Anar al contingut

INVESTIGACIÓ JUDICIAL

La jutge rebutja processar per organització criminal alts càrrecs per l'1-O

La magistrada afirma que els imputats no tenien la infraestructura adequada per traçar un pla criminal

La fiscalia atribuïa aquest delicte al director de TV-3, Vicent Sanchis, i el de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo

J. G. Albalat

La jutge rebutja processar per organització criminal alts càrrecs per l'1-O

Pol Sola

La jutge Alejandra Gil,  que investiga l’organització del referèndum unilateral de l’1-O, ha rebutjat processar per organització criminal 28 de la trentena d’investigats, entre els quals alts càrrecs de l’Executiu català, a l’entendre que no tenien la "infraestructura adequada per traçar un pla criminal" i que no els unia un "acord associatiu durador". El Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona ha desestimat, així, el recurs presentat per la Fiscalia de Barcelona i manté la fiança de 5,8 milions que va imposar als 17 acusats de malversació. La magistada ha aixecat el processament de tres imputats i confirma el de la resta, ha refusat la majoria de les al·legacions de les defenses i ha insistit que "tots van actuar conjuntament i concertadament".

Entre les persones a les quals la fiscalia atribuïa el delicte d’organització criminal hi havia el director de  TV-3, Vicent Sanchis; el de Catalunya RàdioSaül Gordilo; la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Núria Llorach; així com el secretari de Comunicació de l’Executiu català, Antoni Molons; els secretaris generals de Presidència i de Treball, Joaquim Nin i Josep Ginesta, respectivament, i el de Relacions Internacionals, Aleix Villatoro. També inclou la interventora de la Generalitat, Rosa Vidal; al director general de Comunicació, Jaume Clotet, i al director general de Patrimoni, Francesc Sutrias.

La jutge recorda que l’ordre de processament és una "resolució motivada i provisional" per la qual "es declara formalment inculpades unes persones respecte a uns fets presumptament delictius perquè puguin defensar-se amb plenitud de mitjans. És a dir, s’exposen els indicis que hi ha contra els encausats i que "són alguna cosa més que una plena possibilitat". No s’exigeix en aquest moment, per tant, "certeses absolutes, ni proves inequívoques ni concloents", ja que convertiria aquesta interlocutòria en l’avançament d’una sentència condemnatòria.

A l’entendre de la magistrada, les al·legacions que s’exposen en els recursos sobre l’absència d’indicis són valoracions de la prova "més pròpia" del judici que de la fase d’instrucció, que es limita a esbrinar els fets. Per això rebutja les explicacions de les defenses sobre la desobediència, els fons destinats o no al referèndum o la contractació d’observadors internacions o els serveis que es van fer per a l’1-O.

La fiança i els correus

La jutge ha confirmat la fiança civil imposada i ha denegat la pretensió d’alguns processats que es tingués en compte els 2,1 milions d’euros dipositats alTribunal Suprem en la causa que se segueix per rebel·lió contra els que van ser membres del cessat Govern de Carles Puigemont. En la seva resolució al·lega que "la fiança allà dipositada" ho va ser per assegurar les responsabilitats pecuniàries d’altres persones en un altre procediment i a disposició d’un tribunal que "decidirà sobre el seu destí".

La togada, a més, no ha tingut en consideració els documents aportats pel director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, en els quals intenta demostrar que el director de màrqueting de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Martí Patxot, i la presidenta en funcions d’aquest organisme Núria Llorach, el van pressionar perquè emetés els anuncis de l’1-O. "La presentació d’aquesta nova documental (correus electrònics) no anul·la els indicis racionals contra Gordillo" i ratifica que aquest pdria haver comès un delicte de desobediència. Aquests documents, incideix la resolució, s’han de valorar en sentència.