Anar al contingut

INVESTIGACIÓ SOBRE EL REFERÈNDUM

La fiscalia reclama interrogar els processats per l'1-O per organització criminal

La jutge rebutja ampliar el processament per aquest delicte, però el ministeri públic adverteix que pot acusar d'això

J. G. Albalat

La fiscalia reclama interrogar els processats per l'1-O per organització criminal

FERRAN SENDRA

La Fiscalia de Barcelona ha tornat a demanar a la jutge de Barcelona, Alejandra Gil, que investiga els preparatius del referèndum unilateral de l’1-O que prengui declaració per organització criminal a la trentena de processats, en nom de garantir el seu dret de defensa, si finalment el Ministeri Públic decideix acusar-los d’aquest delicte en un eventual judici.

Els fiscals que porten el cas van presentar el 8 de juliol passat al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona un nou escrit, després que la magistrada rebutgés el 12 de juny la seva petició d’incloure en l’ordre de processament el delicte d’organització criminal per als exalts càrrecs i tècnics del Govern imputats.

La jutge va argumentar llavors que els imputats no tenien "infraestructura adequada per realitzar un pla criminal" i que no els unia un "acord associatiu durador i no purament transitori" perquè se’ls pugui processar per organització criminal, però recordava la fiscalia i l’acusació popular exercida per Vox que no estan vinculats per la seva decisió, per la qual cosa podran atribuir aquest delicte als imputats en els seus respectius escrits d’acusació, previs al judici. No obstant, la magistrada va admetre que a cap dels encausats se’ls va advertir que se’ls investigava d’aquest delicte, és a dir del delicte de "formar part d’una agrupació de, com a mínim, dues persona que de manera estable o per temps indefinit" es dedicava a cometre delictes. 

Contradicció

Per això que ara, que la fiscalia argumenti ara en el seu escrit remès al jutjat que no podrà formular acusació per aquest delicte, precisament, "perquè no se’ls ha preguntat als processats per la seva possible participació" en aquest amb la qal cosa la jutge, al seu entendre, incorre en una "contradicció" al rebutjar que declarin de nou com a imputats pel delicte d’organització criminal.

En el seu escrit, la fiscalia recorda a la jutge que la seva petició "no versa" sobre una divergència en la tipificació dels fets, sinó "sobre el dret de defensa dels processats". En aquest sentit, indica que els imputats "no han pogut articular la seva defensa ni sol·licitar diligències tendents a desvirtuar" la possible acusació d’organització criminal. Per això que l’acusació pública tingui "retallada la possibilitat de formular acusació per aquest delicte, sota pena de conculcar el principi acusatori".

Entre les persones a les quals la fiscalia atribuïa el delicte d’organització criminal hi havia el director de  TV-3, Vicent Sanchis; el de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo; la presidenta de la Corporació Catala de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Núria Llorach; així com el secretari de Comunicació de l’Executiu català, Antoni Molons; els secretaris generals de Presidència i de Treball, Joaquim Nin i Josep Ginesta, respectivament, i el de Relacions Internacionals, Aleix Villatoro. També hi inclou la interventora de la Generalitat, Rosa Vidal; el director general de Comunicació, Jaume Clotet, i el director general de Patrimoni, Francesc Sutrias.

En l’ordre de processament contra la trentena d’acusats es va dictar pels presumptes delictes de malversació, desobediència, falsedat, revelació de secrets i prevaricació, però no de sedició ni organització criminal. La resolució de l’abril passat recollia la successió d’indicis per sostenir la imputació dels diferents delictes. Els fets que considera la magistrada defineixen un compartiment tendent a organitzar-ne una sèrie d’accions que asseguressin la celebració d’una convocatòria declarada judicialment il·legal, comprometent per a això pressupost públic.