Marta Higueras, de número dos de Carmena a número dos d'Errejón

Marta Higueras és una desconeguda fora de l’àmbit municipal que fa el salt a la política nacional com segona en la llista de Més País i serà els ulls de l’exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena, de qui ha sigut lleial escudera, en la candidatura d’Íñigo Errejón. 

Higueras (Madrid, 1964) ha sigut la mà dreta de Carmena des dels anys 90, quan aquesta geògrafa de formació, especialitzada en mediació i justícia penal, va conèixer la llavors magistrada als Jutjats de la plaça de Castilla, on van començar a treballar mà a mà formant un equip que es va traslladar al Consell General del Poder Judicial (1996-2001) i que va arribar al Palau de Cibeles.

Sense Higueras, l’exjutge no s’hauria llançat a l’aventura electoral i per això va ser l’única candidata inclosa en la llista d’Ara Madrid per expressa petició de Carmena, que no serà a Més País, però hi deixa la seva persona de màxima confiança.

Higueras també va ser la seva segona en l’anterior mandat, com a tinent d’alcalde, a més de ser al capdavant de l’àrea d’Equitat, Drets Socials i Ocupació.

«Gestora pública»

Amb un marcat perfil tècnic, Higueras es defineix a si mateixa com a «política circumstancial» i es concep com una «gestora pública», tot i que també ha marcat els seus límits en el joc del poder, quan a Més Madrid es va debatre quina figura havia de liderar l’oposició després de la marxa de Carmena.

Tot i que no són pocs els que creuen que la seva presència en la llistes d’Errejón suposarà una supervisió de l’exalcaldessa madrilenya. «Els qui pensin que renunciaré a liderar el llegat de Manuela Carmena és que no em coneixen», va escriure en el seu compte de Twitter i finalment es va imposar una solució de consens amb dos portaveus, Higueras i Rita Maestre com a portaveu «mediàtica».

Negociadora amb Montoro

Higueras és poc amiga de les càmeres de televisió. Seriosa i eixuta en paraules fins al punt que en el Ple de Cibeles es va encunyar l’expressió «fer un Marta Higueras»: intervencions curtes que no baixaven al fang de l’adversari.

Perquè l’incomoda l’«agressivitat» que es viu en els plens municipals amb regidors d’altres grups, com va explicar en una entrevista amb Efe, tot i que Carmena va confiar de nou en ella per enfrontar-se al conflicte que més es va agreujar en el seu mandat: la negociació amb Hisenda de les retallades que es negava a aplicar el responsable de les finances, el regidor d’IU Carlos Sánchez Mato. Higueras es va asseure amb Cristóbal Montoro i va acordar un Pla Econòmic Financer que va aixecar la intervenció dels comptes però va provocar una fractura irremeiable a Ara Madrid, germen de la doble candidatura –Més Madrid i Madrid en Peu– de les passades eleccions.

Notícies relacionades

La pugna per succeir Carmena va facilitar la intervenció de Montoro

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Pitjor balanç va aconseguir en vivenda pública, on els 4.500 pisos promesos es van tramitar i es van iniciar, però no van arribar a temps per al passat mandat o en serveis socials, ja que no va aconseguir reduir la llista d’espera –que segons el nou equip es va incrementar en un 10 %– ni parar els desnonaments, que van deixar de ser per impagament d’hipoteques per evidenciar la crisi del lloguer. Al capítol de la frustració queda també l’exoneració de l’exregidora Ana Botella per vendre 1.860 pisos públics, tot i que l’operació es continua investigant en l’àmbit penal.

Durant el Govern de, Higueras va sortir a la llum pública com un dels rostres de la lluita LGTBI al fer públic el seu lesbianisme, però abans ja havia participat en política fora dels focus, com a alt càrrec en el Govern basc, primer assessora de Justícia (2001-2009) amb Ibarretxe i després directora de Justícia en l’Executiu del socialista Patxi López.