Un guàrdia civil demanda Òmnium Cultural per utilitzar la seva veu en un vídeo irònic

Un sergent de la Guàrdia Civil que va declarar com a testimoni en el judici de l’1-O en el Tribunal Suprem ha presentat una denúncia contra Òmnium per un presumpte delicte contra el dret a la pròpia imatge per un vídeo que l’entitat va difondre a les xarxes socials en què s’incloïa la seva veu, han explicat fonts de l’organització cultural catalana. 

Es tracta de l’agent de la Guàrdia Civil que durant el judici va afirmar haver vist banderes d’Òmnium, que va descriure com «una bandera de color verd, porta alguna ratlla, amb un pal», durant la concentració a la Via Laietana de Barcelona pels registres a la Conselleria d’Acció Exterior el 20 de setembre del 2017, tot i que aquesta bandera no existeix.

Després d’aquesta declaració, Òmnium va publicar un vídeo irònic a les xarxes socials utilitzant la declaració de l’agent, a qui no se li veia la cara i només se li sentia la veu, i el guàrdia civil va presentar una demanda contra l’entitat demanant 10.000 euros, ja que argumenta que van utilitzar la seva veu per lucrar-se.

Resposta d’Òmnium

Òmnium ha presentat un recurs al Jutjat de Primera Instància 57 de Barcelona per demanar que es desestimi la demanda, en què defensa que el vídeo és «un acte més de llibertat d’expressió».

En l’escrit, l’entitat ha argumentat que l’agent no és una persona públicament coneguda, per la qual cosa la seva veu no es pot reconèixer més enllà de l’àmbit del seu entorn més pròxim, i ha afirmat que «va faltar a la veritat» en la seva declaració, ja que la bandera a què va fer referència no existeix.

L’entitat sobiranista ha remarcat que el vídeo no es tracta «d’una activitat comercial, industrial, artesanal o professional, sinó exclusivament d’un actor associatiu no lucratiu», i que la seva única finalitat era divulgativa i informativa.

Llibertat d’expressió

A més, ha afirmat que l’exercici del dret a la llibertat d’expressió i d’informació pot justificar una intromissió al dret a la mateixa imatge de qualsevol ciutadà, i exposa que el vídeo s’ha d’entendre com «una eina d’opinió com a canal d’expressió d’un determinat punt de vista, en aquest cas de la discrepància» amb el testimoni de l’agent.

Així mateix, l’escrit d’Òmnium afegeix que veu necessari difondre la declaració del guàrdia civil en vista de la inexactitud de les seves paraules: «Si el testimoni falta a la veritat, la llibertat d’expressió i crítica es converteixen encara més en una peça essencial i no només ha de ser possible, sinó que el seu exercici ha de ser especialment tutelat pels tribunals».