La fiscalia critica el sistema d'euroordres després del cas de Puigdemont a Bèlgica i Alemanya

La Fiscalia General de l’Estat creu que el sistema de l’euroordres és «deficient» i aposta per la seva reforma després de les decisions dels tribunals belgues i alemanys, els quals es van excedir de les seves competències a l’entrar a valorar les OEDE de Carles Puigdemont i altres fugits del procés. Aquesta és la conclusió que recull la Memòria de la Fiscalia relativa a l’any 2018 sobre l’«avaluació de l’ordre europea de detenció i entrega», qüestionada pel Ministeri Públic després de les euroordres denegades pels jutges belgues i per la decisió del Tribunal alemany de Schleswig-Holstein d’extradir a Espanya Puigdemont per malversació i no per rebel·lió.

Així, el Ministeri Públic considera que s’han realitzat «tasques de valoració» sobre el grau o intensitat d’alguns elements del tipus penal que, segons el seu parer, «superen obertament» les funcions encomanades per la normativa de l’OEDE als jutges dels estats membres.  

Una actitud que posa de manifest les «debilitats» d’un sistema que «s’ha mostrat deficient» i que, per tant, «haurien de ser resoltes en pròximes reformes». Entre aquests problemes, assenyala «els problemes d’accés urgent» de les autoritats judicials espanyoles a serveis de traducció i «les enormes carències detectades en les traduccions». Però sobretot alerta de les «notables discordances entre els països intervinents» en l’execució de les euroordres, quan, per exemple, Bèlgica va al·ludir a un problema formal en la petició del Tribunal Suprem que Alemanya no va qüestionar després amb Puigdemont.

«Sensació agredolça»

Notícies relacionades

La fiscal general apel·la a l'«obligació d'acatar» la sentència de l'1-O

La Fiscalia qüestiona que els presos de l'1-O segueixin a les presons catalanes

Aquesta situació que, segons el seu parer, «evidencia una fallida en el principi de confiança mútua» que sosté la cooperació judicial, la qual cosa «hauria de portar a una anàlisi en profunditat a fi de ser corregit per al futur» perquè «l’OEDE pugui respondre adequadament als objectius per als quals va ser creada».

Això sí, la fiscalia apunta als jutges i no als fiscals europeus, ja que «la sintonia mostrada amb les fiscalies d’altres països membres de la UE» –totes van recolzar l’entrega sense condicions– «no s’ha vist reflectida en les decisions adoptades per determinats òrgans judicials», que els ha deixat «una sensació agredolça».