Un jutge de Barcelona imputa vuit responsables policials per les càrregues de l'1-O

El jutge de Barcelona que investiga les càrregues policials de l’1-O ha citat com a investigats vuit inspectors en cap de la Policia Nacional que van ser els responsables dels dispositius en 27 punts de votació de la capital catalana.

En una providència, el titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, que manté imputats una quarantena d’agents per les càrregues de l’1-O, cita aquests vuit inspectors per als pròxims dies 9 i 11 d’octubre.

El jutge detalla que, atenent una resolució de l’Audiència de Barcelona que li ordena investigar les «ordres concretes» rebudes pels agents que van actuar l’1-O a Barcelona, és procedent citar com a imputats els comandaments «directament responsables de les operacions concretes» en cadascun dels 27 centres objecte de la seva instrucció. Els comandaments són citats en qualitat d’investigats per «salvaguardar el seu dret de defensa», precisa el jutge en la providència.

El magistrat cita en concret per als dies 9 i 11 d’octubre els vuit inspectors en cap, que van ser els que van estar al comandament dels dispositius de la Policia Nacional per impedir la votació en 27 punts de votació. Es tracta en concret de les escoles Jaume Balmes, Ramon Llull, CEIP Diputació, Prosperitat, Centre de Formació d’Adults Freire, Tibidabo, Aiguamarina, Víctor Català, Àgora, Tomàs Moro, Escola Oficial d’Idiomes, CAP Guinardó, Mare Nostrum, CEIP Mas Casanovas, Escola Mediterrània, IES Pau Claris, Escoles Pies Sant Antoni, Estel, Joan Fuster, Fundació Trini Jove, Serveis Centrals d’Ensenyament, CEIP Dolors Monserdà, Projecte i Escola Infant Jesús, Els Horts, IES Joan Boscà i CEIP Pau Romeva.

Alguns dels comandaments imputats ja van comparèixer davant del jutge per declarar en el seu moment per la seva actuació policial en algun d’aquests centres, si bé ara hauran d’acudir novament al jutjat per donar compte de les ordres que van donar als agents sota el seu comandament sobre el terreny en cadascuna de les escoles de les quals es van fer responsables.

En una interlocutòria del mes de febrer passat, l’Audiència de Barcelona va resoldre a favor de l’Ajuntament de Barcelona i va concloure que era necessari investigar els responsables del dispositiu i les consignes que van donar als agents perquè l’instructor pogués «ponderar» si l’ús de la força utilitzada o si les ordres donades «es van ajustar o no a la situació» plantejada i concloure si als comandaments se’ls podien imputar les lesions ocasionades.

Segons la secció tercera de l’Audiència, s’ha de dur a terme una «completa investigació» del succeït l’1-O per dilucidar si l’actuació policial «es va limitar a complir l’estrictament ordenat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, fent servir la mínima força indispensable, o bé si hi va haver una utilització desproporcionada de la violència, ja que, en aquest cas, aquesta no vindria emparada pel compliment d’una ordre encara que aquesta sigui judicial».

«Sabent que l’actuació dels agents antiavalots sol ser contundent, no per això podem atorgar una espècie de patent de cors per a qualsevol acció de violència quan aquesta resulta innecessària, desproporcionada i amb clar abús de poder», afirmava l’Audiència, que justificava així que s’investigui si l’ús de la força venia emparat pel mandat judicial o bé va ser «desproporcionat o innecessari per al final perseguit».

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

El regidor de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, Marc Serra, que exerceix l’acció popular en la causa, ha destacat que per primera vegada els comandaments policials són imputats «per les ordres que van donar i no per les actuacions desproporcionades en què van intervenir».

«Des de l’Ajuntament sempre hem defensat que els que van donar les ordres tenen una responsabilitat penal que s’ha de dirimir», ha remarcat Serra en una sèrie de missatges en el seu compte de Twitter.