El sobiranisme xoca per la resposta institucional a la sentència del procés

Passada la impressió i emotivitat del primer dia, el de la publicació de la sentència pel judici al procés, han aflorat de nou les mateixes dissensions entre JxCat, ERC, la CUP i els comuns que havien impedit, al llarg de les setmanes prèvies, assolir un acord sobre com respondre institucionalment a la sentència del Tribunal Suprem.

Així, el ple extraordinari que se celebrarà aquest dijous al Parlamentcom a reacció a la decisió de l’alt tribunal no sotmetrà a votació cap proposta de resolució firmada per tot el sobiranisme que escenifiqui una unitat estratègica contra la sentència, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. Almenys ara per ara, ja que hi ha forces polítiques que pretenen pressionar fins a l’últim minut per entrar una proposta. Si això no passa, el ple comptarà només amb la intervenció, a petició pròpia i sense límit de temps, del president i les posteriors rèpliques. Res més, malgrat l’anunci fet pel mateix Torra en la passada moció de censura presentada per Cs que la resposta institucional la donaria el Parlament. Una forma, a més, de traslladar la patata calenta al president de la Cambra, Roger Torrent.

La iniciativa que hi havia sobre la taula advocava per la «sobirania, l’amnistia i l’autodeterminació», peròels requeriments del Tribunal Constitucional (TC)per advertir els membres de la Mesa que un descarrilament de la legalitat pot comportarconseqüències penalshan fet que es refredi la idea. Els socis de Govern no volen posar en risc les institucions i, encara menys, que s’apliqui de nou l’article 155 de la Constitució. Per alscomunsés un assossec, perquè així tenen un marge de temps per perfilar la seva actitud amb el 10-N ben a prop La CUP, en canvi, colla amb la desobediència institucional i s’ofereix a entrar a la Mesa per facilitar les tramitacions, tot i que JxCat i ERC ho entenen com una simple temptativa. 

El mateix Oriol Junqueras, recentment, va recalcar que no s’havia de caure en respostes que suposessin focs d’artifici. Una manera de reiterar que tirar endavant mesures simbòliques que no suposin un avenç efectiu cap a la independència, que sí que puguin derivar en conseqüències legals, no eren desitjables. I és que ERC prova, sobretot, de protegir la figura de Torrent, més encara després de veure’s discutit per alguns sectors de l’independentisme per no haver tramitat, el 30 de gener del 2018, la sessió d’investidura de Carles Puigdemont. La prohibició expressa del Tribunal Constitucional va fer desistir el republicà, en la línia del que ha demanat sempre Junqueras des de la presó. 

Un Govern «ple de contradiccions»

En les files de la CUP no ha semblat bé que s’aparqui la reacció a l’hemicicle i que el ple de dijous es limiti a la intervenció de Torra: «La centralitat no passa per la compareixença del president, sinó perquè tinguem una proposta de resolució conjunta que doni resposta al moment polític», ha etzibat en una roda de premsa a la Cambra catalana el diputat Vidal Aragonés. «El poble estava absolutament alçat. Necessitem unes forces democràtiques absolutament alçades aquí al Parlament», ha continuat, i s’ha preguntat: «¿De què serveix aquest Parlament si no es pot parlar de tot?».

Els comuns no han entrat al joc i han valorat que la compareixença de Torra és una iniciativa per conèixer quins són els seus plans i què vol conservar amb el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez. Això sí, Jéssica Albiach ha criticat que el Govern català «estigui ple de contradiccions», perquè «va amb una mà fent tuits que insten a les mobilitzacions i amb l’altra dona instruccions de colpejar els manifestants». Quant a les càrregues a l’aeroport del Prat, els morats han demanat la dimissió del conseller d’Interior, Miquel Buch, i la CUP, la seva compareixença en comissió, també la del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la de la delegada del Govern, Teresa Cunillera.

Notícies relacionades

Operat un ferit als testicles durant les càrregues de l'aeroport del Prat

Pintades a les seus del PSC, el PP, Cs i al comerç familiar de Rivera després de la sentència

Els postconvergents han defensat la compareixença de Torra i han advertit que la sentència «ha canviat les regles del joc». El portaveu parlamentari del grup, Eduard Pujol, ha lamentat que l’Estat hagi «limitat» l’acció parlamentària i que aquesta s’hagi convertit en una cosa «complicada i difícil». «Aquest és l’entorn de censura que planteja la sentència», ha afegit i ha apostat per «una nova mirada més estreta», perquè algú «com l’Estat pot fer trampa». «Escoltar el president Torra és pertinent, toca, i aquesta compareixença és d’alt valor polític i simbòlic. El país ho espera», ha assegurat.

A tot això, la dinàmica electoral no és aliena a les tensions internes del secessionisme. Per exemple, en les crítiques que el candidat d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, aboca sobre l’actuació, al seu parer, desmesurada, dels Mossos d’Esquadra, responsabilitat del conseller convergent Miquel Buch. També en la recerca del cos a cos en les xarxes socials que intenta el cap de la llista postconvergent Laura Borràs amb el mateix Rufián, a compte de l’eventual recolzament d’ERC a una investidura de Sánchez. I un ítem més: no es pot oblidar que la CUP es presenta per primera vegada a les eleccions al Congrés.