Anar al contingut

EL DILEMA TARONJA

L'assignatura catalana de Rivera

Cs encara no ha dissenyat una estratègia autonòmica que s'adapti al nou panorama polític

La direcció no preveu convocar primàries per decidir el seu líder fins que Torra cridi a eleccions

Júlia Regué

L'assignatura catalana de Rivera

JOSE LUIS ROCA

L’eufòria de Ciutadans a Catalunya es desinfla. Cada vegada queden menys vestigis d’aquella històrica victòria del 21-D amb un milió de vots. Unes paperetes que, no obstant, no els van servir per plantar-se com a alternativa de Govern. Tampoc ho van intentar. Els resultats de les últimes conteses no serveixen per aixecar l’ànim: 477.096 vots en les generals i 192.185 en les municipals. 

Dirigents de la formació solen assemblar l’explicació a anteriors justificacions: un comportament dual i la polarització del constitucionalisme. Fonts dels taronges admeten que van anar perdent manxa a favor d’una estratègia orquestrada per Albert Rivera amb l’aspiració de donar el 'sorpasso' al PP per aconseguir la Moncloa. El líder nacional es va emportar Inés Arrimadas a la seva fragata, donant per amortitzat el seu lideratge a Catalunya, i va deixar unes files desorientades que van recórrer al relleu natural sense passar per les urnes internes.

Rivera té deures a Catalunya: dissenyar una primer línia que sigui capaç de reformular la tàctica del seu partit en territori català (ja que a Catalunya les seves aliances a nivell nacional no li serveixen perquè el PPC no és decisiu, Vox no té representació i el PSC es veu beneficiat pel factor Sánchez) i erigir-se en capdavanters del constitucionalisme per recuperar-se de la desfeta electoral. 

El nou líder de l’oposició en el Parlament, Carlos Carrizosa, és conscient que Rivera té molts altres fronts oberts i una crisi per gestionar, per la qual cosa Catalunya ara com ara no és una prioritat. La nova portaveu, Lorena Roldán, es llueix a l’hemicicle amb cada vegada major protagonisme, tot i que no ha anunciat encara la seva candidatura. 

I és que ningú ha recollit oficialment la insígnia de la successió, ja que la direcció no ha convocat primàries per decidir el perfil del candidat a la Presidència de la Generalitat. De fet, no preveuen fer-ho fins que s’oficiï un avançament electoral, segons fonts taronges.

Valls i els fundadors

El divorci amb Manuel Valls tampoc ajuda a reflotar, perquè més enllà dels encreuaments d’acusacions, els taronges s’han quedat amb un edil menys a l’Ajuntament que en l’anterior mandat. 

El discurs de l’exprimer ministre francès ha burxat en l’erosió dels fonaments de Rivera i fins i tot alguns dirigents van recolzar públicament Valls per facilitar la investidura d’Ada Colau, tot i el cop de porta de Cs.

“No vaig venir per acabar dirigint la lluita per liderar les dretes, rellevar el PP o impedir un govern amb majoria constitucionalista”, va sentenciar Valls. Un missatge que va remarcar ahir el portaveu econòmic del partit, Toni Roldán, a l’anunciar la seva marxa: “Vam venir a superar la dinàmica entre vermells i blaus i ens hem convertit en blaus”. Mentrestant, l’eurodiputat Luis Garicano pren apunts per sembrar un possible contrapès o fins i tot una alternativa a Rivera des del sector més liberal. 

I encara hi ha un altre front que aixeca la veu: els fundadors de les sigles. Alguns d’ells, com Arcadi Espada, Félix Ovejero i Francesc de Carreras, han criticat en diferents articles d’opinió el gir a la dreta de Cs i els pactes amb Vox. No ocupen càrrecs en la direcció, per la qual cosa, de moment, Rivera se’n fa el desentès.