El Suprem arxiva definitivament la querella contra Joan Carles i Corinna

El Tribunal Suprem ha rebutjat l’últim cartutx del Partit Comunista d’Espanya, Izquierda Unida i l’Associació d’Advocats i Advocades d’Esquerres (FAIRADE) per intentar que s’investiguessin els delictes que atribuïen al Rei Joan Carles, la seva amiga Corinna zu Sayn-Wittgenstein, l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán i l’excomissari José Manuel Villarejo, a partir de les gravacions que aquest va fer a l’empresària alemanya.

L’alt tribunal ha rebutjat el recurs de súplica presentat i ha confirmat l’arxivament de la querella que aquests partits van presentar, després que es fessin públiques en el 'cas Tàndem’, en el qual s’investiguen les clavegueres policials, les gravacions que Villarejo havia fet el juny del 2015 de la trobada que va mantenir amb Corinna i l’expresident de Telefónica Juan Villalonga.

La Sala reitera que els fets denunciats van ser investigats i arxivats pel jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, que no va elevar cap exposició raonada en la qual es posés de manifest l’existència d’indicis de criminalitat contra cap aforat.

Res més que l’empresària

El jutge Manuel García-Castellón, instructor del 'cas Tàndem’, en el qual Villarejo és el principal imputat, va entendre que no hi havia prou indicis per obrir una investigació a partir de les gravacions intervingudes al despatx del seu soci i amic Rafael Redondo.  Segons la seva opinió, es tractava d’"una conversa distesa entre dues persones i de vegades entre tres, a Londres, en la qual de forma voluntària i sense que hi hagués cap mena de pressió, Corinna zu Sayn-Wittgenstein" explica a Villarejo uns fets "en el seu presumpte fonament d’home d’Estat, al servei dels interessos generals d’Espanya", extrem desmentit després pel director del CNI al Congrés.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Com que, a més, Villarejo és a la presó des del novembre, segons el jutge, resulta "molt improbable" que ell filtrés als mitjans la conversa, en la qual la que va ser amiga del Rei emèrit exposa "de forma espontània" que el Monarca l’havia utilitzat com a testaferro amb un terreny al Marroc, va cobrar comissions pel tren d’alta velocitat a l’Aràbia Saudita i comptava amb comptes a Suïssa a nom d’un familiar i sota identitats falses. El jutge afirmava que l’única base dels fets atribuïts a Joan Carles I, "naturalment deduïts del desenvolupament de la relació d’amistat entre tots dos", és el relat de la princesa.

Citava jurisprudència relativa a la versemblança de les declaracions de testimonis amb relacions prèvies, que poden respondre a mòbils espuris, de ressentiment o venjança, per concloure que "la ruptura de la relació d’amistat entre tots dos", el 2009, "podria haver motivat el relat de fets que va fer contra Joan Carles I" davant de l’excomissari.