La reforma del Reglament del Parlament, congelada

Anys. Això és el que pot tardar la reforma delreglament del Parlament, vigent des de 1986, si segueix al mateix ritme el treball de la ponència creada entre els partits per posar al dia les normes internes de la institució. La lentitud és norma de la casa, però en aquesta ocasió té un motiu afegit: la pretensió de Junts per Catalunya d’introduir en aquesta reforma la possibilitat que un candidat a president –o sigui, Carles Puigdemont– sigui investit a distància, malgrat que el Tribunal Constitucional (TC) ha dictat ja sentència en contra d’aquesta possibilitat.

JxCat acusa la resta de partits, inclosa ERC, de dilatar deliberadament els treballs de la ponència. Tant és així que no hi ha reunió a la vista fins al 20 de setembre. En les sessions que s’han celebrat fins ara només s’han abordat una vintena d’articles. I el reglament té 251 articles. A aquest ritme, no s’acabaria el treball de reforma fins a d’aquí a sis anys i mig, ja que els treballs van començar al gener.

De fet, quan es va reunir per primera vegada aquesta ponència de partits, el 19 de gener, ja li va quedar clar a JxCat que no només Ciutadans, el PSC, el PP i els comuns rebutjaven la investidura a distància d’un president, sinó que fins i tot la CUP marcava distàncies i ERC ni ho esmentava en la seva intervenció inicial. La cupaire María Sirvent va afirmar: “No els acompanyarem en cap qüestió simbòlica, nosaltres no hem vingut a seguir límits autonòmics per acabar fent el que mana l’Estat”. La CUP aposta per un altre tipus de canvis al reglament, com els que garanteixin la paritat, com va proposar també el grup de Catalunya en Comú-Podem.

Xoc entre socis

ERC va parlar de modernitzar i posar al dia el reglament, però va obviar la qüestió difícil de Puigdemont. No en va, aquest és el principal motiu de xoc frontal entre els dos socis del Govern. JxCat no desaprofita cap oportunitat per retreure als republicans que el president del Parlament, Roger Torrent, suspengués el ple de gener del 2018 que havia de servir per investir Puigdemont, estant aquest ja a Bèlgica. El TC, en una mesura cautelar en resposta al recurs del Govern del PP, havia acordat que aquells opció no podia tenir lloc.

D’aquesta manera, les possibles innovacions en les tasques del Parlament –com per exemple una agilitació dels tràmits– hauran d’esperar. JxCat ja s’ha resignat que la investidura a distància no sigui una realitat. 

Mentrestant, el Constitucional ha sentenciat que no és possible una investidura a distància entre altres motius perquè si bé la Constitució ol’Estatut  no estableixen expressament que el candidat hagi de comparèixer presencialment per a la investidura, “aquesta exigència, no obstant, es troba implícita en aquestes normes, així ho imposen d’una banda la naturalesa parlamentària d’aquest procediment i, per una altra, la mateixa configuració del procediment d’investidura”.

Blindar la Cambra

Notícies relacionades

El Parlament activa la reforma del reglament per investir telemàticament Puigdemont

JxCat intenta blindar el Parlament davant el TC

Davant d’aquesta decisió, JxCat ha proposat a la resta de grups que la reforma del reglament blindi el Parlament de qualsevol acció com la del TC. El text proposa un primer article que afirma que la Cambra “representa el poble de Catalunya”. A continuació, a l’article 2, s’afirma que “el Parlament és inviolable”. Detalla aquest aspecte afirmant que aquesta inviolabilitat, també dels diputats, “garanteix la lliure formació de la voluntat de la Cambra en la seva funció essencial de representar el Parlament”. I afegeix: “Infringeix aquesta prerrogativa qualsevol actuació, ordre o instrucció dirigida al Parlament o als seus membres que pretengui coartar el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, en especial quan tinguin per objectiu impedir que qualsevol òrgan parlamentari es reuneixi, deliberi o resolgui, o imposar qualsevol resolució”.

Aquest intent de blindatge prova d’esquivar l’escull del TC. Però abans d’això, JxCat té una tasca més propera i domèstica: provar de convèncer la resta de partits, inclosos els seus socis independentistes, d’aquesta estratègia. I intentar accelerar els treballs reglamentaris. Una cosa més que difícil i que ha deixat ja als postconvergents en una posició de resignació. En especial després que el mateix Puigdemont hagi proclamat –en la seva (pen)última decisió sobre el seu futur– que ara ja no té “cap interès” a tornar a ser candidat a president perquè la seva opció és la d’exercir com a europarlamentari.