Casado ja no aspira a reconquistar els votants de Vox

El 18 de juny del 2018, Pablo Casado va anunciar que es presentava a la carrera per succeir Mariano Rajoy a la presidència del PP. Davant la seu de Gènova i envoltat de micròfons, va enunciar breument per què ho feia. Li va retreure a Alberto Núñez Feijóo que continués fent-se el gallec sense aclarir si volia o no fer el salt a Madrid i es va marcar ell mateix un objectiu que va ser la seva pròpia trampa a les eleccions generals de l’abril passat: reconquistar els votants que se n’havien anat a Ciutadans o Vox, perquè «potser» no s’havien sentit «tan identificats últimament amb el PP». S’havien perdut les essències. 

Casado va guanyar les primàries un mes després i els populars es van abocar a agradar a aquests electors fugits, aproximant-se als postulats del partit d’extrema dreta al cedir amb ambigüitats sobre la lluita contra la violència masclista, apujar el to amb la immigració irregular i dir que s’estava utilitzant l’avortament com una «eina de conciliació».

L’enfonsament a les eleccions de l’abril, de 137 a 66 escons, l’advertència dels seus assessors sobre el poc futur de la imatge histriònica que s’havia creat i les queixes d’alguns dirigents reclamant la tornada al centre han ajudat Casado a prendre la decisió de corregir el rumb. De fet, fins i tot en algun acte ha apel·lat al vot «progressista». 

Fonts de la direcció del partit asseguren que ha assumit que «Vox ha arribat a la política espanyola per quedar-se» i que els pròxims anys hi haurà un mínim d’«un milió de votants» que es decantaran pel partit radical. L’abril, amb una participació especialment elevada (75%), van ser 2,6 milions de persones les que van donar suport a la formació de Santiago Abascal.

La fidelitat del vot

El líder popular, expliquen des del seu nucli dur, veu amb «normalitat» que, després de dècades d’amagar-se sota el gran paraigua del PP, aquests ciutadans hagin escollit un partit d’extrema dreta, com passa a diversos països europeus, on tenen representació al Parlament des de principis de segle. De la seu de Gènova s’ha emès l’ordred’evitar preguntessobre l’exhumació de Franco, l’avortament i l’eutanàsia, per deixar-li a Vox aquests assumptes. «Que siguin els d’Abascal els que es retratin», comenta un diputat que ha participat en els debats per canviar l’estratègia. I apunta una altra dada: amb una menor participació (la de l’abril va ser del 75%, inusualment alta), el sistema d’Hondt de repartiment d’escons perjudicarà Vox, ja que castiga els tercers i quarts partits. 

Al quarter general dels populars remarquen també l’alt percentatge de fidelitat que Abascal té a les enquestes: el 72,6% hi tornaria a apostar, segons el CIS; el70,5%, segons el sondeig del GESOP per aquest diari.

No obstant, Casado veu més fàcil anar a buscar el vot de Ciutadans després deltomb fet per Albert Rivera, que ha passat del veto a Pedro Sánchez a mostrar-se obert a pactar-hi després del 10-N. Només el 58,6% dels electors que el van votar l’abril repetirien, segons el CIS, tot i que l’estudi del GESOP marca que aquest percentatge baixa fins al 36,1%.

Vendre solvència 

El màxim dirigent dels populars s’ha envoltat de veterans a la llista de Madrid amb experiència en gestió i en l’àrea econòmica (Ana Pastor, Elvira Rodríguez i Isabel García Tejerina, entre d’altres), per traslladar una imatge de solvència que a Gènova consideren que no tenen ni Ciutadans ni Vox.

Notícies relacionades

Puigdemont confia que Sánchez obtingui l’oficialitat del català a la UE

Menors migrants es neguen a sortir de les Canàries per la lentitud del procés

A les anàlisis de Gènova, l’única plaça on creuen que poden créixer de manera clara gràcies al partit d’Abascal és Catalunya. La número u per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, té llum verda de Casado per mantenir el discurs contra els independentistes per «fixar el missatge», afirma un alt càrrec del grup parlamentari del PP.

Fonts dels populars catalans consideren que la posició és la mateixa que Casado (que ara ja no demana el 155 ‘sine die’ i defensa aplicar lleis com la de seguretat nacional o la d’acció exterior), tot i que més «clara». «No podem demanar-li a Cayetana que deixi de ser Cayetana», resumeixen aquestes fonts. Segons els seus càlculs, tenen difícil treure cap escó a Lleida i Girona, però ho veuen millor a Tarragona i Barcelona, on Álvarez de Toledo va obtenir l’únic que van guanyar a Catalunya l’abril. Consideren que, també gràcies a l’enfonsament que les enquestes pronostiquen per a Ciutadans, poden passar d’un a tres a la capital catalana i recuperar el que Jordi Roca va perdre a Tarragona, on van empatar pràcticament amb el partit ultra i ni l’un ni l’altre es van emportar cap escó.