L'Audiència de Barcelona reobre quatre causes per les càrregues policials de l'1-O

L’Audiència de Barcelona ha ordenat reobrir la investigació per les càrregues policials de l’1-O en quatre centres de votació de la ciutat, després de recursos presentats per l’ajuntament de la capital catalana, la Generalitat i alguns afectats. En concret, s’ha acordat que han de continuar les investigacions sobre l’ocorregut al’IES Jaume Balmes, el CEIP Víctor Català, el CEIP Marenostrum i la Conselleria d’Ensenyament. Està previst que aquest dimarts declari al Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona, que s’encarrega de les indagacions, tres agents investigats per la seva actuació a l’Escola Mediterrània i l’ex secretari d’Estat de Seguretat José Antonio Nieto, que ho farà per videoconferència.

El jutge va arxivar les quatre peces separades que corresponen a cada un dels centres escolars on va actuar la Policia Nacional al considerar que després del visionament de fotografies i vídeos no es podia concloure que l’actuació dels agent en aquests centres fos desproporcionada, ja que, al seu entendre, es van limitar a apartar les persones que s’hi havien congregat. Per això va desestimar la pràctica de noves proves. L’Audiència de Barcelona recorda ara a l’instructor que ha "de dur a terme una investigació completa" de l’esdevingut per tal de dilucidar si l’actuació policial es va limitar a complir l’ordenat pelTribunal Superior de Justícia de Catalunya (impedir el referèndum unilateral) fent servir la mínima força indispensable o bé si hi va haver una utilització "desproporcionada de la violència".

Aquesta investigació, segons les interlocutòries per les quals es reobren els quatre casos, no pot ser parcial, limitada a cada centre, sinó global, "donat que l’anàlisi de les ordres donades pels responsables del dispositiu conjunt" i cada un dels "subdispositius" i la seva execució "permetran posar en evidència si els fets revesteixen o no caràcter de delicte. Per això, no es pot donar, segons l’opinió dels magistrats, el sobreseïment de cada un dels casos per separat. Les resolucions afirmen, no obstant, que també és "convenient" analitzar, tot i que sigui de manera provisional, els indicis que es presenten en cada una de les intervencions policials. L’Audiència de Barcelona recalca que després de veure les imatges i estudiar les declaracions incriminatòries dels perjudicials no arriba a la mateixa conclusió que el jutge d’instrucció i qualifica de "prematur" l’arxivament de les indagacions sobre l’ocorregut als quatre centres de votació. "Insistim en la conveniència d’esgotar les vies d’investigació", argumenta. 

El Sindicat Professional de Policia (SPP), per la seva banda, ha demanat al jutge que imputi per desobediència i malversació als directors de 28 escoles de Barcelona on hi va haver incidents, al considerar que la seva "permissivitat" va permetre l’aglomeració d’activistes als centres, segons informa Efe. L’organització sindical també demana que es reclami als Mossos un informe sobre la seva actuació en aquests punts de votació, al·legant que la Policia Nacional va haver d’acudir a aquests centres després de l’"incompliment o incapacitat" del cos autonòmic per tancar les escoles.

A Callús i Sant Joan de Vilatorrada

La titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 2 de Manresa, així mateix, ha arxivat les investigacions per les càrregues policials en dues escoles a Callús i Sant Joan de Vilatorrada al considerar que no hi va haver "excés policial". Per a la jutge, de la declaració als implicats, els informes forenses i policials i dels vídeos aportats a la causa, "no es pot inferir que hagi existit un excés policial, davant de la conducta de les persones allà concentrades i menys encara que aquestes conductes es poguessin atribuir a les ordres concretes de comandament, tinent o agent responsable del dispositiu".

El jutjat té en compte que tots els denunciants han explicat que estaven en les dues escoles l’1 d’octubre del 2017 per votar, i que era públic que el 7 de setembre el Tribunal Constitucional havia suspès la llei del referèndum, i que el TSJC va ordenar als cossos policials impedir que se celebrés. La interlocutòria judicial recorda que, no obstant, part de la ciutadania catalana va acudir a escoles per participar en una votació "que estava fora de l’ordre constitucional i de la legalitat més evident; i no només això, sinó que molts d’ells, amb la finalitat d’impedir o limitar l’actuació que els agents dels cossos i forces de seguretat tenien encomanada".

A Callús, on el seu alcalde, Joan Badia, va resultar ferit al ser empès i tirat a terra quan la Guàrdia Civil entrava a l’escola, la jutge ressalta que es va negar a col·laborar en la retirada de les persones concentrades, i que "va ser informat que s’anava a procedir a l’entrada, interposant-se davant la força actuant, i va rebre una empenta per apartar-lo que el va fer caure a terra." A la interlocutòria es constata que hi havia unes 300 persones assegudes al terra amb "el clar propòsit d’obstaculitzar l’entrada al centre de les forces de l’ordre".

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

"No es tracta, doncs, d’un mer comportament passiu, sinó d’un comportament passiu intencional de caràcter obstructiu davant l’exercici de la funció pública, cosa que va determinar que els agents es veiessin obligats a actuar", argumenta, a més de resumir que els policies van utilitzar la força mínima imprescindible.

En la mateixa línia, el jutjat relata que a l’escola de Sant Joan de Vilatorrada s’havia tancat l’entrada exterior d’accés a l’edifici on hi havia les urnes i que hi havia, darrere d’aquesta tanca, una multitud de persones assegudes a terra i dretes "amb el clar propòsit d’obstaculitzar l’entrada al centre de les forces de l’ordre". L’actitud de les persones allà congregades no es pot qualificar majoritàriament de resistència passiva, sinó obstativa", constata la interlocutòria, ja que els policies van haver d’apartar als concentrats d’un en un, i finalment es va avortar l’operació.