notícies relacionades

La vaga universitària té poc seguiment, però boicoteja les classes a quatre campus

Illa rellançarà el dilluns la llei de barris amb una inversió de més de 800 milions

Això, i tenir esquena i aguant per passar uns dies d’acampada urbana. «Però per una bona causa», ha afegit la María, estudiant de l’Autònoma de Barcelona. El consell de govern d’aquesta universitat, per cert, ha decidit aquest dimecres, després d’una llarga reunió, que els joves que demanin canviar el sistema d’avaluació disposin d’«una prova de síntesi final». 

El primer dia de plantada a Universitat acabarà amb música en directe. Festa i ball abans de posar-se a dissenyar un demà millor. Fins que se’n cansin. O fins que els deixin.