Els Jordis podran sortir de permís poc després de Reis

Jordi Sànchez, expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), i Jordi Cuixart, president d’Òmnium, podrien sol·licitar i accedir a un permís penitenciari dies després de Reis, segons fonts jurídiques. Els dos dirigents independentistes hauran complert llavors el quart de la condemna de nou anys de presó imposada pel Tribunal Suprem (és a dir, dos anys i tres mesos). Són a la presó des del 16 d’octubre del 2017. [Seguiu les últimes notícies després de l’anunci de la sentència del procés en directe.]

L’advocada de Cuixart, Marina Roig, ha afirmat que el seu representat «ja ha avisat que potser no s’acollirà a determinats beneficis penitenciaris, perquè considera que no ha comès cap delicte i, per tant, no ha de fer cap tipus de rehabilitació».

No obstant, tant als Jordis com a la resta dels condemnats Serveis Penitenciaris de la Generalitat els poden classificar d’entrada en tercer grau penitenciari o de semillibertat, cosa que els permetria acudir només al centre penitenciari per dormir-hi de dilluns a dijous. Per a això han de tenir el beneplàcit de les juntes de tractament de les presons on estan ingressats. Aquesta mesura pot ser recorreguda per la fiscalia. També se’ls pot aplicar l’article 100.2, que els possibilitaria sortir unes hores de la presó per fer determinades activitats, com va passar en el cas del’exdiputat Oriol Pujol. L’advocada de Cuixart ha assegurat que per les penes imposades als processats «serà molt difícil que en un curt termini de temps el Tribunal Suprem autoritzi el tercer grau penitenciari.

Després dels Jordis, el següent a poder tenir un permís és Joaquim Forn, condemnat a 10 anys i sis mesos de presó, que haurà complert la quarta part de la condemna (és a la presó des del 2 de novembre del 2017) sobre el pròxim mes de juny. I el quart és Oriol Junqueras, penat amb 13 anys de presó i empresonat també des del 2 de novembre del 2017, que podria tenir un permís d’aquí 15 mesos. La resta, que han estat a la presó menys temps, sortiran de permís més tard.     

Sense període de seguretat

La sentència no acull la petició de la fiscalia que se’ls apliqui l’article 36.2 del Codi Penal, que faculta els tribunals per impedir l’accés dels condemnats al règim penitenciari obert o tercer grau abans d’haver complert la meitat de la pena imposada. El que es denomina període de seguretat.

Sobre aquest període de seguretat, la sentència del Suprem afirma que «aquesta facultat no pot ser interpretada com un mecanisme jurídic per evitar anticipadament decisions de l’administració penitenciària que no es considerin d’acord amb la gravetat de la pena», i recorda que aquestes decisions tenen el seu curs impugnatiu ordinari i poden ser objecte de revisió.

El tercer grau penitenciari

Notícies relacionades

Últimes notícies de Barcelona: Manifestació dels CDR | Directe

Carreteres i vies tallades ara a Barcelona i resta de Catalunya per la vaga general

Les autoritats penitenciàries catalanes tenen un termini màxim de dos mesos per decidir en quin règim han de complir condemna els líders independentistes, tot i que aquest període pot ser més curt, fins i tot dies. Són les juntes de tractament (òrgan format per tècnics) de les tres presons catalanes on estan ingressats els condemnats les que proposaran quin és el més adequat. Serveis Penitenciaris de la Generalitat és qui decideix si s’aplica o no.  Si es concedís el tercer grau o el de semillibertat, aquest acord s’ha de notificar al fiscal, que podria presentar un recurs si considerés que aquesta mesura no està legitimada.

Per accedir al tercer grau existeixen una sèrie de requisits. En primer lloc, es valoren circumstàncies personals, tant socials com familiars i laborals. A més es té en compte els antecedents del penat, el tipus de delicte i la durada de la pena. En segon lloc, s’analitza si el condemnat està capacitat per portar una vida en semillibertat. I en tercer lloc, s’exigeix que el pres hagi satisfet la responsabilitat civil, que en el cas del procés no existeix.

• Seguiu tota l’actualitat política en el canal de Telegram d’EL PERIÓDICO