Abascal llança els seus atacs més durs contra Catalunya i el PSOE
Insisteixen a il·legalitzar els partits independentistes instal·lats en la «rebel·lia» amb «absoluta impunitat»
Retreu al PSOE la seva «història criminal» i voler tapar les seves «vergonyes» amb l'exhumanción de Franco

undefined50269132 vox espinosa abascal ortega smith191006140543 /
Un any després que Vox omplís la plaça de toros de Vistalegre, al madrileny barri de Carabanchel, els d’extrema dreta han volgut repetir el mateix escenari. Amb una diferència. Aquesta vegada, han baixat el to contra el feminisme, la immigració o l’ecologisme per centrar els atacs més durs cap a Catalunya i el PSOE. «Hi ha un cop d’Estat viu a Catalunya. Davant aquesta emergència només Vox reacciona exigint la detenció de [Quim] Torra, la il·legalització dels partit independentistes i la suspensió de l’autonomia de Catalunya» ha sentenciat Santiago Abascal.
«Nosaltres volem el poder per protegir el poble espanyol dels enemics de la unitat que volen trencar la nostra pàtria», ha afirmat abans d’acusar l’expresident del Govern Mariano Rajoy d’haver sigut permissiu amb el secessionisme.
Abascal ha donat el seu discurs, davant 13.500 persones, pujat a un escenari circular emmarcat entre dues columnes. Aquells pilars que, segons la llegenda, Hèrcules va col·locar a cada costat de l’estret de Gibraltar, marcant el límit del món conegut. ‘Non plus ultra’ (no més enllà), va quedar inscrit. Temps després, quan Colom va descobrir Amèrica, aquelles paraules van perdre tot el seu significat i va ser Carles I d’Espanya el que, rememorant aquells temps, va encunyar el terme ‘Plus ultra’ (més enllà) que ara llueix a l’escut d’Espanya. Un lema que els ‘voxistes’ han volgut fer seu per al seu primer acte de precampanya.
Catalunya «rebel·lia i impunitat»
«Aquestes sigles van néixer amb un compromís ferm, absolut, irrenunciable, per la defensa de la unitat de la nació», ha sentenciat Ignacio Garriga, diputat ‘voxista’ per Barcelona, abans d’insistir en la idea principal del partit ultra contra la qüestió catalana: «il·legalitzar tots els partits independentistes». Per al dirigent d’extrema dreta, les institucions a Catalunya continuen en «absoluta rebel·lia i disfrutant d’absoluta impunitat». Una de les solucions, segons ha apuntant, és acabar amb «el sistema caduc» de les autonomies.
En la mateixa línia, la presidenta del grup parlamentari de Vox, Macarena Olona, ha apuntat que la seva formació no negociarà mai amb «forces separatistes i traïdores» de Catalunya per resoldre el conflicte. «No cedirem ni un mil·límetre en la batalla de les idees, volem anar més enllà: ‘Plus ultres’», ha subratllat abans que Iván Espinosa de los Monteros, portaveu al Congrés, s’hagi mostrat esperançat amb una sentència del procés condemnatòria i greument condemnatòria». Una afirmació que ha aixecat el crit dels assistents: «Puigdmont a presó».
Franco i el PSOE
Punt àlgid també en la intervenció del president de Vox han sigut les referències a l’exhumació de Franco i a la utilització partidista que, segons diu, fa el PSOE. «El cadàver de Franco, les restes del general Franco, són només l’excusa. L’objectiu és un altre: destruir la reconciliació dels espanyols, reescriure la història, deslegitimar la monarquia i enderrocar Felip VI», ha proclamat abans d’acusar els socialistes de fer la campanya «més basta i lamentable» de la democràcia amb les restes del dictador.
Tot seguit ha atacat la formació de Pedro Sánchez per la seva «història d’assassins, corruptes i maltractadors». Segons ha apuntat, Vox ha arribat per «fer front a la confusió» que generen els discursos del PP i Cs que s’obren a negociar amb Sánchez després de les eleccions.
Dimissions internes
El míting de Vox a Vistalegre arriba en un moment delicat per a la formació. En les últimes setmanes han patit dimissions internes a les Balears, Castella i Lleó i Castella-la Manxa. Diversos presidents provincials han abandonat la formació per estar descontents amb el rumb que estava escollint Abascal. Un degoteig de dimissions que ve de lluny, des que després de les eleccions andaluses comencessin les renúncies de diversos dirigents.
A més de les dimissions internes, el partit ultra encara les eleccions generals del 10-N amb un estancament del seu electoral. Segons l’últim sondeig del GESOP per a EL PERIÓDICO, els ‘voxistes’ obtindrien entre 24-28 diputats. En els passats comicis ja van obtenir 24 escons al Congrés.
Protestes contra Vox
Notícies relacionadesL’acte de Vox no ha estat exempt de polèmica. En els últims dies, els voltants de l’estadi on s’ha celebrat s’han despertat plens d’adhesius amb lemes com: «Santiago Abascal no ha treballat mai, ¿i tu?»; «Espinosa té una mansió de 3 milions d’euros, ¿i tu?; «Lluita per la teva gent, lluita pel teu barri. Fora l’extrema dreta de Carabanchel».
A més, aquest diumenge, a les 5:30 del matí, un grup de dones pertanyents a Femen han mirat de boicotejar l’acte. Les quatre activistes que han sigut desallotjades per la policia s’havien encadenat a una de les portes. «Cadena feminista contra el vot feixista», sentenciava l’organització a través del seu compte de Twitter.
- Tribunals Una veïna de Sant Adrià s’enfronta a 25 anys de presó per matar la seva parella amb «118 ganivetades» simulant «un joc sexual»
- Carme Forcadell: "Sabíem que pagaríem un preu, però no que seria tan car"
- El futur Liceu Mar farà guanyar a BCN un nou passeig marítim
- Canvis al litoral de la ciutat El Reial Club Marítim es traslladarà amb el World Trade Center el 2028
- De «no vull ser pare» a «superpare de l’any»: Bertín Osborne i la paternitat com a negoci
- Societat Tarragona instal·larà sensors per quantificar el flux de turistes i detectar possibles inundacions
- Festa Major La traductora i actriu Viviana de Salvador serà la pregonera de les Festes de Santa Tecla 2025 de Tarragona
- Batalla política entre les flames La directora de Protecció Civil es regira contra el PP per dir-li «piròmana»: «Aquells que no aporten que s’apartin»
- Espanya, en flames Els incendis baixen a 18, però vuit continuen amb flames molt virulentes
- Pagesia Els pagesos del Camp de Tarragona arrenquen els avellaners morts per la sequera i busquen conreus alternatius més resistents