Les incògnites que falten per resoldre amb la sentència del procés

Després de quatre mesos de judici i tants altres més de deliberacions entre els set magistrats que componen el tribunal, ha arribat el moment de conèixer la sentència més transcendental de la democràcia perquè marcarà les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya a partir d’ara. El tribunal presidit per Manuel Marchena que va jutjar els 12 líders independentistes té intenció de donar a conèixer dilluns el seu veredicte sobre el que va ocórrer a Catalunya, a ulls de la justícia, la tardor del 2017.

Un cop aclarit que el Suprem condemnarà els principals acusats per sedició, no per rebel·lió, cal saber els arguments que utilitza per sustentar que la violència no va ser un instrument per aconseguir la independència de Catalunya i altres grans incògnites pendents d’aclarir. Són les següents:

Els Jordis

Un dels principals dubtes plantejats durant tot el procediment judicial és la responsabilitat penal en què van poder incórrer els líders de les entitats sobiranistes Òmnium Cultural i l’ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, respectivament. Tots dos compliran el dia 16 dos anys a presó provisional i la fiscalia ha demanat que se’ls prorrogui aquesta situació si la sentència no arriba abans.

Malgrat que cap tenia responsabilitat governativa, tots dos seran condemnats per sedició. El ministeri públic va demanar 17 anys de presó per rebel·lió i l’Advocacia de l’Estat, 8 pel delicte que considera comès el tribunal. Falta conèixer com articula la seva participació en el pla independentista.

El paper dels Mossos

La fiscalia va descarregar gran part de la seva acusació sobre les espatlles dels Mossos d’Esquadra, els dirigents dels quals van declarar davant del tribunal que l’expresident Carles Puigdemont i altres membres del seu Govern van ser advertits del risc de violència que hi havia si no es desconvocava la consulta il·legal.

La credibilitat que el tribunal atorgui als màxims responsables de la policia de la Generalitat s’estendrà també al judici que al gener se celebrarà a l’Audiència Nacional contra el major dels Mossos Josep Lluís Trapero (acusat també de rebel·lió, almenys de moment) i contra els que formaven la cúpula política del cos.

La DUI

Malgrat que pràcticament totes les accions que es van jutjar es van fer amb llum i taquígraf, acusacions i defenses difereixen totalment sobre la validesa jurídica de la declaració unilateral d’independència (DUI). La fiscalia sempre ha defensat que la tenia i que els acusats van declarar la secessió de forma efectiva. Per la seva part, els advocats defensors s’han esforçat per intentar acreditar que no, perquè figurava en un preàmbul que no es va votar i ni tan sols va tenir com a conseqüència pràctica que s’arriés la bandera d’Espanya de l’edifici de la Generalitat.

Una de les que hi va insistir més va ser la defensa de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que va afirmar que des de la seva responsabilitat al capdavant de la Cambra no podia evitar la votació de les lleis, encara que contravinguessin les advertències que havia anat donant el Tribunal Constitucional.

Les penes

Una vegada que s’ha sabut que el delicte pel qual es condemnarà els principals acusats és el de sedició, en concurs amb el de malversació per als que eren membres del Govern, falta per concretar amb exactitud les penes que se’ls imposen. L’Advocacia de l’Estat sol·licita la pena màxima per al president d’ERC, Oriol Junqueras: 12 anys per sedició.

La menor és per als Jordis, que s’enfrontaven a vuit anys de presó segons la petició d’aquesta acusació. En funció de les que s’imposin al final es determinarà el temps que han de complir abans de poder disfrutar de permisos i promocionar de grau. Els tres exconsellers acusats de malversació i desobediència, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, no entraran a la presó al ser només condemnats per l’últim delicte per al qual es preveuen penes d’inhabilitació.

La malversació

Notícies relacionades

Puigdemont confia que Sánchez obtingui l’oficialitat del català a la UE

Menors migrants es neguen a sortir de les Canàries per la lentitud del procés

Explicar com aquests tres exconsellers queden fora del delicte de malversació mentre que els seus companys són condemnats per malversació i sedició serà un dels punts interessants de la sentència. Les defenses van afirmar que no es va destinar un euro de diners públics al procés, mentre que les acusacions al·legaven que la malversació va tenir lloc des del moment que la Generalitat es va comprometre a la despesa encara que no la pagués.

Pròxim pas

La sentència del procés, al ser dictada pel Tribunal Suprem, cúspide del sistema judicial espanyol, és considerada ferma en el mateix moment en què es notifica a les parts. Per això ja no es pot recórrer davant de cap instància judicial diferent al Tribunal Constitucional, màxim intèrpret de la Carta Magna i, per tant, encarregat de determinar les vulneracions de drets fonamentals. És imprescindible acudir al TC abans de poder dirigir-se a la justícia europea, objectiu present en la ment de les defenses des que van començar les actuacions.