Anar al contingut

JUDICI AL PROCÉS

Junqueras demana al Suprem «tornar el tema a la bona política»

Tots els acusats coincideixen a advertir el tribunal sobre l'efecte que tindrà la seva sentència

Insisteixen a negar la violència i a mostrar-se convençuts que Catalunya s'independitzarà

Ángeles Vázquez / J. G. Albalat

Junqueras demana al Suprem «tornar el tema a la bona política»

El líder d’ERC, Oriol Junqueras, va ser el primer acusat a fer ús el seu dret a l’última paraula, i el va dedicar a la necessitat de diàleg, en la mateixa línia que el que va ser l’eix de la seva declaració inicial davant del tribunal del procés fa tot just quatre mesos aquest dimecres. Per això va demanar al tribunal que durant 52 dies l’ha jutjat pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació que “retorni el tema a la bona política”. Tant ell com la resta d’acusats han ressaltat l’efecte que tindrà la sentència a Catalunya i en la seva relació amb la resta d’Espanya.

Molt més breu que els seus companys de banc, Junqueras va optar per incidir en el missatge amb què va tancar el seu advocat, Andreu Van den Eynde, el seu informe de conclusions definitives en el qual va demanar l’absolució del principal acusat. Va agrair al tribunal l’oportunitat de “donar-li veu, després de tant de temps privat” de poder-la fer servir i va recordar la importància de ser sentit parafrasejant els primers versos del ‘Cançoner’ de Petrarca, per adreçar-se a qui el volgués escoltar.

Junqueras es va definir com un “pare de família i professor”, amb una “vocació política tardana”, sorgida de la seva “vocació de servei públic”. Va insistir en el seu “compromís amb la bondat i la dignitat humana” i declarant el seu odi a la mala política que no escolta i que ha traslladat al tribunal “la responsabilitat de dictar sentència. El millor per a tothom seria tornar el tema a la bona política”, va concloure. 

Romeva Instrumentalitzar l’odi

Molt més extens va ser el seu company de partit, Raül Romeva, que va criticar les acusacions per buscar “escarmentar una ideologia”, basada en “un biaix gens dissimulat en uns informes que intenten dibuixar una realitat que mai ha existit” i que “no per repetir-la es converteix en realitat”.  Segons la seva opinió, és una “instrumentalització del concepte d’odi”, i “l’han volgut convertir en un odi contra Espanya, contra l’Estat, però és fal·laç i irresponsable, perquè no han pogut aportar ni una sola prova que demostri aquest odi.”

“Apel·lo i insto tots aquells demòcrates que conjuntament puguem construir una realitat en la qual no hi hagi judicis polítics ni presos polítics. Entenem que en una situació de conflicte hem de posar tots els mitjans perquè tothom es pugui opinar i expressar. [...] El dret d’autodeterminació s’ha de fer sense violència i apel·lo als que aposten per la unitat que amb la repressió no convenceran els que se senten expulsats d’aquest Estat o apostin per una república. La solució davant d’aquesta situació es diu política i, més enllà, democràcia. Nosaltres som polítics fent política”, va assegurar.

Va assenyalar que al banc dels acusats no només s’hi asseuen els 12 acusats, sinó “dos milions de persones que esperen una decisió valenta” i que “no canviaran la seva opinió pel que passi en aquest el judici. Seguirem amb la mà estesa i amb el verb serè, amb una mirada global.”

Forn Fracàs de la política

L’exconseller d’Interior Joaquim Forn es va referir als seus 17 anys en política i va negar que la seva “actuació com a membre del Govern tingués per objectiu proclamar la independència utilitzant la violència”. I va considerar “un fracàs de la política” el judici al qual s’han hagut d’enfrontar. “Aquesta voluntat de pacte es va manifestar abans i després del referèndum. Les nostres demandes no van rebre resposta per part del Govern espanyol.  L’1-O va ser més que un referèndum, va ser una manifestació a favor de les llibertats, de la democràcia i el dret a decidir”, va afirmar. Va continuar dient que “els governants responsables tenen el deure de preguntar-se quin és el motiu de tal mobilització” i les conseqüències de “judicialitzar un conflicte polític”.

Després d’insistir que els Mossos sempre van complir les ordres judicials i de la fiscalia, va recordar que va tornar de Brussel·les per declarar davant la jutge Carmen Lamela. Va acabar condemnant la intolerància o actitud violenta i declarant-se convençut que “a través del diàleg es pot resoldre el conflicte”.

Turull “Soc aquí per les meves idees”

Jordi Turull, per la seva banda, va assegurar que s’asseu a la banqueta per les seves idees polítiques, perquè no va renunciar a la seva activitat política, i que ell sempre s’ha dedicat al “pacte i a l’acord”. L’exconseller de la Presidència, en la línia de Romeva, va assenyalar que les acusacions confonen “discrepància i protesta amb atac i falta de respecte; es confon crítica amb atac o és que als independentistes se’ns vol aplicar unes regles diferents a la resta dels mortals”, es va preguntar. 

