LES CONSEQÜÈNCIES DELS DISTURBIS

Temor i resignació a Urquinaona

Veïns afectats per les protestes de divendres a Barcelona mostren el seu descontentament amb els manifestants i l'acció policial

zentauroepp50469741 barcelona  19 10 2019  pol tica    desperfectos por los dist191019220524

zentauroepp50469741 barcelona 19 10 2019 pol tica desperfectos por los dist191019220524

3
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Són les cinc de la tarda i a la plaça d’Urquinaona  de Barcelona la calma del matí ha quedat sepultada per la tensió i els murmuris de la gent que es comença a concentrar. Asfalt cremat, vidres trencats i trossos de carrer sense llambordes evidencien la ressaca després d’una nit d’enfrontaments entre la Policia Nacional i milers de manifestants que s’ha saldat amb fins a 60 ferits i imatges de violència policial fins i tot contra periodistes. Entre els disturbis, una veu poc escoltada: la dels veïns.

Quan aquest divendres la Laura va arribar a casa de la feina, va decidir que no tornaria a sortir al carrer. «Només sents crits i sorolls, com bombes, i sents por i inseguretat», explica, davant el portal del carrer Fontanella. Avui ha parlat amb els veïns del seu bloc per saber si podia sortir amb tranquil·litat. Quan se li ha preguntat per la manifestació independentista pacífica que va mobilitzar gairebé un milió de persones a tot Catalunya, assegura que li sembla «genial». «Tenia amics allà, però el que va passar aquí em feia por», assegura.

«Ens fotem»

En aquest mateix carrer dos homes xerren mentre cobreixen l’aparador amb cartrons. «Ho fem per protegir-nos», explica Vicens Viera, propietari d’una botiga d’aparells de música i televisió d’alta gamma. Durant les virulentes protestes d’ahir van trencar dos vidres i van destrossar part de la vorera. Després de 56 anys regentant el local, explica que això li ha passat en altres vagues i manifestacions, però que ara «són més salvatges». «Aquest carrer és molt comercial, però quan hi ha manifestacions es converteix en una cosa horrorosa», remarca, resignat. «Ens fotem».

Molts dels comerços de la zona han anat tancant a mesura que s’acostaven les sis, hora de la nova concentració pacífica. «És trist perquè la gent s’enfronta entre si en lloc d’enfrontar-se alspolítics», explica Daniel, treballador d’una hamburgueseria a Via Laietana. Una mica més amunt, un pàrquing va haver de tancar per evitar-se problemes. Jimmy, el seu empleat, no va poder esquivar-los. Va venir a la nit a rellevar el torn del seu company, però va quedar atrapat entre els manifestants. «En un moment va venir la policia i ens va colpejar», explica, mostrant la marca vermellosa d’una patacada a la seva cama. «Hi havia gent pacífica fent càntics, però a la Policia li era igual, van sortir dels cotxes per treure’ns a hòsties». Aquest dissabte ha tornat de Gavà a fer les hores que no va poder fer divendres.

Veïns dividits

Notícies relacionades

Són les sis i centenars de persones es reuneixen pacíficament a Urquinaona quan apareixen cinc furgons de la Policia Nacional i diversos agents tiren a terra i colpegen els qui troben el seu pas. Rere el vidre i els barrots d’un portal de la plaça, una anciana observa la situació preocupada. «Estic trista, això fa pena», explica, després de comprovar que parla amb un periodista. No vol donar el seu nom i demana que no publiquem la seva direcció. La seva família va observar des de les finestres un foc el fum del qual els entrava per les finestres. «No eren catalans els que van fer això, tothom sap que era gent vinguda de fora per fer mal a Barcelona», remarca, convençuda.

Una veïna baixa al portal més exaltada. Després d’uns instants negant-se a parlar amb aquest diari, comença a criticar l’ocorregut divendres a la nit. «Els independentistes són violents», assegura. «Tots aquests eren mocosos imberbes i borratxos a qui els importem una merda». Abans de tornar a casa, la filla de l’anciana s’acosta i en un to més conciliador insisteix que «els bons independentistes són pacífics». La porta es tanca. Fora segueixen les protestes. Després de la tempesta ja no arriba la calma.