Buch nega que donés instruccions per cedir locals públics per a l'1-O a Premià de Mar

El conseller d’Interior, Miquel Buch, va negar aquest dimarts al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on ha comparegut com a investigat per un delicte de desobediència i un altre de prevaricació, que donés instruccions per cedir locals de titularitat municipal per celebrar el referèndum unilateral  de l’1-O a Premià de Mar, quan n’era alcalde. Va arribar a la seu de l’alt tribunal català abans de les 10 del matí acompanyat del president, Quim Torra, consellers i diputats de JxCat. La causa es va obrir arran d’una querella del fiscal.

L’alt càrrec va assegurar davant del jutge del TSJC, Jordi Seguí, que no va firmar cap decret per a la cessió de locals després que el Tribunal Constitucional prohibís la consulta. El conseller va admetre que el recolzament que va donar a l’1-O va ser exclusivament polític i es va limitar a firmar un decret el 7 de setembre del 2017 pel qual l’Ajuntament de Premià de Mar es posava a disposició de l’organització del referèndum, però hores abans que la votació fos suspesa. La seva declaració, en la qual va estar acompanyat de l’advocada Judit Gené, ha durat uns 25 minuts.

En la causa figura un certificat de l’interventor municipal que corrobora que Buch no va firmar cap decret després de la suspensió del Constitucional. A més, dels vuit locals que es van utilitzar a l’esmentada localitat per a la votació, només tres eren de titularitat pública i, segons consta en un escrit del cap de la policia municipal també incorporat a la causa, "no hi havia una clau única" i les còpies que existeixen les tenien diverses persones que pertanyen al personal docent, al del servei neteja i altres entitats.

"Les claus les tenia molta gent", ha reiterat el conseller a la premsa, i ha precisat que abans de l’1-O molts ciutadans van organitzar festes a l’interior dels locals perquè quedessin oberts tot el cap de setmana. "Va ser la societat la que es va mobilitzar per tenir les escoles obertes per poder votar l’1-O. Això significa, una vegada més, que no va ser una bogeria dels diputats del Parlament, ni del Govern, ni dels alcaldes, sinó que va ser la societat catalana la que va voler participar en el referèndum", ha precisat. 

El novembre de l’any passat, Buch ja va ser imputat per la seva actuació quan estava al capdavant de l’Associació Catalana de Municipis  (ACM). El TSJC el va citar a declarar acusat d’un delicte de desobediència per citar els alcaldes a promoure el referèndum unilateral quan presidia l’entitat municipalista.

No obstant, aquesta part va ser arxivada al gener al considerar el jutge que els comportaments de l’ara conseller als quals feia referència la denúncia de la Fiscalia Superior de Catalunya "no van suposar la comissió de cap delicte", ja que la seva actuació s’emmarcava a l’exercici de "funcions no institucionals i eminentment polítiques", no com a alcalde, sinó com a líder d’"agrupacions voluntàries". El mateix va expressar sobre l’expresidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) Neus Lloveras. 

Recurs i nova investigació

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Aquest sobreseïment va ser recorregut per la fiscalia i la sala civil i penal del TSJC català va estimar parcialment els seus arguments, i va obrir la porta a imputar Buch per cedir locals municipals a Premià de Mar per celebrar el referèndum unilateral, malgrat haver-lo suspès el Tribunal Constitucional.

 De fet, la Fiscalia de l’àrea de Mataró-Arenys de Mar ja va investigar Buch, quan encara no era conseller, arran de la instrucció que en vigílies de l’1-O va dictar el llavors fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, perquè s’obrís diligències a alcaldes que facilitessin el referèndum als seus municipis. Aquestes diligències es van unir a la que es tramita al TSJC i, d’aquí, la nova imputació contra el responsable d’Interior. Quan el jutge d’instrucció va arxivar el procés sobre l’ACM i l’AMI, no va fer cap menció a aquest punt concret