Anar al contingut

L'ACCIÓ DE LA JUSTÍCIA

El 'cas Pujol': una investigació a foc lent

La confessió de l'expresident sobre els diners ocults a Andorra va provocar un tsunami judicial contra la seva família

L'Audiència Nacional està pendent de rebre encara el resultat de comissions rogatòries a l'estranger

J. G. Albalat

El 'cas Pujol': una investigació a foc lent

AGUST N CATAL N

A foc lent. Així es cou la investigació judicial oberta a la família de Jordi Pujol Soley després de la seva confessió el 25 de juliol del 2014 de la fortuna que havia mantingut oculta a Andorra. El terratrèmol polític que es va iniciar a les 18.09 hores d’aquell dia, quan als mitjans de comunicació, entre els quals EL PERIÓDICO, va arribar un comunicat sorprenent i inesperat de l’exmandatari fent esment a la deixa (llegat) del seu pare, Florenci Pujol i Brugat, va continuar amb l’obertura d’una àmplia causa judicial per aclarir si, realment, aquests diners provenien de l’herència o de negocis sospitosos de la família.

Les comissions rogatòries a l’estranger reclamant informació han fet alentir les investigacions. Segons les fonts jurídiques consultades per aquest diari, es podria estar entrant en el tram final d’aquest cas complex. Una altra qüestió serà quins membres de la família de l’expresident (tots estan imputats) s’asseuran a la banqueta. Per aquest procés només ha trepitjat la presó el primogènit de l’expresident, Jordi Pujol Ferrusola, que va sortir en llibertat el desembre del 2017, després de passar vuit mesos entre reixes i de pagar una fiança de 500.000 euros. Un altre dels fills de l’exmandatari, Oriol Pujol, també ha estat a la presó, però per un altre problema amb la justícia: el ‘cas ITV’ de cobrament de comissions il·legals.

Primer un jutjat de Barcelona i després l’Audiència Nacional van posar fil a l’agulla per intentar esbrinar d’on provenia aquest patrimoni milionari (uns 70,4 milions d’euros de moviment entre 1990 i el 2014 a Andorra, segons la policia). Fonts coneixedores d’aquesta investigació asseguren que encara s’han de completar una sèrie de comissions rogatòries enviades a Liechtenstein, Malta, França o Suïssa per obtenir dades. A més, el jutge José de la Mata ha demanat més informes a l’Agència Tributària. La defensa de la família Pujol, per la seva banda, continua demanant el desbloqueig dels comptes bancaris per poder pagar despeses ordinàries, segons fonts coneixedores del contingut dels milers de folis que componen les diligències judicials. És a dir, s’està avançant poc, tot i que la Fiscalia Anticorrupció estigui decidida a donar un impuls a les investigacions. 

La maquinària d’Hisenda

Precisament, l’última notícia sobre aquest assumpte data del mes passat. Hisenda va aportar un dictamen en què s’incrementa la base imposable atribuïble a Jordi Pujol Ferrusola, amb 500.000 euros en l’exercici del 2008, i uns altres 2,2 milions, l’any següent. El primer està prescrit, per la qual cosa, d’entrada, només haurà de respondre penalment d’aquesta quantitat. La conclusió dels investigadors és que l’“operativa declarada” pel primogènit no té sentit i racionalitat econòmica, “no existint a més cap constatació objectiva” que la sostingui. Amb l’objectiu de justificar que ingressos en efectiu del seu compte a Andorra es trasferissin immediatament a Mèxic, la defensa va al·legar que a Pujol júnior li havien concedit uns préstecs perquè enviés divises a aquest país. Per als investigadors, aquests préstecs no van existir i només tenen com a finalitat “atorgar una justificació als capitals posats de manifest a Andorra”.

A Jordi Pujol Ferrusola li imputen falsedat documental, blanqueig de capitals, frau fiscal i organització criminal. En la seva ordre de presó, el jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata el va considerar la persona que “va coordinar durant anys la gestió d’un important patrimoni econòmic, de procedència no determinada, a Andorra i probablement en altres jurisdiccions, assignant-ho a tota classe d’inversions”, sempre “en benefici de la família”.

Relat sota sospita

En aquesta trama estan implicats tots els membres de la família, començant pel mateix expresident de la Generalitat i la seva dona, Marta Ferrusola, a més dels seus set fills. Tots plegats han declarat davant el jutge de l’Audiència Nacional. A la interlocutòria per la qual se citava el matrimoni Pujol, el magistrat va treure qualsevol indici de versemblança a la confessió de l’exmandatari del juliol del 2014. Aquest comunicat, detallava la resolució del togat, “és només un relat sense cap contingut determinant”. El jutge recordava que Pujol no havia aportat documents que acreditessin que aquests fons ocults a Andorra eren del seu pare. El que sí que van fer els advocats de l’expresident va ser regularitzar davant Hisenda la situació, de manera que únicament li poguessin atribuir una irregularitat fiscal, però no un delicte. Però, ara per ara, la família continua encausada.

Els investigadors mai s’han cregut l’explicació oficial exposada pel patriarca en el comunicat remès a la premsa i defensada després pels membres de la família que han declarat davant del jutge. “El meu pare Florenci Pujol i Brugat va disposar com a última voluntat específica que uns diners que eren a l’estranger, rendiment d’una activitat econòmica dels quals ja s’ha escrit i comentat, i que no estaven regularitzats en el moment de la seva mort el setembre de 1980, fossin destinats als meus set fills i la meva dona”, deia l’escrit. A partir d’allà, va començar el calvari del fins aleshores tot poderós i venerat Pujol, que va ocupar la presidència de la Generalitat durant 23 anys (del 1980 al 2003). El tsunami va arrossegar tota la seva família.