Els presos de l'1-O demanen una Diada en pau independentista

Tinguem la Diada en pau. Aquest seria el missatge que intenta crear amb fòrceps el conjunt de l’independentisme a les portes del vuitè Onze de Setembre de la Catalunya del procés, el que a priori sembla el més incert de tots. Després d’un estiu de recriminacions sense condicions entre els socis del Govern i entre aquests i les entitats que revifen el pols al carrer, els polítics presos i escapats de la justícia han subscrit un article conjunt per exigir una treva que permeti que la manifestació d’aquest dimecres sigui un altre èxit i l’aïlli del clima de tensió interna creixent davant la sentència de l’1-O.

La carta, titulada ‘Dignitat democràtica i llibertat’ i firmada pels nou reclusos (Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull) i els set fugits (Carles Puigdemont, Antoni Comín, Anna Gabriel, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Marta Rovira i Meritxell Serret), recull el mínim comú denominador que encara uneix JxCat i ERC: la reclamació de l’«absolució» dels presos, la denúncia de la «repressió» de l’Estat, l’exigència al Govern d’un «diàleg constructiu i sense renúncies» i l’aposta per la «mobilització pacífica i democràtica».

Els signants eviten qualsevol al·lusió a l’escull que enfronta els actors del procés des de fa mesos: la resposta a la sentència de l’1-O. Només es limiten a afirmar que «l’èxit de la Diada serà la millor avantsala» a aquesta reacció a la decisió del Tribunal Suprem, i «la millor oportunitat per escenificar la força i el potencial del moviment sobiranista». Però mentre l’article apel·la al diàleg amb l’Estat, eludeix l’ús de la paraula «confrontació», la bandera enarborada des de fa diverses setmanes pel president de la Generalitat, Quim Torra.

Prova de la imatge d’unitat forçada que transmet aquest escrit és el fet que Puigdemont i Junqueras el subscriguin només 48 hores després de la filípica que el president d’ERC li va dedicar al líder de JxCat per haver dit que un avançament electoral debilitaria les institucions, en un atac directe totalment inusual d’un Junqueras habituat als missatges críptics.

Sense exclusions

Davant l’allau de retrets dels últims dies, els signants fan una crida a «recuperar la serenitat, generositat, maduresa i determinació de l’1-O» i a omplir els carrers de «compromís i transversalitat, respectant les diferències i els matisos de cadascú». «Tothom és benvingut, ningú serà mai vetat», rebla la carta.

Malgrat els esforços per declarar una treva, les consignes continuen deixant entreveure diferències profundes, fins i tot entre alguns signants de l’article. Va ser el mateix Puigdemont qui aquest diumenge va relativitzar la importància de la unitat dels partits a l’assegurar des de Brussel·les que «la unitat com a poble és molt més gran i sòlida que la unitat merament política». Per la seva banda, Jordi Cuixart, president d’Òmnium, es va ancorar a les tesis del diàleg a l’advertir, en una entrevista al diari ‘Ara’, que «s’equivoca qui pensi que es trobarà una solució sense el PSC», a qui va definir com un dels «actors per a la construcció nacional».

Desobediència aparent

Notícies relacionades

Junqueras carrega contra Puigdemont per haver rebutjat les eleccions

Dignitat democràtica i llibertat

Mentrestant, Torra va escalfar una mica més l’Onze de Setembre amb un suposat flirteig amb la desobediència. En una entrevista a ‘El Punt Avui’, el president va deixar en l’aire l’opció de no comparèixer davant el jutge el 25 de setembre, quan està citat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per ser jutjat per desobeir l’ordre de retirar els llaços grocs dels edificis de la Generalitat durant la campanya electoral.

«No anar-hi seria posar de manifest que t’has de plantar. Quan parlem de confrontació democràtica, ¿de què parlem? Que ens plantem davant un Estat autoritari i repressiu», va justificar Torra. Però l’amenaça té trampa. La llei d’enjudiciament criminal permet als acusats no anar al judici si s’enfronten a penes inferiors a dos anys de presó. I el fiscal demana per al president un any i vuit mesos d’inhabilitació.