Va considerar “inaudit que de la suma d’actes legals i lícits, reunions habituals en política o actes que no tenen retret penal es puguin construir els delictes més greus que té el dret penal”, cosa que va atribuir que s’intenta “solucionar un problema polític amb respostes judicials”, malgrat que ell i els seus companys sempre “van intentar un acord i la resposta de l’Estat ha sigut el silenci o l’amenaça com a bandera”.

“La política en majúscula ha passat a millor vida, però escapçant-nos a nosaltres no s’escapçarà l’independentisme. No s’escapçarà la voluntat de ser i decidir del poble de Catalunya”, va afirmar abans de negar que la violència hagi “format part del codi de la societat catalana”. L’1-O no hi va haver “masses, ni turbes; hi havia persones i gent exercint el seu dret. Allà on alguns han dit mirades d’odi, jo li puc parlar de mirades festives i d’ulls brillants. No hi havia muralles humanes, hi va haver muntanyes de dignitat democràtica”. Visiblement emocionat es va declarar “un enamorat de Catalunya” i un fervent defensor del dret a l’autodeterminació i “defensa que el diàleg és el camí”.

Rull: “No hi ha presons per tancar un poble”

Però el més extens de tots els acusats va ser Josep Rull que, després d’afirmar que a ell se l’acusava de rebel·lió per quatre fets puntuals, com ara denegar l'atracament del barco en el qual es va allotjar la policia per raons tècniques, es va remuntar al segle XIV i a la Constitució del 78, que va recordar que va comptar amb més recolzament a Catalunya que a la resta d’Espanya. “Catalunya com a nació existeix abans de la Constitució”, va reblar.  

“Vostès han decidit que no vegi créixer els meus dos fills, però sigui quina sigui la seva sentència no impediran que els pugui donar el llegat de la dignitat d’haver defensat unes idees legítimes i nobles, testimonis del nostre compromís, de la nostra lluita tenaç per viure en un país millor, en una república catalana en la qual sigui impossible que algú sigui empresonat per les seves idees. No existeixen prou presons per tancar l’anhel de llibertat d’un poble”, va concloure Rull, que va acabar emocionat. No va ser l’únic, el seu advocat, Jordi Pina, també va acabar eixugant-se les llàgrimes.

Sànchez “Ús i abús de presó preventiva”

En el seu torn, l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez, que també es va emocionar al parlar de la seva família, va aprofitar per criticar “l’ús i abús que es fa a Espanya de la presó preventiva”, un aspecte que porta alguns presos a declarar-se culpables de delictes que no han comès només per quedar en llibertat. Al tribunal els va atribuir la responsabilitat de no agreujar la crisi política. “Tant de bo la seva sentència serveixi per solucionar un problema que només és polític”, va assenyalar.

“Tret que vulguem transmutar el concepte de violència en un concepte eteri. No podran convèncer la gent que va viure l’1-O que aquella va ser una jornada de violència; va ser un gran acte de desobediència a Europa, per la gent que hi va participar, més de dos de milions de persones. Va ser un acte d’afirmació de diginitat i això és el que hauran de jutjar i valorar”, va afirmar. “Han de ser molt conscients que amb la seva sentència es regularan una sèrie de drets fonamentals, cosa que és molt important per al futur de la democràcia a Espanya”, va dir abans de passar a parlar d’organismes que mereixen respecte quan parlen de Veneçuela o Turquia, com ara Amnistia Internacional o el grup de treball de l’ONU que va qualificar d’arbitràries les seves presons preventives.   

“A Catalunya hi haurà urnes i votants amb l’acord de l’Estat espanyol. En política i democràcia no hi ha portes que es resisteixin al que la ciutadania demana. La majoria a Catalunya aconseguirà obrir una porta amb una urna. El que estic segur és que aquest acord arribarà, com han fet els escocesos”, va acabar desitjant al tribunal “tota la llum” i “el millor a les acusacions”, tot i que està convençut que són conscients del que han exagerat.

Forcadell El judici no ha servit de res

Considera que és inexplicable que després 447 dies a la presó i 52 de judici, perquè no ha canviat res. "El meu vot va ser tan important o tan poc important com els seus. No hi ha cap correu que justifiqui la separació de la resta de la Mesa del Parlament", va afirmar. D’aquí, va afirmar, es dedueix que "està sent jutjada per la seva trajectòria política, no pels seus actes", perquè com a presidenta del Parlament sempre va defensar que la paraula a la Cambra "fos lliure". "La censura no ha d’entrar al Parlament", va afegir. 

