El Congrés tanca 126 dies: només dos plens ordinaris i sis reunions de comissió

El Congrés abaixa el teló de la tretzena legislatura aquest dimarts 24 de setembre, i queda dissolt per la convocatòria anticipada de les eleccions generals del 10-N. En total, han sigut 126 dies en què només s’han celebrat dos plens ordinaris i amb prou feines mitja dotzena de reunions de comissió.

La XIII Legislatura es va iniciar el 21 de maig passat, i des d’aleshores, la Cambra baixa només ha celebrat dos plens ordinaris amb control al Govern i una altra d’extraordinària, sense comptar amb aquella sessió constitutiva ni amb la fallida investidura de Pedro Sánchez. En l’anomenada legislatura ‘breu’ del 2016, que va durar 111 dies entre el 13 de gener i el 3 de maig del 2016, es van celebrar dues sessions plenàries ordinàries més, i en aquella etapa el Govern en funcions del PP es negava a sotmetre’s al control parlamentari.

Aquest any, després de la sessió constitutiva del 21 de maig, el Congrés va completar el mes de juny sense plens i al juliol i l’agost, mesos inhàbils a efectes parlamentaris, únicament es va celebrar el debat d’investidura de Sánchez, que es va substanciar en tres jornades (22, 23 i 25 de juliol), i un altre d’extraordinari a finals d’agost perquè la vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, donés compte de la gestió del Govern amb la crisi de l’‘Open Arms’. 

Així doncs, el gruix de l’escassa activitat parlamentària d’aquests quatre mesos ha tingut lloc el present mes de setembre, en què s’han celebrat dos plens ordinaris amb el debat de les corresponents proposicions de llei i no de llei i amb el control a l’Executiu. Aquesta legislatura ha sigut la primera en què un Govern en funcions s’ha sotmès a l’examen de l’oposició. L’última reunió de la Junta de Portaveus havia acordat celebrar una altra sessió plenària la setmana que ve, però la dissolució de les Corts ha fet miques l’ordre del dia previst per a aquest ple. Com a molt d’hora no tornarà un ple ordinari fins al febrer del 2020.

Pitjor que el 2016

A més, en aquests quatre mesos només hi ha hagut mitja dotzena de reunions de comissió, una activitat ínfima si es compara amb la que es va registrar en la denominada legislatura ‘breu’ del 2016. Quatre (Sanitat, Agricultura, Foment i Transició Ecològica) ho van fer per acollir les compareixences dels ministres del ram sobre diversos assumptes; una per rebre els candidats a vocal de la nova Junta Electoral Central (JEC); i l’última per escoltar el president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, Sebastián Albella.

Això sí, el Congrés va constituir en ple estiu gairebé la totalitat de les comissions parlamentàries que van treballar en l’anterior legislatura –van quedar pendents les Mixtes de RTVE i la d’Estudi del Problema de les Drogues–. La gran majoria ho van fer a finals de juliol, per la qual cosa els integrants de les taules i els portaveus de cadascuna d’elles van començar a cobrar els suplements corresponents per aquestes responsabilitats a partir de llavors. I això que a l’agost no hi va haver cap reunió de cap d’aquests òrgans parlamentaris. Vox va ser l’únic partit que va denunciar l’anomalia que, segons el seu parer, suposa que ses senyories comencessin a cobrar els suplements sabent que no anaven a treballar en l’aturada vacacional.

«Si no penques, no cobres»

Notícies relacionades

Eleccions generals del 10 de novembre: Últimes notícies en directe

Així estan les enquestes de les eleccions generals 2019

Aquesta escassa activitat parlamentària i el fet que les del pròxim 10 de novembre siguin les quartes eleccions en quatre anys ha portat un particular a promoure una campanya a internet, a través de la plataforma Change.org, demanant als diputats i senadors que renunciïn a la indemnització econòmica que se’ls abona després de la dissolució de les Corts Generals. «Si no penques, no cobres», és el lema de la campanya.

Es tracta d’una indemnització per compensar l’eventual falta d’ingressos dels parlamentaris en el període que va des de la dissolució fins al dia de la votació i la seva quantia depèn del temps que estiguin sense percebre altres ingressos, fins a un màxim dels 46 dies que dura el període entre legislatures.