Un debat ple de palla

La setmana més important de l’any al Parlament solia ser la del debat de política general. Al debat del 2016, per exemple, Carles Puigdemont va anunciar que canviava el seu full de ruta per impulsar un referèndum d’autodeterminació. Al del 2012, Artur Mas informava que avançava les eleccions. Però en aquesta ocasió, amb diversos assumptes substancials sobre la taula –la sentència del procés, la imminència de les generals, els CDR detinguts–, la sessió no va aportar novetats. Si va ser un aperitiu de la tardor calenta que s’espera, va ser més un bol de cacauets rancis que un plat de pernil de gla, per entendre’ns.

Cada vegada fa més l’efecte que, en la política catalana, tot l’important passa a fora del Parlament. Però hi havia la possibilitat que, per exemple, Quim Torra aprofités el seu discurs inicial per anunciar per fi quina resposta pensa donar el Govern a la sentència del judici per l’1-O, que s’espera d’aquí a uns dies. No hi va haver sort. «Seguirem endavant i no ens pararem», va dir el president sense concretar més els plans, en una frase que va recordar a la que s’atribueix al vicealmirall uruguaià Hugo Márquez durant l’última dictadura al seu país: «Estàvem al caire de l’abisme, però vam fer un pas endavant».

Després dels pocs minuts en què va defensar els CDR detinguts dilluns –va parlard’«operació política» per intentar vincular terrorisme i independentisme–i les gairebé dues hores que li va portar intentar combatre la impressió que el Govern viu immers en la paràlisi, va quedar clar que no estàvem davant d’una de les jornades històriques tan habituals fa poc temps. I quan el president de la Generalitat va voler posar tancar amb brillantor amb una advertència, la que «l’octubre del 2019 ja s’acosta»,la majoria dels presents, més que inquietar-se o commoure’s, va donar les gràcies per poder anar a dinar.

Tocava esperar esdeveniments futurs i conformar-se amb les esgarrapades preelectorals que es tenien preparats els líders polítics. Lorena Roldán anomenava Miquel Iceta «còmplice del separatisme»,i el primer secretari del PSC només podia contenir un somriure, mentre segurament pensava en com tornar a la cleda socialista els vots que a les últimes convocatòries van anar a Ciutadans.

La parella estranya

Des de la tribuna de convidats, la imatge d’una parella unida només pel protocol confirmava el caràcter eminentment preelectoral del debat. Cayetana Álvarez de Toledo i Laura Borràs, candidates gairebé segures al 10-N de PP i JxCat, seguien la jornada sense fer-se gaire cas mútuament.

També tocava fixar-se en les anècdotes que van esquitxar el debat, tot i que, d’acord amb el to general, van ser més descafeïnades que en episodis anteriors de la llarga sèrie del procés. Fins i tot els representants de Cs van ser menys incisius que en altres ocasions: només quan Lorena Roldán va anomenar Torra «cap dels comandos» dels CDR i Roger Torrent la va cridar a l’ordre va semblar que la jornada podria abandonar l’ortodòxia, encara que fos per la via de la batussa. Però al final el debat va poder desenvolupar-se més o menys pels cursos habituals, tot i que al president no li va agradar que Roldán ensenyés des de la tribuna una foto de l’atemptat d’ETA a Vic de 1991, i així s’ho va fer saber a la rèplica.

Una carpeta misteriosa

Notícies relacionades

La fiscalia, en descrèdit

Alejandro Fernández: "Qui ha tancat la porta a pactar és Illa, no jo"

Una altra anècdota que dona compte que el Parlament ha perdut molta vida va tenir llloc al principi de la sessió. El diputat de JxCat Francesc de Dalmases s’acostava a l’escó d’Alejandro Fernández, líder del PP català, i li donava una carpeta. ¿Una proposta d’acord, un pla per superar les diferències? En absolut. Resulta que Dalmases ocupa aquesta legislatura –que ja té any i mig– un escó contigu al que ocupava Fernández en l’anterior. I fins ahir ningú havia buidat el calaix per tornar-li el contingut al seu propietari. Entre els estris que li va entregar, a més de diversos documents de treball obsolets, hi havia la senyera que el diputat del PP va mostrar al debat del 6 i 7 de setembre del 2017.

Així que, a l’espera de conèixer quines resolucions s’acaben aprovant, les emocions fortes queden posposades fins a la sentència del procés.Això d’aquest dimecres no ha sigut més que un debat ple de palla.