Anar al contingut

DOS ANYS DE LA MATANÇA TERRORISTA

El sobiranisme demana investigar el vincle entre el CNI i l'atemptat del 17-A

JxCat, ERC i comuns exigeixen explicacions després de publicar-se que l'imam de Ripoll va ser confident dels serveis d'intel·ligència fins al dia de la matança

Júlia Regué

El sobiranisme demana investigar el vincle entre el CNI i l'atemptat del 17-A

Republicanspostconvergents i comuns s’han conjurat aquest dimarts per exigir a l’Estat que obri una investigació per les informacions publicades al diari ‘Público’ que indiquen que l’imam de Ripoll va ser confident dels serveis d’intel·ligència fins al dia dels atemptats perpetrats a Barcelona i Cambrils el 17 d’agost del 2017. El digital publica un informe que afirma que els serveis d’intel·ligència coneixien les activitats de la cèl·lula gihadista, que ha aixecat les crítiques del Govern i els partits sobiranistes al considerar que, en cas de confirmar-se aquest vincle, suposaria un "autèntic escàndol".

El diputat de JxCat i president de la comissió d’investigació d’aquests atemptats al Parlament, Josep Munell, ha qualificat les informacions d’"escàndol de proveïment nacional i internacional", perquè "es pot haver jugat impunement amb la ciutadania i la seva seguretat". Munell ha repassat la tasca realitzada per la comissió i ha carregat contra el "veto" de persones vinculades als serveis de seguretat que han declinat la compareixença acollint-se a informes del Consell d’Estat. En aquest sentit, ha donat una tercera oportunitat als citats perquè compareguin i ha anunciat que demanaran les explicacions de l’actual directora del CNI, Paz Esteban. El periodista que firma la informació, Carlos Enrique Bayo, compareixerà el 23 de juliol, tal com estava previst. La comissió ha celebrat 20 sessions fins ara, i calcula acabar les compareixences en tres sessions més, la qual cosa els situa a finals de setembre. Munell també ha demanat a Pedro Sánchez que, com a president en funcions, "surti a tranquil·litzar la ciutadania aportant un missatge que el Govern central no vetarà cap informació".

També des de la Cambra catalana, els republicans han criticat que hagi sigut un mitjà de comunicació i no l’Estat "el que donés explicacions en aquest sentit". El portaveu adjunt Bernat Solé ha criticat que alguns dels citats a la comissió parlamentària sobre el 17-A hagin evitat la seva compareixença acollint-se a informes del Consell d’Estat i ha afirmat que el Parlament "és una Cambra legítima per donar-les". "Però si no ho volen, que almenys ho facin al Congrés", ha demanat, perquè "vivim en un Estat de dret i ha de garantir que els ciutadans sàpiguen el que va passar aquell fatídic estiu". "Exigim, una altra vegada, que l’Estat doni explicacions, que posi llum en aquest temps de foscor", ha conclòs.

Per la seva banda, els portaveus en el Congrés d’ERC i de JxCat, Gabriel Rufián i Laura Borràs, han anunciat la seva petició de crear una comissió d’investigació a la Cambra baixa a la qual acudeixin a comparèixer el president del Govern en funcions, la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska

Investigació "a fons"

El president de la Generalitat, Quim Torra, l’expresident Carles Puigdemont i l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, també han exigit que s’aclareixi el vincle entre el CNI i Es-Satty. Torra ha qualificat la informació d’"escàndol gravíssim", ha reclamat al Govern central que assumeixi "les més altes responsabilitats" i ha acusat "els partits del 155" de guardar un "intolerable silenci" sobre la matança. El seu predecessor en el càrrec, ha insistit en aquest extrem i ha assegurat que Cs, el PP i el PSC es van unir per "bloquejar la investigació parlamentària". També a través de les xarxes socials, el llavors conseller d’Interior, Joaquim Forn, ha demanat una investigació "a fons" i la depuració de responsabilitats polítiques.

No han sigut els únics que han exigit explicacions. L’alcaldessa socialista de l’Hospitalet i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, ha reclamat que es resolgui "molt bé tot això" amb "la màxima transparència possible". Els ciutadans mereixem una explicació i estem molt sorpresos pel contingut de la notícia", ha etzibat en declaracions a TV-3. 

També ha reaccionat a la informació l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha advertit que seria "gravíssim" si es provés que el CNI va esborrar el rastre sobre la seva relació amb l’imam i ha demanat a l’Estat que sigui més sensible i tracti amb "més cura" els familiars. "Que els expliqui què és el que saben i el que no" perquè, ha afegit, "si alguna cosa ha de fer l’Administració és mantenir un contacte molt proper amb les víctimes perquè aquestes no es vagin assabentant de les coses a través dels mitjans de comunicació".

Des del Parlament, la portaveu dels comuns, Susanna Segovia, també ha demanat "respecte per a les víctimes" i ha recordat que la causa està sota secret de sumari. "Demanem responsabilitat perquè són les víctimes els que pateixen aquestes informacions i contrainformacions. Exigim responsabilitat de Govern i d’Estat i no generar teories conspiradores, que s’investigui a nivell judicial i a nivell parlamentari".

Les víctimes volen aclarir els fets

L’assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme, Roberto Manrique, ha insistit que les víctimes tenen dret a saber si algú va permetre que es produïssin els atemptats del 17-A i ha acusat l’Estat de deixar les víctimes "en un racó perquè no molestin gaire". "Tenim més de 180 afectats i tots volen saber què ha passat", ha asesgurat en declaracions a Catalunya Ràdio. En aquest sentit, ha criticat que no s’hagi creat una comissió d’investigació al Congrés i ha qualificat d’"aberrant" que no es vulgui saber què va passar. "A les víctimes els has d’explicar per què va passar allò, si algú ho va permetre i les conseqüències que això pot tenir a nivell polític i jurídic", ha apuntat. L’entitat està personada en el judici contra els terroristes i Manrique ha assegurat que des de l’entitat arribaran fins al final per aclarir els fets.

"Estem una altra vegada amb el fet irrefutable que hi ha una investigació judicial en curs. Això és un dogma de fe en democràcia", ha asseverat el diputat de Cs, Nacho Martín Blanco, i ha rebutjat fer comentaris "basats en articles o notícies periodístiques, gens tangible des del punt de vista jurídic".