La recol·locació de polítics a l'atur a Canal Sur provoca el malestar dels periodistes

Només Cs i Vox van respectar la norma que obliga a triar "persones de reconeguda qualificació i experiència professional"

L'Associació de la Premsa de Sevilla protesta perquè hagin anteposat els seus "interessos partidaris"

corte

corte / Andres Torreadrado/RTVA

4
Es llegeix en minuts
Julia Camacho

A l’hora de parlar de les televisions públiques, tots els partits polítics coincideixen a remarcar la necessitat d’independència i pluralitat perquè els ens compleixin la seva funció pública. Però a l’hora de la veritat, quan arriba el moment de formalitzar la composició dels òrgans de control d’aquestes cadenes, aquesta filosofia passa a segon pla. Ha passat a Andalusia, on després de sis anys de bloqueig i interinitat i un acord inusual entre totes les formacions per a la renovació del consell d’administració de la RTVA (Canal Sur) i el Consell Audiovisual autonòmicPSOE, PP i IU han tornat a premiar els polítics que van quedar descavalcats de la primera línia davant els professionals. Només quatre dels nou elegits per al nou consell d’administració de la RTVA són periodistes o estan vinculats a la comunicació.

Els partits amb representació al Parlament andalús van donar a conèixer aquest dilluns els seus noms per dur a terme la renovació dels òrgans de control de l’ens públic, que serà aprovat en ple aquest mateix dimecres. Tots tindran sou públic, perquè la negociació per a la reforma de l’òrgan de direcció es va quedar en la reducció dels seus components, de 15 a 9, però no va afectar l’eliminació dels seus sous, com sí que passa, per exemple, a la RTVE. La norma estableix que els membres hauran de ser “persones de reconeguda qualificació i experiència professional”, tot i que no especifica la relació que han de tenir amb els mitjans de comunicació. I a aquesta llacuna semblen haver-se aferrat els partits. Per si fos poc, ni tan sols es compleixen els criteris de paritat, ja que només hi ha tres dones en el consell d’administració, per la qual cosa algun nom va ballar en l’últim minut per poder ajustar-se almenys al 60%-40% en el conjunt dels dos òrgans.

"Falta de respecte i frau als ciutadans"

La situació ha provocat la queixa formal de l’Associació de la Premsa de Sevilla (APS), que retreu l’“ocasió perduda” per “dotar els dos òrgans de la necessària credibilitat, rigor, prestigi i eficàcia” i diu que, una vegada més, la vella política hagi preferit “polítics que es van quedar despenjats i aturats en els recents processos electorals, a càrrecs orgànics i a persones que continuaran treballant en els partits amb un sou pagat per una institució pública”. “És una falta de respecte a la professionalitat i a la dignitat del periodisme i dels periodistes, en general, i dels treballadors de la RTVA, en particular, i un frau als ciutadans”, lamenten.

El cas més cridaner és el del PSOE, que presenta tres polítics que van quedar fora de les llistes en les generals passades. Destaca Antonio Pradas: home de confiança de Susana Díaz, ell va ser qui va encapçalar les dimissions de l’executiva de Pedro Sánchez que van provocar la seva defenestració el 2016 i que el partit quedés en mans d’una gestora. Sánchez li va tornar la jugada vetant-li en les llistes el Congrés, però ara els socialistes el rescaten per a un càrrec amb un sucós sou, entorn dels 60.000 euros. La terna del PSOE andalús la completen el secretari d’Organització d’Almeria, Antonio Martínez Rodríguez, ex alt càrrec públic, i l’exdiputada autonòmica Olga Manzano.

El PP, per la seva banda, va presentar una candidatura mixta. Amb el recolzament de Cs, el seu soci de Govern, i Vox, recolzament en la investidura, es garanteixen la presidència del consell d’administració de Canal Sur per al periodista Rafael Porras, exdirector de l’edició d’‘El Mundo’ a Andalusia, actual delegat del diari ‘Expansión’ i que ja va ser membre del consell als anys 90. Allà acaba la quota professional, l’altra candidata és una exparlamentària i exregidora pròxima al president Juanma Moreno. Mentrestant, a Endavant Andalusia han optat per l’actual secretari d’Organització d’IU.

D’aquesta manera, només Cs respecta la norma de presentar periodistes i sense vinculació al partit, proposant la cap de premsa d’una universitat pública i el responsable d’una agència de comunicació. Vox, per la seva banda, proposa un periodista amb dilatada trajectòria professional en mitjans audiovisuals, tot i que en l’actualitat era el seu cap de premsa a la Cambra.

El Consell Audiovisual

Notícies relacionades

La norma sí que es respecta una mica més en els nomenaments per al Consell Audiovisual Andalús, l’òrgan que vetlla pel compliment de la pluralitat informativa i els drets dels ciutadans. El previsible president serà el candidat proposat per Cs, Antonio Checa, exdirector de diversos mitjans escrits i professor de la Facultat de Comunicació de Sevilla. També hi haurà un periodista amb llarga trajectòria en gabinets de comunicació públics. El PP designa dos periodistes del seu departament de premsa, mentre que el PSOE fa el mateix elegint una periodista del seu equip, una exparlamentària socialista pròxima a Díaz i recuperant Joaquín Durán, el director general sortint de Canal Sur.

Per la seva banda, Endavant Andalusia elegeix Pilar Távora, directora de teatre i cine que anava en les llistes autonòmiques, i Vox designa Ana Millán, exdirectora de Comunicació de Coca Cola Iberian Partner i en l’actualitat de l’Associació Espanyola contra el Càncer.

Andalusia comença el tràmit per limitar mandats

El consell de Govern de la Junta d’Andalusia aprova aquest dimarts la reforma de la llei de govern que permet limitar a vuit anys els mandats del president autonòmic i els seus consellers. A partir d’ara, el tràmit de la iniciativa comença la seva etapa parlamentària i s’espera que pugui estar en vigor per a les pròximes eleccions regionals. Des del PSOE, no obstant, afirmen que analitzaran el text legislatiu per confirmar que no altera l’Estatut d’Autonomia, ja que en aquest cas la nova norma requeriria sotmetre'l a referèndum, com passa amb l’eliminació dels aforaments, una altra de les promeses del govern de coalició que també està en marxa.