Anar al contingut

MOBILITZACIÓ A BARCELONA

El sobiranisme torna al carrer en la clausura del judici per exigir unitat

Uns 25.000 manifestants, segons la Guàrdia Urbana, demanen la nul·litat de la vista

Els assistents fan una crida a respondre "amb coratge" si la sentència és condemnatòria

Júlia Regué

El sobiranisme torna al carrer en la clausura del judici per exigir unitat

Ferran Nadeu

El sobiranisme ha tornat aquest dimecres als carrers per clamar per l’absolució  dels independentistes jutjats al Tribunal Suprem el dia en què es clausura una vista que s’ha allargat fins a quatre mesos. Les entitats sobiranistes, els partits independentistes i els comuns s’han conjurat a la plaça de Catalunya de Barcelona després d’un impàs decretat per dues conteses electorals que van frenar la seva agitació, i ho han fet conscients que no han aconseguit la seva pretesa unitat d’acció, un extrem que s’han encarregat de blasmar els 25.000 manifestants, segons la Guàrdia Urbana: "No podem esperar més: necessitem una estratègia unitària. Davant de la repressió, tots els demòcrates junts", han insistit també des de l’escenari entre crits d’"unitat".

Els assistents han alçant cartells amb el lema "Llibertat. L’autodeterminació no és un delicte" i han mostrat la seva predisposició a reeditar el referèndum de l’1-O: "Sí, sí, sí, ho tornarem a fer". Un vídeo que ha repassat totes les mobilitzacions celebrades des del tret de sortida del judici ha encès els aplaudiments dels manifestants, que han assentit amb entusiasme a la lectura d’un text consensuat contra el procés judicial per "polític" i que avisa que una sentència condemnatòria "crearà jurisprudència i posarà en perill tots els moviments socials". "És responsabilitat de tots saber respondre amb fermesa, amb enginy, amb coratge, amb intel·ligència col·lectiva i sempre des de l’ètica resistent de la no-violència", ha postil·lat l’exdiputat de la CUP, David Fernàndez, un dels portaveus de les marxes. 

"Aquest judici ha sigut un escarni, un atemptat a la democràcia i als drets civils i polítics i, en especial, al dret a l’autodeterminació", han etzibat la resta d’encarregats de posar veu a un text que s’han repartit entre representants de l’ANC, Òmnium Cultural, La Fede, Unió de Pagesos, Intersindical-CSC, entre d’altres. D’aquesta manera, han negat qualsevol àpex de violència a Catalunya durant la tardor del 2017 i han afirmat que "l’Estat espanyol no vol justícia, vol venjança". I s’han mostrat convençuts que els tribunals internacionals "acabaran condemnat l’Estat espanyol per aquest intent matusser de convertir drets en delictes", una cosa que creuen que reforçarà l’independentisme.

Els impulsors també han enaltit la resolució del Grup de Treball de Detencions Arbitràries del Comitè de Drets Humans de l’ONU que demana l’excarceració dels independentistes presos i també les decisions dels tribunals alemanys i belgues que van deixar en llibertat l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers a l’estranger. "La desobediència sempre pacífica és un deure davant de l’autoritarisme d’un Estat anèmic a la democràcia", han afegit.

A les primeres files s’han situat les representants polítics de JxCat (Elsa Artadi), d’ERC (Ernest Maragall), de la CUP (Carles Riera) i dels comuns (Jéssica Albiach). Per part del Govern, hi ha acudit el conseller d’Educació, Josep Bargalló. Tots han remarcat en una atenció prèvia als periodistes la "dignitat" dels presos en els seus al·legats finals i han exigit que la sentència sigui absolutòria.

En l’acte ha intervingut Tamara Carrasco, la membre d’un CDR que va estar confinada a Viladecans després de ser detinguda el 9 d’abril de l’any 2018 acusada de liderar els CDR i a instàncies del ministeri fiscal, i els manifestants han celebrat la que ha sigut la seva primera aparició pública després de l’aixecament de la mesura cautelar.