La sentència del Suprem reactiva la reclamació per les despeses de l'1-O

El Tribunal Suprem ha posat en mans del Tribunal de Comptes la restitució dels fons públics que es van utilitzar per a la celebració del referèndum unilateral de l’1-O i la delimitació de qui van ser els responsables d’aquesta acció. Al juny, l’organisme fiscalitzador va nomenar un instructor perquè investigués i recopilés informació, per després poder elaborar una acta de liquidació provisional amb el càlcul del dany a l’erari i així poder reclamar. La sentència del Suprem contra els dirigents independentistes per sedició i malversació reactivarà aquests tràmits. La xifra dels diners públics destinats a la consulta sobiranista s’ha de concretar, com va passar amb la votació del 9 de novembre del 2014, que va tenir unes despeses que han d’afrontar l’expresident Artur Mas i altres ex alts càrrecs.

El Suprem acorda en la seva sentència la remissió de la seva resolució al Tribunal de Comptes als efectes de reclamació de responsabilitat civil a aquells acusats que han resultat condemnats per malversació de cabals públics. Són només quatre els penats a qui s’atribueix aquest delicte: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. Això no vol dir, no obstant, que el Tribunal de Comptes s’hagi de delimitar només a aquestes quatre persones, sinó que poden incloure altres alts càrrecs i també Carles Puigdemont i els exconsellers que viuen fora d’Espanya. Aquest procés es va obrir arran de les denúncies de Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Consitució presentades el 2018, a les quals se’n va afegir una altra de la fiscalia.

«Conforme a la normativa reguladora del Tribunal de Comptes, la delimitació de l’àmbit d’actuació d’una jurisdicció i de l’altra sembla clara. A la penal li incumbeix la determinació del delicte, així com la pena corresponent, i la comptable té atribuïda en exclusiva la responsabilitat civil derivada de la malversació, cosa que hauria de portar a l’abstenció per part dels tribunals penals en la fixació d’aquest aspecte», assegura Rafael Entrena, especialista en procediments davant l’òrgan fiscalitzador. Això és el que ha passat en el cas del Suprem, tot i que no sempre passa el mateix.

Plena autonomia en la resolució

Notícies relacionades

El Govern es prepara per aprovar al setembre la quitació del deute de Catalunya, extensible a totes les autonomies

El Govern català reforça els ajuntaments rurals amb un fons de nou milions per impulsar projectes locals

Aquest jurista precisa que, «en qualsevol cas, l’existència d’una sentència penal ferma [com la del Suprem] prèvia a la jurisdicció comptable no vincula el Tribunal de Comptes, que pot dictar la seva pròpia sentència, amb plena autonomia, a excepció dels fets que es van declarar provats en la via penal, dels quals no podrà apartar-se». És a dir, al seu parer, «hi ha la possibilitat que els jutges estimin que uns fets no són constitutius de malversació i que, al contrari, el Tribunal de Comptes sí que consideri que són integrants d’una infracció comptable, com va passar en el procés del 9-N».

La sentència del Suprem sosté que els exconsellers condemnats per malversació no només van executar actes de «manifesta deslleialtat» en l’administració de fons, sinó que, a més, ho van anunciar públicament, alhora que considera provat la desviació de diners públics per sufragar la publicitat institucional, l’organització de la votació, el registre de catalans a l’exterior, el material electoral, el pagament als observadors internacionals i les aplicacions informàtiques. L’alt tribunal creu acreditat que la malversació supera «àmpliament» els 250.000 euros. L’Advocacia de l’Estat calculava la xifra en 1,9 milions, la fiscalia l’elevava a tres milions i Vox la xifrava en 4,2 milions