Anar al contingut

NOU 'MÍSTER PESC'

Josep Borrell, la veu antiprocés per a la diplomàcia europea

Roger Pascual

Josep Borrell, la veu antiprocés per a la diplomàcia europea

STEPHANIE LECOCQ

Josep Borrell (la Pobla de Segur, 1947) viurà un segon retorn en poc més d’un any. El juny del 2018 va tornar al Govern espanyol com a ministre d’Exteriors, 22 anys després d’haver deixat la cartera d’Obres Públiques. I ara ocuparà de nou un càrrec de responsabilitat en les institucions europees: serà el responsable de la diplomàcia europea 12 anys després de deixar la presidència del Parlament Europeu.

El nou ‘míster PESC’ (alt representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat) s’ha passat l’últim any com a ministre intentant combatre el relat independentista, cosa que li ha provocat algunes topades diplomàtiques, com quan va reprendre el ministre de Defensa belga per recolzar la vaga de fam dels presos independentistes. Però no només ha tingut conflictes pel front català. El Ministeri d’Exteriors rus va convocar fa un mes l’ambaixador espanyol, Fernando Valderrama, per protestar per les recents declaracions realitzades per Borrell en una entrevista amb EL PERIÓDICO, en la qual qualificava Rússia de “vell enemic” i “amenaça”. Altres paraules seves també van provocar malestar en terra nord-americà. “Els Estats Units tenen molt poca història darrere. Van arribar a la independència pràcticament sense història; l’únic que van fer va ser matar quatre indis”, va assenyalar en un acte en el qual va comparar la història dels EUA amb la d’Europa per evidenciar les dificultats de la integració europea. L’endemà va matisar les seves consideracions i va expressar el seu “respecte” i “solidaritat” per la comunitat nativa d’aquest país.

Aquest enginyer aeronàutic i doctor en Economia, que s’havia apartat de la vida política, va tornar a la primera línia una setmana després del referèndum de l’1-O del 2017. El seu inflamat discurs en la manifestació de Societat Civil Catalana el va fer tornar als escenaris. Veient el ressò que havien tingut les seves paraules, un parell de mesos després, el PSC hi va recórrer en la campanya de les catalanes, la participació del qual va quedar marcada per la seva crida a “desinfectar” les “ferides” del procés abans de “cosir-les”.

Borrell va abandonar la política per tornar a Miquel Iceta l’ajuda que el primer secretari del PSC li havia brindat dues dècades abans per obtenir recolzaments per ser elegit candidat del PSOE a la Moncloa el 1998. El polític lleidatà es va acabar imposant en les primàries a Joaquín Almunia, tot i que va dimitir després que es destapés el frau fiscal d’un estret col·laborador seu, Josep Maria Huguet, que va acabar condemnat. Truncada la seva trajectòria política a Espanya, el 2004 el PSOE el va repescar com a candidat a les europees i va acabar presidint l’Eurocambra durant tres anys, elaborant la nonada Constitució Europea.

El seu pas a l’empresa privada, a Abengoa, li va costar una multa de 30.000 euros de la Comissió Nacional del Mercats de Valors per l’ús d’informació privilegiada en la venda d’accions de l’elèctrica. Quan va sortir a la llum aquella resolució, ja tornava a ocupar un ministeri. Pedro Sánchez va confiar en els seus coneixements dels ressorts de la política comunitària primer per encomanar-li la cartera d’Exteriors i posteriorment perquè tornés a ser cap de llista de les europees, capitanejant el triomf socialista. Borrell va renunciar la setmana passada al seu euroescó al·legant que la incertesa sobre la investidura desaconsellava deixar el ministeri. “Tal com està el món, la cartera d’Exteriors no pot estar vacant”, va comentar. Finalment acabarà deixant el ministeri (com a data límit l’1 de novembre) per ser el responsable de la política exterior i de defensa comuna.