president del suprem

Lesmes, sobre l'1-O: «La meva impressió de llavors és que estaven intentant subvertir l'ordre constitucional»

Apunta que els manifestants no han llegit la sentència i protesten per una cosa que «desconeixen»

09/09/2019 El presidente del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, junto a la fiscal general del Estado, María José Segarra (i), durante su intervención en el acto de la apertura del año judicial que preside el rey Felipe VI este lunes en el Salón de Plenos del Tribunal Supremo.

09/09/2019 El presidente del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, junto a la fiscal general del Estado, María José Segarra (i), durante su intervención en el acto de la apertura del año judicial que preside el rey Felipe VI este lunes en el Salón de Plenos del Tribunal Supremo. / Pool (Europa Press)

2
Es llegeix en minuts
El Periódico / Agencias

El president del Consell General del Poder Judicial (CGOJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, ha assegurat aquest divendres que la impressió que va tenir el 2017 és que els líders del procés van voler subvertir l’ordre constitucional, tot i que ha defensat que la Sala que ha jutjat el cas no va arribar a aquesta conclusió que «respecta plenament».

«La meva impressió de llavors és que estaven intentant subvertir l’ordre constitucional. Aquesta és la impressió que teníem molts en aquell moment», ha assegurat sobre els esdeveniments a Catalunya a la tardor del 2017. Si bé, ha indicat que la Sala que ha jutjat el cas no ha arribat a aquesta conclusió després de l’interrogatori a centenars de testimonis i de l’examen de milers de documents. «En vista del que es va veure, no tenien el propòsit perquè no podien materialitzar-lo», ha assenyalat Lesmes en una entrevista a Onda Cero. 

Ha indicat que els dirigents independentistes van generar una «aparença», «que molts vam creure», i en realitat buscaven una posició de força. «En aquell moment penso que s’anava a subvertir l’ordre constitucional perquè les lleis de transitorietat subverteixen i hi ha accions encaminades: la celebració del referèndum de l’1-0, els moviments de carrer, la situació del 20 de setembre ja que la impressió és que estàvem davant d’un procés quasi revolucionari», ha subratllat sobre els episodis del 2017.

Jutges del procés

Amb tot, Lesmes ha recalcat que «amb independència de les discussions» que es puguin formular els set magistrats que han jutjat el procés són professionals altament qualificats. «Són dels millors jutges de l’ordre penal i han fet una anàlisi molt exhaustiva», ha defensat. Sobre la sentència a Catalunya, Lesmes ha defensat que les sentències poden ser objecte de crítica, però ha criticat la resposta «violenta» a la resolució del Suprem.

A més ha apuntat que «molt poques persones» que es manifesten han llegit la sentència, així que protesten per una cosa que «desconeixen». Segons el seu parer, davant de l’exercici de racionalitat i anàlisi detallada de la sentència s’ha sobreposat a la «rebequeria». «Això és la democràcia, aquest tipus d’activitat està emparada per la nostra pròpia Constitució que recull el dret a la manifestació, el dret a la reunió, el dret a la llibertat de manifestació. Lògicament, el que no empara la nostra Constitució i el sistema democràtic és la resposta violenta davant una sentència», ha indicat.

«En aquest cas, hi ha hagut excés perquè hi ha hagut una resposta violenta davant la sentència», ha assenyalat. Alhora, Lesmes ha lamentat que de les milers de persones que es manifesten «fa l’efecte que molt poques» s’han llegit la sentència. «En fi, estaven protestant per una cosa que desconeixen absolutament», ha censurat.

Notícies relacionades

Respecte a la crítica des d’altres sectors, que apunten la laxitud de la sentència, Lesmes ha considerat que es critica des d’actuacions més serenes i de criteris jurídics, per part de persones «amb més encert i altres amb menor encert des del punt de vista del posicionament». Entén que la societat està polaritzada en aquest assumpte i veu normal que es generessin crítiques, però ha defensat la redacció dels fets provats, «res del que s’hi explica, a un li és aliè».