El jutge implica la Generalitat en un pla dels CDR per assaltar el Parlament

Els membres del’Equip de Resposta Tàctica  (ERT) dels Comitès de Defensa de la República (CDR) detinguts i en presó provisional van assajar amb «telèfons clandestins» i comunicacions en clau durant els disturbis organitzats el mes de desembre passat contra la celebració d’un Consell de Ministres a Barcelona, segons la tesi amb què treballa l’Audiència Nacional.

Així ho exposa el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6, Manuel García Castellón, en una de les interlocutòries amb què va enviar a la presó els set membres dels ERT detinguts dilluns passat en el marc del’operació Judes, una documentació avançada per la cadena SER a la qual ha tingut accés parcialment Europa Press.

«Les accions realitzades per l’ERT i documentades per aquesta instrucció han dotat de preparació i formació i mitjans els seus integrants quant a l’ocupació de telèfons clandestins, securització de les comunicacions, ús de llenguatge convingut i utilització de ‘walkie-talkies’», concreta. En aquest sentit, destaca que havien posat en pràctica aquesta «formació» en «diverses ocasions» i esmenta expressament «els disturbis durant el Consell de Ministres celebrat a Barcelona el 21 de desembre del 2018 o la planificació i el vessament d’oli a la C55 al pas d’un comboi escortat per Guàrdia Civil».

Allò va passar el passat 1 de febrer, quan els ara detinguts Guillem Xavier Duch, Eduard Garzón, Jordi Ros i David Budria –en llibertat amb cautelars– «van participar en un acte delictiu que va consistir en el vessament de gran quantitat d’oli a la calçada de la carretera C-55, sense previ avís, al pas del comboi que traslladava els polítics presos del centre penitenciari de Lledoners a Madrid», segons consta en les actuacions, iniciades fa més d’un any i mig durant el qual s’han practicat seguiments i escoltes als investigats.

«Pla de conspiració»

De fet, exposa que «en la instrucció consten converses telefòniques en les quals es parla de l’existència d’un pla de conspiració contra les institucions de l’Estat, que consistiria enl’assalt i posterior ocupació de forma il·legal del Parlament de Catalunya el precintat dia D, amb la finalitat última de subvertir l’ordre constitucional». Aquell dia D seria segons els investigadors, una data entre l’1 d’octubre, per l’aniversari del referèndum unilateral, i la publicació de la sentència sobre els polítics processats per organitzar el procés, que es preveu per a mitjans de mes.

El jutge entén que els ERT comptaven amb una “estructura jerarquitzada” i en aquest context, la resolució destaca que elCentre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), considerat el ‘CNI català’, “va assumir i va planificar” l’“assalt i posterior ocupació de forma il·legal” del Parlament que devien executar els ara detinguts i que tenien aquest entre els seus plans junt amb el sabotatge d’infraestructures crítiques.

“El desenvolupament del pla, encomanat per part del denominat ‘CNI català’ s’hauria assumit i planificat per part del mateixERT, amb la implicació en diverses iniciatives que conformarien aquest pla”, diu la interlocutòria del jutge. Assenyala en particular dues converses telefòniques intervingudes en les quals el detingut Jordi Ros diu al també en presó preventiva Guillem Xavier Duch «que haurien de començar a moure les coses perquè les notícies avancen desfavorablement». Ros és considerat integrant del «nucli productor» d’aquesta organització a la qual la instrucció atribueix caràcter terrorista i en les dates en què es va produir aquesta xerrada, «ja havia començat a adquirir productes químics».

La germana de Puigdemont

Un altre dels detalls que apunta la interlocutòria del jutge és que Duch va participar el 15 de setembre del 2018 «en una trobada les característiques de la qual exigien unes grans mesures de seguretat que van ser assumides i adoptades per part de l’ERT, la qual es va aconseguir portar a terme» i va ser «una reunió secreta ‘in itinere’ amb la germana de l’expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont».

Notícies relacionades

1 d'octubre: Tensió a Catalunya | Últimes notícies en directe

Eleccions generals del 10 de novembre: Últimes notícies en directe

«Efectivament, després d’una detallada anàlisi de les intervencions telefòniques, entre Ferran Jolis i un altre membre de l’ERT, Xavier Buigas Llobet, es va obtenir que aquell dia l’ERT va organitzar, va planificar i va executar una reunió secreta ‘in itinere’ amb la germana de l’expresident Carles Puigdemont amb la intenció d’entregar documentació sensible i establir comunicacions segures entre l’expresident fugit de la justícia espanyola i l’actual president de la Generalitat Joaquim Torra», exposa la interlocutòria.

En aquella trobada, a més de Guillem Xavier Duch Palau, van participar-hi Ferran Jolis Guardiola, Eduardo Garzón Bravo, Clara Borrero Espejo i David Budria Altadill, integrants tots ells de l’ERT», d’acord amb la interlocutòria de García Castellón.