'Ambaixades' de la Generalitat: ¿pedagogia o 'agit-prop'?

“Deslleials”, “perjudicials”, “ineficients”, “nocives”, “lesives”. El Ministeri d’Afers Estrangers ha decidit fer creu i ratlla a les delegacions de la Generalitat a l’exterior, les conegudes com a ‘ambaixades’del Govern. En un contundent informe, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, sobre l’obertura de les tres últimes seus, a Mèxic, l’Argentina i Tunísia, el departament que dirigeix Josep Borrell s’oposa a la creació d’aquestes oficines perquè considera que el seu objectiu no és altre que “denigrar” la imatge internacional d’Espanya, mentre denuncia que la seva activitat està fent malbé els interessos de l’Estat.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) té a les seves mans des del setembre un recurs contra les primeres sis ‘ambaixades’ obertes pel Govern de Quim Torra, als Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, Suïssa, Itàlia i França. Exteriors les va recórrer per un motiu formal, perquè es van obrir sense l’informe previ (no vinculant, però preceptiu) al qual obliga la llei. La Generalitat va al·legar llavors que es tractava d’una reobertura d’oficines clausurades després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

Després va arribar una segona tanda de delegacions, a Viena, Tallinn, Zagreb, Lisboa, Estocolm i Beirut. Al novembre, el ministeri va informar en contra de la seva obertura, amb l’argument que el “seu objectiu clar i manifest, declarat de manera reiterada” per la Generalitat, és “recolzar finalitats manifestament contràries als principis i objectius de la política exterior d’Espanya”. Com que l’informe no és vinculant, la Generalitat va seguir endavant. Ara, les de l’Argentina, Tunis i Mèxic acabaran també als tribunals i, previsiblement, no només per motius de forma.

Demanda imminent

Com va avançar Borrell aquest dissabte en una entrevista en aquest diari, l’Advocacia de l’Estat està preparant una demanda de mesures cautelars davant del TSJC perquè aquestes tres noves ‘ambaixades’ “no arribin a obrir”. Previsiblement, els arguments de l’esmentada demanda es basaran en l’informe d’Exteriors contrari a l’obertura d’aquestes oficines. “L’experiència més recent posa de manifest que han sigut un instrument fonamental per promoure la internacionalització del procés, difonent les tesis del secessionisme i denigrant la imatge internacional d’Espanya, amb oblit de l’obligació de neutralitat política i del deure de lleialtat a la Constitució i a l’Estat”, afegeix el ministeri.

El document remarca que l’activitat de les delegacions “està resultant perjudicial per als interessos de l’Estat” i que la seva voluntat no és cap altra que “intentar aconseguir per la via de fet un reconeixement implícit per a Catalunya com a actor en l’escena internacional”, a més de “divulgar la visió independentista de la realitat catalana”, amb l’“objectiu últim de celebrar un referèndum d’autodeterminació”. Exteriors enumera diversos exemples de declaracions o actuacions de Torra o del conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, que deixarien patent el propòsit d’“internacionalitzar la causa política de Catalunya” i pressionar per aconseguir una “mediació” exterior.

L’oficina de Tunísia

Notícies relacionades

Josep Borrell: «L'Estat portarà al TSJC les tres noves delegacions del Govern»

García Ortiz es responsabilitza de la filtració del cas del nòvio d’Ayuso

Per provar de demostrar l’erosió a la reputació d’Espanya, l’informe del ministeri objecta especialment la nova delegació a Tunísia. El decret de creació d’aquesta oficina estableix com una de les seves línies d’actuació la de “promoure un espai de prosperitat compartida al Mediterrani”, una intenció que, segons Exteriors, podria “enviar un missatge equivocat als nostres socis del procés euromediterrani” i “revifar les ambicions d’altres ciutats” de fer-se amb la seu de la Unió pel Mediterrani, que actualment és Barcelona.

A l’informe, el departament de Borrell detalla tota la xarxa d’oficines de la Generalitat a l’exterior per diferenciar entre “les més de 60 que compleixen la llei”, amb referència a aquelles destinades a la promoció comercial, cultural i de turisme, i les 13 que “responen a una intencionalitat política que desborda l’àmbit competencial de la Generalitat i és clarament nociva per als interessos de l’Estat a l’exterior”. Una “activitat deslleial” que, segons Exteriors, exigeix un “esforç suplementari” del ministeri per “contrarestar la propaganda secessionista i els atacs reiterats a la imatge d’Espanya”.