Anar al contingut

L'ENDIMONIAT TAULER POLÍTIC

Casado i Rivera renoven equips per enfortir-se

El PP mourà cadires amb Álvarez de Toledo i Maroto en el focus per afrontar una etapa convulsa

Cs amplia el nombre d'integrants de la seva cúpula per aïllar els crítics i incorporar fitxatges

Gemma Robles

Casado i Rivera renoven equips per enfortir-se

Tots els actors polítics que tenen escó al Congrés, en siguin més o menys responsables, han suspès l’examen de juliol perquè aquells que aspiraven a ser Govern no ho són i els que estan en plena lluita per fer-se amb el regnat de l’oposició no tenen a quin gabinet fer-l’hi. A més, el fantasma de la repetició electoral el 10 de novembre espanta gairebé a tothom, sense saber com les urnes i la llei d’Hont poden deixar repartit l’enuig generalitzat que recorre una Espanya sense Executiu, sense pactes que li donin estabilitat i sense perspectiva certa de solucions a curt termini.

D’aquesta manera, el PP i Ciutadans aborden la nova etapa que s’obre després del fracàs de la investidura de Pedro Sánchez amb algunes coincidències i notables diferències en la percepció interna i externa de l’estratègia que han seguit els seus líders fins al moment. Tant Pablo Casado com Albert Rivera han decidit convocar els òrgans amb més pes del partit aquesta setmana, la que obre la porta a un agost que promet ser mogut, per aprovar canvis substancials en les seves estructures. Es rearmen per a les pressions que encara estan per venir perquè s’abstinguin davant d’un altre potencial intent d’investidura de Sánchez i avisen que no sortiran del seu «no és no». 

Ampliació taronja

La primera cita al calendari és el Consell General de Cs, aquest dilluns, convocat per modificar els seus estatuts i poder ampliar el nombre de membres, incorporant els recents fitxatges externs del seu cap per a les generals. La cúpula taronja al·lega que fa aquest pas per ajustar la seva dimensió a uns resultats dels últims comicis més inflats que en legislatures anteriors, però el cert és que, de passada, es garantirà així que puja el nombre de membres propers al nou rumb adoptat per Rivera, més conservador i fixat per disputar el lideratge de la dreta als populars. I si puja el nombre de lleials al capità, es dilueix i passa més desapercebut el dels contestataris.

En els últims temps, mentre la direcció taronja s’ha anat allunyant del PSOE i tancant i buscant pactes amb els populars amb la complicitat de Vox en moltes administracions –per més que Ciutadans tracti de dissimular-ho–, un bon grapat de dirigents s’han donat de baixa o han abandonat càrrecs rellevants remarcant el seu desacord amb la deriva política empresa pel seu fins ara partit, així com amb el to estrident escollit per fer oposició al que han arribat a anomenar la «banda» de Sánchez. Per aquestes coses uns quants han abandonat i han difós missatges per explicar-se sota la premissa comuna del quo vadis, Rivera?. El veterà Francisco de la Torre ha sigut l’últim, després que fessin prèviament el mateix Toni Roldán, el balear Xavier Pericay, Javier Nart i altres polítics amb responsabilitats a nivell provincial o local.

Ball de cadires a Gènova

També Casado es disposa en les pròximes hores a maniobrar per enfortir-se internament en moments convulsos i quan una hipotètica repetició electoral treu el cap per l’horitzó. El pròxim dimarts, a les dotze del matí, es produirà una Junta Directiva Nacional (màxim òrgan entre congressos del PP) en la qual està previst que el president conservador pronunciï un discurs ‘en obert’ en el qual ofereixi als seus companys un missatge per repetir per tot Espanya amb el qual rebutjar la petició del PSOE que s’abstinguin perquè hi hagi Govern, a canvi de forjar pactes d’Estat. S’ha de veure si al si d’aquest òrgan intern, ja a porta tancada i sense que puguin gravar els micròfons i càmeres, el respectat baró gallec Alberto Núñez Feijoo apunta, com ja ha fet públicament, que el seu partit hauria de reflexionar sobre desbloquejar la situació a canvi d’una negociació seriosa amb els socialistes que, de passada, eviti que els que anomenen populistes i independentistes tinguin pes, poder i influència en les institucions rellevants.

En aquesta Junta és bastant probable que hi hagi canvis en la direcció i es designin els que seran portaveus populars al Congrés i Senat, i Cayetana Álvarez de Toledo i Javier Maroto són els que tenen més posiblidades d’ocupar aquestes cadires considerades de màxima confiança del líder. Si és Álvarez de Toledo l’escollida, la contestació interna d’un sector del PP serà inevitable, com bé sap Casado.