EL VOT INDEPENDENTISTA EN LA INVESTIDURA DE SÁNCHEZ

El sobiranisme mostra la seva falta de cohesió i s'obre a l'abstenció

Tensió interna a ERC i JxCat a l'hora de decidir sobre el vot al Congrés

zentauroepp48613021 rufian con lastra190613114516

zentauroepp48613021 rufian con lastra190613114516 / DAVID CASTRO

2
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal

El debat d’investidura de Pedro Sánchez com a candidat a la reelecció ha posat de nou sobre la taula la falta de cohesió interna de l’independentisme a l’hora de prendre decisions clau. Aquesta vegada, a més, la divisió afecta les entitats cíviques respecte als diputats, i també l’interior dels dos partits, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, els diputats dels quals han de prémer el botó del ‘sí’, ‘no’ o abstenció la pròxima setmana a l’hemicicle de la Carrera de San Jerónimo.

L’executiva d’Esquerra

ERC ha mostrat de cara a l’opinió pública una posició d’entrada molt partidària de facilitar la investidura i de no exercir el bloqueig davant d’una eventual proposta de Govern de coalició d’esquerres. Ho ha afirmat de forma reiterada el seu portaveu a Madrid, Gabriel Rufián. No obstant, segons fonts dels republicans, l’executiva del partit, reunida aquest divendres, va adoptar una posició contrària a Sánchez. És a dir, partidària de votar en contra de la seva investidura. És a dir, que de tensions internes també n’hi ha hagut. 

La manera de superar aquest escull ha sigut deixar passar el temps. És a dir, comptar amb les notícies que apuntaven a un desglaç de les negociacions entre el PSOE i Unides Podem. En cas d’acord entre aquests dos partits, ERC apostaria per l’abstenció. Prèviament, els fets de les últimes jornades, com les informacions de ‘Público’ sobre la vinculació de l’imam de Ripoll amb el CNI fins que va tenir lloc l’atemptant de Barcelona i Cambrils, no han afavorit que les bases d’ERC tinguessin una actitud procliu a propiciar la investidura del líder del PSOE.

Els diputats d’ERC poden ser decisius a l’hora de forjar la majoria de vots del Congrés que permeti a Sánchez ser reelegit. En qualsevol cas, els republicans han aconseguit posar sordina als seus debats interns. I mentre en privat s'expressaven opinions partidàries del 'no' a Sánchez, Rufián estirava socialistes i Podem de les orelles perquè superessin els seus retrets mutus.

La cacofonia del PDECat

Notícies relacionades

En paral·lel, i sense coordinació amb els passos fet per ERC, l’espai postconvergent entorn de Junts per Catalunya airejava una vegada més les seves diferències. Mentre l’expresident Artur Mas i diputats a Madrid es mostren, entre d’altres, partidaris de no donar un cop de porta a Sánchez, el president Torra es mullava públicament aquesta setmana en favor del 'no', tret que Sánchez accepti el dret d’autodeterminació de Catalunya. Diputats afins a Torra i a Puigdemont feien aflorar un breu text en el qual també demanaven el no. Els diputats presos, en canvi, semblaven més proclius a l’abstenció, si bé la també diputada Laura Borràs afirmava que aquesta posició havia evolucionat en els últims dies.

Per superar aquesta cacofonia, es va propiciar una solució salomònica: serà un ‘no’ o una abstenció en funció de si Sánchez aconsegueix el recolzament de Podem i si en el discurs s’inclou una mà estesa a negociar el conflicte català. La reunió del consell nacional del PDECat, màxim òrgan del partit postconvergent entre congressos, va servir també perquè alguns dels representants de la formació, de forma minoritària, s’oposessin a qualsevol recolzament o abstenció respecte a la investidura. Algun va reclamar sense èxit que s’obrís una consulta interna en el partit per prendre la decisió.