El PP i Cs ajudaran Vox a entrar a les meses de les comissions

Després de la setmana de la investidura, arriba una altra batalla parlamentària a les meses de les comissions del Congrés dels Diputats. Amb la fi del bipartidisme, el 2015, les dues formacions principals, el PSOE i el PP, es van haver d’acostumar a compartir aquests cinc llocs (presidència, dues vicepresidències i dues secretaries) amb els nous grups. En aquesta legislatura, un dels esculls serà la presència de Vox en aquestes meses, que són les que s’encarreguen d’ordenar i dirigir els debats de la trentena de comissions legislatives, entre les quals hi ha la d’Hisenda, Pressupostos, Foment, Igualtat i Transició Ecològica.  

Fins ara, el dia en què s’elegien els cinc membres, els grups parlamentaris ja arribaven a cada comissió amb un acord tancat entre tots prèviament i ni es votava, malgrat que ho assenyala el reglament. Tots aprovaven la composició de la mesa per assentiment. Així va ser també, el 2016, amb Podem ja a la Cambra. Ara, amb l’entrada de Vox, amb 24 escons, aquest repartiment s’augura més complicat perquè el PSOE ja ha anunciat que no tancarà cap pacte que inclogui diputats del partit de Santiago Abascal. El PP ja ha deixat clar que considera que la formació radical ha de poder entrar a les meses, igual que han fet en les legislatures passades ERC, el PNB i l’antic PDECat, ara Junts per Catalunya. Ciutadans no comparteix el cordó sanitari contra Vox i Podem, i els independentistes catalans no ho han decidit encara. 

Un portaveu del grup d’ultradreta, per la seva banda, assegura que no es planteja “vetar” els independentistes catalans o els nacionalistes bascos i reclama una representació en aquestes meses que correspongui al seu nombre de vots: en les generals van obtenir el 10,26% i ara consideren que han d’ocupar un lloc a la mesa cada dues comissions. 

L’antecedent del Parlament Europeu

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions al País Basc 2020

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

Aquestes fonts admeten que han abordat aquest assumpte amb el PP i Ciutadans, socis ja a la Comunitat de Múrcia i la Junta d’Andalusia, i han trobat una "resposta positiva". “Intentarem que sigui per acord, ho intentarem amb tots els grups perquè tots tinguin representació en les institucions en les quals els ciutadans han decidit que hi siguin. Creiem que és el que és democràtic”, afirma per telèfon Miguel Gutiérrez, secretari general del grup parlamentari de Ciutadans. Fonts del PP recorden l’antecedent de fa uns dies al Parlament Europeu, on l’eurodiputada de Vox Mazaly Aguilar va ser elegida tercera vicepresidenta de la comissió d’Agricultura, malgrat l’intent inicial de socialistes, liberals i verds d’imposar un cordó sanitari al partit d’extrema dreta.

Encara que no hi hagi acord entre tots i el PSOE mantingui el seu veto a Vox, si populars, taronges i els ultres es posen d’acord, poden recolzar el candidat que el partit d’Abascal decideixi i que els ultres aconsegueixin alguna butaca de les meses. En cada comissió hi ha 43 diputats, segons un acord consensuat pels grups parlamentaris. El PSOE tindrà 15 integrants a cada un d’aquests òrgans; el grup del PP, vuit; el de Ciutadans, set; Unides Podem, cinc; Vox, tres; ERC, dos; PNB, un, i el mixt (on és JxCat), dos. La triple dreta suma 18 vots, de manera que tots ells poden recolzar el candidat ultra que decideixin i sortirà. Però com que s’elegeixen per separat (primer la presidència, després les dues vicepresidències i, finalment, les dues secretaries), PP, Cs i Vox sí que es poden aliar per recolzar l’aspirant radical per ser vicepresident o secretari, però no president, ja que en aquesta s’imposaria la suma dels 25 diputats restants. Segons fonts del grup parlamentari del PP, els de Vox ja han assumit que no podran forçar tenir alguna presidència.