Anar al contingut

ENDIMONIADA INVESTIDURA

Sánchez només veurà Iglesias si les negociacions avancen

El PSOE proposa una cita exploratòria amb l'equip de Podem aquesta setmana

El president es reunirà amb Ortuzar (PNB) i Ábalos amb Rufián (ERC) dimecres

Iolanda Mármol

Sánchez només veurà Iglesias si les negociacions avancen

Juan Carlos Hidalgo

Pedro Sánchez reprèn les negociacions polítiques dues setmanes més tard del que es va anunciar inicialment, i amb tots els partits tan atrinxerats en les seves posicions que l’optimisme s’ha convertit gairebé un luxe. Després del fiasco de la investidura al juliol, el PSOE desconfia i avança amb cautela. Vol tancar aquesta setmana una trobada exploratòria amb l’equip tècnic d’Unides Podem per temptejar si hi ha avenços que aconsellin una reunió entre el president en funcions i Pablo Iglesias o si, al contrari, es constata que no hi ha res que pugui esmenar una cita personal entre els líders. 

El PSOE va confirmar aquest dilluns que la maniobra d’aproximació la faran els equips negociadors, com va avançar per aquest diari dimecres passat, per confirmar si hi ha senyals d’acostament o si les posicions són irreconciliables. De moment, no hi ha indicis d’entesa i ni tan sols es posen d’acord en què han de discutir. Els socialistes volen asseure’s a analitzar amb l’equip designat per Iglesias les 300 mesures (document adjunt) que Sánchez presenta aquest dimarts a Madrid com a programa de Govern, però es neguen a tornar de nou sobre una coalició que consideren inviable. Els podemistes, que insisteixen en el cogovern, demanen negociar els continguts però també el repartiment de ministeris.

Agafar les regnes

“Si ens asseiem és per parlar d’un govern integral que inclogui el programa i l’estructura de govern”, advertia aquest dilluns la portaveu podemista, Noelia Vera. “No investirem el president a costa de qualsevol cosa”, responia la vicepresidenta, Carmen Calvo.

En aquesta situació, a l’hora del tancament d’aquesta informació no s’havia fixat ni tan sols la data per a la reunió dels equips negociadors del PSOE i Unides Podem, que els socialistes emmarquen durant aquesta setmana.

És una incògnita si Sánchez i Iglesias s’arribaran a veure. El líder podemista no amaga que la negociació hauria anat millor al juliol si, arribat a un punt, hagués agafat les regnes. Amb aquesta reflexió de fons i una creixent pressió interna, es va avenir la setmana passada a negociar l’oferta que llavors va plantejar el PSOE i que ell va rebutjar. Ara, tot i que veu Sánchez en rumb a eleccions, creu que encara té una oportunitat d’aconseguir la coalició, potser a última hora.

L’entorn de Sánchez assegura que el president en funcions no mira enrere i no tornarà a posar sobre la taula un cogovern que, en realitat, mai li va agradar del tot.

Sánchez reactiva la iniciativa amb la presentació del seu programa de Govern, una bateria amb 300 mesures que inclouen, segons diuen els socialistes, mesures fonamentals per a Podem. Després de donar-les a conèixer, el president viatjarà dimecres a Bilbao per reunir-se amb el president del PNB, Andoni Ortuzar, que serà la primera cita entre tots dos.

També dimecres, a les deu del matí al Congrés, el secretari d’Organització del PSOE i la portaveu parlamentària, José Luis Ábalos i Adriana Lastra, s’asseuran amb el portaveu i la diputada d’ERC, Gabriel Rufián i Carolina Telechea. Els republicans han mantingut durant tot l’estiu les vies de comunicació obertes amb el Govern.

Fonts socialistes indiquen que en aquesta ronda no està prevista cap trobada amb els postconvergents de JxCat.

Nou context

El PSOE posarà sobre la taula un factor que al juliol pesava menys: la necessitat d’un Govern estable per pilotar el país en un context internacional advers. La previsible sortida sense acord del Regne Unit, el refredament de l’economia  a la UE, la caiguda de la producció del sector industrial i la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina no només afectaran Espanya, sinó que és necessari un Executiu que prengui mesures per pal·liar aquests impactes.

Aquesta reflexió comença a colar-se en els argumentaris esgrimits per la Moncloa per reclamar estabilitat i la formació d’un govern “solvent”.