Alfred Bosch: «No podem contribuir a la involució de l'Estat»

Fa sis mesos que és al capdavant de les relacions exteriors de la Generalitat i Alfred Bosch (Barcelona, 1961) topa ara amb una demanda del Govern central per les delegacions de l’Executiu català a l’estranger, les conegudes com a ambaixades catalanes.

El ministre d’Exteriors, Josep Borrell, portarà davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les tres delegacions que el seu Govern acaba d’obrir a l’Argentina, Mèxic i Tunísia. ¿Com interpreta el gest?

Estem molt tranquils. La internacionalització de Catalunya és una necessitat per poder competir al món global. Ho continuarem fent, donant sempre una imatge positiva.

Borrell al·lega que el seu departament va decidir crear les noves delegacions sense tenir l’informe previ del ministeri.

El 5 de juny vam enviar la notificació al ministeri. Van passar els 10 dies de termini legal i no hi va haver resposta. Vam deixar passar 10 dies més i, finalment, el dia 25 el Consell Executiu va acordar crear les noves delegacions.

Però no tenien l’informe.

Vam esperar el doble de temps del que hauríem d’haver esperat i al final vam prendre una decisió, que és plenament legítima. Estem molt tranquils.

¿Veu recorregut a aquesta demanda? ¿Podem acabar veient la clausura de delegacions?

No s’ha infringit la llei. Hi ha sentències que faculten la Generalitat a obrir delegacions, ho hem fet dins dels terminis i no veig a què es pot aferrar la justícia. El ministre al·lega que la llei d’acció exterior està mal feta. Si és així, que la reformin, però és la que està vigent i nosaltres l’hem complert.

El ministre també argumenta que aquestes oficines es dediquen a fer malbé o menyscabar la imatge internacional d’Espanya. 

El que fa malbé la imatge de Josep Borrell és el que fa Josep Borrell. El que fa malbé la imatge de Josep Borrell és no dir la veritat. I el que fa malbé la imatge de Josep Borrell és la mateixa veritat. El que fa mal és que els poders de l’Estat hagin empresonat gent que va convocar una votació, que el tema estigui al Consell d’Europa i que sigui el tema estrella de la constitució del Parlament Europeu. Si Josep Borrell no vol assumir ni acceptar la veritat, hauria de reflexionar i reconciliar-se amb la realitat. Nosaltres no fem cap campanya. El que en fa és Borrell, que a l’informe de les últimes delegacions diu que la seva missió és “combatre” una opció política determinada. ¿Un ministre d’Exteriors realment s’ha de dedicar a combatre idees polítiques? Nosaltres ens dediquem a promocionar Catalunya.

¿Catalunya o la independència de Catalunya?

És clar que ens pregunten quina és la situació política. Potser el senyor Borrell no vol que diguem que la policia va pegar als votants de l’1-O, però és que això és conegut internacionalment. I quan ens pregunten, defensem que la millor solució és el diàleg per trobar-hi una sortida democràtica. El tema està internacionalitzat i estem obligats a explicar la veritat. Si el senyor Borrell és enemic de la veritat i no vol assumir-la, és ell que està fent mal.

¿Troba a faltar més implicació dels actors internacionals en el conflicte català? 

La república l’hem de fer nosaltres. Fora hem de buscar complicitats en qüestions de drets humans, i en això hi ha complicitats. Fora s’entén que els eurodiputats que han sigut elegits per dos milions de ciutadans europeus han de poder ser al Parlament Europeu.

Però l’Eurocambra els ha negat l’acta a Oriol Junqueras i a Carles Puigdemont.

La UE haurà de discernir si pesen més les consideracions administratives d’un Estat membre o els vots de dos milions de ciutadans europeus.

¿La sentència podria ser un punt d’inflexió?

La millor sentència seria l’absolució. Una sentència dura no ajudarà a resoldre el conflicte i obligarà el Govern de la Generalitat a posicionar-se.

¿Quina seria la seva posició? ¿Eleccions?

Aquest és un debat que haurem de tenir quan sigui el moment.

¿Es podran d’acord entre JxCat i ERC tenint en compte alguns precedents?

La relació entre els socis és bona i, malgrat el clima polític i la falta de Pressupostos, els comptes encaixen, s’ha reduït el deute i hem sortit del FLA.

Aquesta setmana el Govern ha vist com fracassava el decret de regulació dels lloguers. Sembla que vostès s’han quedat sols al Parlament.

Jo em pregunto per què en un tema tan important com és el lloguer hi ha grups que no són capaços de plantejar propostes de millora. Aquesta llei la desitja qualsevol grup progressista. L’oposició hauria de fer un esforç constructiu.

Tampoc és que agradés gaire al seu soci, JxCat.

Qualsevol parella pot tenir les seves diferències, però si hi ha un projecte en comú, és capaç de resoldre-les.

¿Els partits independentistes han de facilitar la investidura de Pedro Sánchez?

Hem de posar sobre la taula la necessitat del diàleg per trobar una solució democràtica. Ja vam votar la moció de censura i aquella experiència ens demostra que no podem contribuir a la involució de l’Estat.

Notícies relacionades

Josep Borrell: «L'Estat portarà al TSJC les tres noves delegacions del Govern»

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Però si depèn d’ERC, ¿forçarien una repetició electoral?

La prioritat és trobar una sortida a través del diàleg. Els nostres vots aniran en aquesta direcció.