El Constitucional avala l'aplicació del 155 a Catalunya després de l'1-O

El ple del Constitucional no ha necessitat prolongar les deliberacions i el mateix dia en què les iniciava formalment ha anunciat que avala per unanimitat l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya pel Govern de Mariano Rajoy, la tardor de 2017, per aturar el procés secessionista. Els 12 magistrats que el componen entenen que es tracta de l’última opció que té l’Estat de salvar l’ordre constitucional.

Fonts de l’alt tribunal han assenyalat a aquest diari que les resolucions, que previsiblement rondaran el centenar de pàgines, inclouen el caràcter "excepcional", limitat i temporal d’una mesura que, precisament per això, mai fins aleshores s’havia posat en pràctica.

El criteri utilitzat pels magistrats a l’hora d’avalar el 155 ha sigut el de raonabilitat de les mesures, ja que el de proporcionalitat, previst per a la protecció dels drets fonamentals, s’escapa del component polític que tenen les decisions del Consell de Ministres i del Senat adoptades i que ara recolza el Constitucional davant de la situació que s’havia produït a Catalunya, amb un referèndum il·legal i la declaració unilateral d’independència.

L’alt tribunal ha rebutjat en dues sentències, que es faran públiques en els pròxims dies, els recursos d’inconstitucionalitat presentats per més de 50 diputats del Grup Parlamentari Unides Podem-En Comú Podem-En Marea i pel Parlament  contra l’aplicació per primera vegada d’aquest article constitucional. Al no haver-se aplicat mai el 155, les mateixes fonts destaquen la transcendència i la importància històrica d’aquestes resolucions.

Seguretat jurídica

L’únic punt en què els 12 magistrats donen la raó als recurrents és menor i s’ha produït per garantir a tota hora la seguretat jurídica. Es refereix al punt de l’acord del Consell de Ministres del 21 d’octubre de l’any 2017, que entre les mesures previstes per aplicar el 155 acordava privar d’efectes la publicació de disposicions normatives o actes en el Diari Oficial de la Generalitat o el Diari de Sessions del Parlament sense autorització del Govern central o en contra del disposat per aquest.

Notícies relacionades

El PSOE manté en un calaix la llei per delegar immigració a Catalunya sis mesos després d’haver-la pactat amb Junts

Sánchez busca el dilema «Abascal o jo» mentre Feijóo coqueteja amb el trumpisme

El paràgraf anul·lat per inconstitucional també està recollit en l’acord del Ple del Senat de 27 d’octubre de l’any 2017 "pel qual s’aproven les mesures requerides pel Govern, a l’empara de l’article 155 de la Constitució". S’hi deia textualment: “La publicació en aquest Diari o Butlletí, sense l’autorització o en contra del que acorden els òrgans o autoritats que creï a tal efecte o designi el Govern de la Nació en l’exercici de les esmentades facultats determinarà la falta de vigència de la disposició normativa corresponent, així com de la falta de validesa i efectes de la resolució, acte o acord objecte de publicació”.

A diferència del que ha passat amb un recent recurs presentat per l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez, contra una sanció penitenciària, en aquesta ocasió cap magistrat ha posat peròs significatius a les propostes de resolució aportades per la vicepresidenta, Encarnación Roca, i el magistrat Pedro González Trevijano. La primera és la ponent de la sentència que resoldrà el recurs d’Unides Podem i el segon, del Parlament.