Anar al contingut

ELS RACONS DE LA NOVA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

I Puigdemont no es va mullar

L'expresident va descartar fer un duel amb el PDECat pel pacte amb el PSC

ERC va sortir en bloc al conèixer-se l'acord després de vèncer la batalla del relat

Fidel Masreal / Xabi Barrena

I Puigdemont no es va mullar

ALBERT BERTRAN

Des que el 2015 CDC i ERC subscriguessin el pacte per donar a llum Junts pel Sí, que incloïa un acord a la Diputació de Barcelona, ERC ha donat mostres més que evidents de la seva voluntat de marcar el seu propi rumb. I en aquest context s’ha d’emmarcar la decisió dels postconvergents de pactar amb el PSC i no amb ERC a la Diputació. És un pacte que, segons admeten en privat dirigents coneixedors de l’operació, fa setmanes que es forja de forma discreta.

Quan el divendres 5 de juliol es engegar aquest acord, tot el que passaria posteriorment va formar part de la batalla pel relat i per la culpabilitat. Una batalla per a la qual, a diferència d’altres vegades, ERC sí que estava preparada, com demostra la seva sortida en bloc amb què ha aconseguit imposar la seva visió en l’electorat independentista.

Que el conseller Damià Calvet desafiés ERC a fer marxa enrere en els pactes locals que han perjudicat JxCat no amaga que molt pocs càrrecs locals postconvergents creguessin en la viabilitat real d’aquesta proposta. Els republicans també tenien clar que la seva gesticulació no commouria els postconvergents. Per això van dirigir els seus escarafalls cap al públic secessionista.

Falta de cohesió

En aquesta crisi s’ha evidenciat de nou la falta de cohesió de l’espai postconvergent. El president Quim Torra i la consellera de Presidència, Meritxell Budó, estaven clarament a favor de desfer l’acord amb els socialistes. El mateix Torra admetia al Parlament dimecres les contradiccions internes del sobiranisme; no en va seva és la frase que existeixen pactes “no acceptables”.

I el paper de l’expresident Puigdemont ha sigut molt significatiu. No ha beneït en cap moment l’aliança, però ha mesurat les seves forces: sap que el PDECat no està en condicions de perdre més poder institucional, i menys en benefici d’ERC. I sap que si plantejava un duel a la sala de màquines del partit, aquesta vegada podria perdre'l.

Per prendre la decisió final es va reunir, ‘in extremis’, la cúpula del partit. Va ser dijous a primera hora del matí al Parlament. No hi havia Torra i sí Puigdemont per videoconferència. L’expresident no va ser el més crític amb l’aliança amb el PSC. El que va fer va ser coquetejar amb arguments favorables i contraris. Una vegada es va ratificar el pacte segellat dies abans amb els socialistes, aquest es va fer arribar a Torra, al qual van acudir alguns a veure mentre s’anunciava a ERC la decisió definitiva.

En aquesta ocasió, la majoria de les bases territorials postconvergents han aplaudit la decisió. Una decisió ratificada en un discurs cent per cent convergent del representant al ple de la Diputació.

Només aquest divendres, l’expresident –que utilitza Twitter de forma molt assídua– ha llançat dues idees: la de fer una “reflexió profunda” i “prendre decisions”. No diu quines. Però la reflexió és clara: entre els pactistes i moderats postconvergents que veuen en el pacte d’aquest dijous la tornada a la centralitat i la moderació, i els que com Puigdemont volen mantenir viva l’estratègia de la confrontació amb l’Estat.