03 juny 2020

Anar al contingut

Macrofrau sobre els fons d'ocupació

La sentència del 'cas ERO' s'ajorna per després del 10-N

El TSJA aprova prorrogar 15 dies el temps de dedicació exclusiva del magistrat ponent encarregat de redactar una sentència de més de 1.700 pàgines

Julia Camacho

La sentència del 'cas ERO' s'ajorna per després del 10-N

Julio Munoz

La sentència per la denominada ‘peça política’ del cas dels ERO fraudulents a Andalusia no coincidirà finalment amb la campanya electoral per a les generals del 10-N. El Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA) va aprovar aquest dimarts concedir una pròrroga de 15 dies al magistrat ponent encarregat de redactar-la, de tal manera que continuarà alliberat de les seves tasques del jutjat per centrar-se exclusivament en una decisió que pot suposar més de 1.700 folis. Fonts judicials matisen que aquest termini no significa que la sentència que afecta els expresidents andalusos Manuel Chaves i José Antonio Griñán es conegui en dues setmanes, ja que posteriorment el jutge Juan Antonio Lacalle en podria rematar els últims detalls mentre segueix amb els assumptes ordinaris de la seva sala.

El cas, la vista oral del qual va acabar precisament el mes de desembre passat, suposa en la pràctica una moció de censura, via tribunals, als anys de govern del llavors totpoderós PSOE andalús, ja que qüestiona com va aconseguir mantenir-se en el poder: amb una ‘pax social’ basada en una pluja milionària de diners públics a empreses en situació de crisi, entre les quals algunes afins als socialistes. Així es va manifestar la fiscalia, apuntalant la versió d’una suposada xarxa clientelar mitjançant les polítiques d’ocupació a la regió espanyola més fuetejada per l’atur. I tot i que cap dels 21 implicats està acusat d’haver-se lucrat il·lícitament, i s’ha descartat de ple que els diners servissin per finançar el partit, el PP ha mirat d’equiparar sempre aquest judici amb el ‘cas Gürtel’ però en el PSOE. Per això la sentència podria ser una bomba de flotació per a les files de Pedro Sánchez en plena campanya electoral.

Complexitat sense jurisprudència prèvia

Des del TSJA expliquen que la Sala de Govern considera «raonable» la sol·licitud de comptar amb 15 dies addicionals de dedicació exclusiva i alliberament d’assumptes a fi d’ultimar la «confecció informàtica» de la referida sentència. Segons va exposar el jutge en la seva petició d’una pròrroga la setmana passada, ja estan completats actualment més de 50 arxius, redactats amb caràcter individual, on es recullen diferents fets provats i fonaments de dret. No obstant, Lacalle entén que «és imprescindible la integració informàtica correlativa, seguint un ordre congruent d’aquests arxius individuals, que configuraran la sentència final». A més, una vegada coordinat i integrat tot el document per donar-hi coherència, serà també «imprescindible» la seva revisió completa.

El president del TSJA, Lorenzo del Río, ja va deixar patent l’«enorme complexitat» d’aquesta decisió judicial el mes de setembre, quan es va entrevistar amb els tres magistrats encarregats de jutjar el cas. Va apel·lar llavors al fet que el tribunal havia de pronunciar-se sobre procediments administratius i qüestions tècniques bastant complicades i sobre les quals amb prou feines hi ha jurisprudència, per això fins i tot va arribar a assegurar que es tracta d’una de les sentències «més complexes de la història» de la justícia espanyola.

Un procediment per eludir controls

El judici per la considerada peça política dels ERO mira de donar llum sobre si l’Administració socialista va implantar de forma delibrada, entre els anys 2001 i 2010, un procediment específic per facilitar la concessió d’ajuts sociolaborals a empreses de manera arbitrària i opaca, cosa que va permetre, per exemple, que apareguessin «intrusos» o persones alienes a aquestes empreses que es van acollir a regulacions de plantilla amb càrrecs als fons públics, o que es creessin ‘ex professo’ societats que desapareixien una vegada captats els diners, ja que no hi havia fiscalització prèvia. En l’epicentre de la trama se situa la Conselleria d’Ocupació, especialment la Direcció General de Treball, responsable d’aprovar i concedir els fons a través de pagaments creuats amb un ens públic, i evitar així aquests controls.

A la banqueta es van asseure durant un any dos expresidents autonòmics, Chaves i Griñán, però també sis exconsellers de diferents àrees, des d’Hisenda a Vicepresidència o Indústria, i 13 ex alts càrrecs més que van exercir durant els seus respectius mandats. Tots ells s’aferren al fet que l’interventor general «en cap moment va detectar menyscapte de fons públics» ni va alertar que aquest mecanisme de pagament fos «il·legal». Chaves i Griñán s’enfronten a una petició de condemna d’inhabilitació per un delicte de prevaricació, però sobre el segon penja també una pena de sis anys de presó per suposada malversació continuada durant els anys en què va ser al capdavant de l’àrea d’Hisenda. Per la seva banda, els exdirectors de Treball Javier Guerrero i Juan Márquez, i els exconsellers José Antonio Viera, Antonio Fernández i Francisco Vallejo, afronten peticions de vuit anys de presó i 30 d’inhabilitació.