Anar al contingut

JUDICI AL PROCÉS

El pla de Marchena per dictar la sentència de l'1-O

Els set magistrats reprendran les deliberacions amb el relatiu a drets fonamentals

Un cop establerts els fets que es donen per provats, els jutges determinen si són delicte i qui en van ser els seus autors.

Ángeles Vázquez

El pla de Marchena per dictar la sentència de l'1-O

Tribunal Supremo

Una cop que un judici queda vist per a sentència, com aquest dimecres va passar amb el del procés, amb l’última paraula dels acusats, arriba el moment de l’“estudi a fons i la reflexió profunda i compartida” dels magistrats que componen el tribunal per establir el que va passar, si els fets que es declaren provats van ser constitutius d’algun delicte i en aquest cas qui el va cometre. Tota aquesta deliberació es fa a proposta del ponent de la resolució, que fixarà la responsabilitat dels fets de la tardor del 2017 a Catalunya, que també és qui va presidir el tribunal: Manuel Marchena.

Fonts del Tribunal Suprem han indicat a aquest diari que les deliberacions per dictar aquesta sentència van començar durant el judici i es reprendran quan el tribunal s’hagi pronunciat sobre les peticions dels acusats més urgents, entre les quals hi ha la protagonitzada pel líder d’ERC, Oriol Junqueras, per poder sortir de presó i complir el primer tràmit per ser eurodiputat: acatar la Constitució davant la Junta Electoral Central.

Una decisió que, previsiblement, es produirà aquest divendres, després de l’estudi exhaustiu per part dels magistrats del Reglament del Parlament Europeu i dels diferents informes de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat en contra i a favor, respectivament, d’autoritzar-lo per anar al Congrés.

La deliberació de la sentència es va iniciar el mes de febrer passat, quan al començament del judici els advocats defensors van plantejar tota una sèrie de suposades vulneracions de drets fonamentals que es resoldran amb la resolució final. 

Determinar si va existir o no aquesta vulneració de drets en què, per exemple, els advocats del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, han basat pràcticament tota la seva defensa, és el primer punt que s’ha d’acordar per part dels magistrats, perquè si s’acceptés aquesta tesi podria sorgir algun obstacle amb repercussió en tot el procediment.

De menys a més antic

Les deliberacions iniciades durant el judici es fan “de manera provisionalíssima”, perquè “fins que no escoltes tothom i veus totes les proves no és bo fixar posició”, ni tan sols individualment, apunta un magistrat, que afegeix que a l’acabar la vista oral s’ha de repassar tota la documental i la resta de la prova realitzada durant el judici amb la perspectiva que atorga el fet de conèixer ja tots els arguments de les parts. 

Tal com va explicar Marchena a diversos testimonis que intentaven declarar en català en el judici, com l’exdiputat Joan Tardà, tot el que passa en una sala de vistes està perfectament reglat i les deliberacions no podien ser una excepció. La llei orgànica del poder judicial estableix que els magistrats ofereixin la seva opinió i els seus suggeriments sobre la proposta que els faci el ponent, segons un ordre establert en funció del temps que porten a la Sala Penal. 

Primer parlen els que porten menys temps i després el més antics. En el cas del procés aquest torn fa que Ana Ferrer sigui la primera a pronunciar-se, seguida d’Andrés Palomo, Antonio del Moral, Luciano Varela, Juan Ramón Berdugo i Andrés Martínez Arrieta. Es dona la circumstància que Varela, que es jubilarà quan es dicti la sentència del procés, es va incorporar a la Sala Segona més tard que Berdugo i Arrieta, i per això els precedeix en l’ús de la paraula.

Fets provats

Una vegada acordat entre els set magistrats el relatiu als drets fonamentals, passaran a determinar quins fets donen per provats. És a dir, què va passar a Catalunya durant el procés: ¿La tramitació de les lleis de desconnexió va obeir a la dinàmica del Parlament, tal com esgrimeix la defensa de qui n’era la presidenta, Carme Forcadell, o tot obeïa a un pla per saltar-se la legalitat vigent, tal com diuen les acusacions? ¿La declaració unilateral d’independència tenia validesa o era poc més que una mera declaració d’intencions?, etc.

Aclarits aquests extrems, els jutges passaran al següent. Hauran de contestar la pregunta de si els fets que han declarat provats són constitutius d’algun delicte i, en aquest cas, quin: són la rebel·lió que proposa la Fiscalia o la sedició de l’Advocacia de l’Estat. Potser no són més que desobediència, tal com van admetre les defenses. 

Una vegada determinat que són delicte hauran de concretar qui el va cometre i la forma de participació de cadascun dels 12 líders del procés que s’han assegut al banc dels acusats. Per a això hauran de repassar totes les proves que hi ha contra ells, per les quals consideren que la seva actuació és mereixedora de retret penal. En aquest moment és quan han de determinar quina pena els correspon; el ventall proposat per les acusacions és tan ampli que en el cas de Junqueras arriba fins als 74 anys de presó que demana per a ell Vox, passant pels 25 de la fiscalia i els 12 que sol·licita l’Advocacia de l’Estat. 

Segons aquestes fonts, tot i que la intenció del tribunal és dictar la sentència com més aviat millor i tenint en compte que Marchena no és un magistrat lent escrivint, la idea que la sentència pugui estar llesta només en un parell de mesos després d'haver acabat el judici sembla prou complicada. L’opció més probable per conèixer què va passar a ulls de la justícia a Catalunya continua sent el setembre.