Va considerar que "aquests quatre mesos de judici no han servit de res" i com a "prova d’això" va citar "els descarats intents de canviar la realitat", a l’atorgar-li funcions que "el reglament del Parlament no permet. Les iniciatives parlamentàries no són de la Mesa sinó dels grups polítics. Durant aquest judici s’ha fet un esforç extraordinari per visibilitzar-me, perquè sortís el meu nom com més vegades millor, per incriminar-me amb falsos testimonis, sense cap prova". 

Bassa Soc innocent

L’exconsellera de Treball Dolors Bassa es va declarar “innocent” i va reclamar al tribunal que tingui en compte que “no només determinaran l’etapa final de la meva vida, sinó el principi d’una solució de moltes persones. Els faig reflexionar que la seva sentència no serà sobre la meva llibertat, sinó la llibertat en majúscula de moltes generacions”.

Es va declarar “de vegades indignada i de vegades entristida” pel que ha vist en el judici i va declarar que “durant els 22 mesos” que va ser consellera va actuar “honestament i com a servidora pública”. “No volia desobeir la demanda del 80% de la població que volia votar. Si en algun moment hi va haver tensió política, sempre vaig creure que era un conflicte polític transitori. Per tant, la intenció era negociar i no fer escac l’ordre constitucional. Sempre he rebutjat la violència. Els demano una sentència absolutòria i la meva llibertat per esperar la sentència a casa”, va al·legar.

Cuixart Una sentència no canviarà els catalans

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va dir que no està penedit d’haver actuat “partint de la seva consciència”. Va afirmar que sembla que amb el judici es volia evitar protestar, però ell ho ha de continuar fent pels seus fills, “igual que la resta de presos polítics” i va animar a la “mobilització permanent”, justament del que l’havia acusat la fiscalia. “El problema de la nostra societat no és la desobediència civil, sinó l’obediència civil”. Com a exemple va posar que a Catalunya, “una de les regions més riques d’Europa, hi hagi una de cada quatre persones en risc d’exclusió social”.

Segons la seva opinió, es tracta de “buscar enemics” i de tenir “por d’escoltar millor la gent”, i així “difícilment ens podrem entendre i resoldre aquest conflicte, que és un conflicte polític.” “Em comprometo a no permetre que ens enfrontin perquè som pobles germans”, va assenyalar just abans de criticar el Rei i recordar les imatges de la “brutalitat policial”. 

“Em nego a viure sense esperança i a deshumanitzar la meva vida i que la meva manera de sentir s’hagi de fer ara amb enemics, perquè jo no odio ningú. Ni retrec res a ningú. Vivim un temps de deshumanitzar el moviment independentista català i és una opció legítima que mereix tot el respecte. De la seva sentència el que estic convençut és que en traurem tota una lliçó, que és la lluita al segle XXI de no renunciar que el nostre país pugui decidir el seu futur. Continuem lluitant per decidir el nostre futur, perquè si la violència policial no ho va poder fer, ¿algú es creu que una sentència farà que els catalans no decidim el nostre futur?”, va concloure.

Vila Negar la llegenda negra

Santi Vila va apel·lar que sempre va actuar de “bona fe i respectant la legalitat”. “Sempre vaig comprometre la meva actuació com a polític a la Constitució del 78 que va definir Espanya com una nació de nacions”, va assenyalar abans de dir que per això també ha rebut els seus retrets. “Espanya ha de fer de la seva diversitat nacional un valor i no un problema, tal com s’havia aconseguit fins fa poc temps”, va dir. 

L’exconseller va assenyalar que l’acord va estar a punt durant mesos i no es va aconseguir, tal com li va dir una ministra, perquè “no s’havien donat les condicions de confiança d’una democràcia madura”, com se suposava que era l’espanyola. “Vaig dimitir, no perquè temés que els meus companys de Govern anessin a cometre cap il·legalitat. Vaig dimitir frustrat perquè el president Carles Puigdemont no estava en condicions de convocar eleccions ajustades a dret”, va explicar.

Va assegurar que “en cap cas estava escrit que les coses acabarien com van acabar. ¿Què hauria passat si s’haguessin convocat eleccions, si molts ens en vam anar a dormir pensant que es farien? ¿Per què no es va impugnar el programa electoral del 2015? Perquè en aquell moment les persones dialogants, pactistes, que hi havia a Barcelona i a Madrid, volien donar una enèsima oportunitat al diàleg. Seria un anacronisme que es cregués que sabíem què havíem de fer per arribar fins aquí”. 

Es va distingir dels seus companys en la seva defensa de la democràcia espanyola. “Sempre he combatut la llegenda negra. Estem en un dilema que pot entroncar amb la pitjor o la millor de les nostres tradicions. Espero que formin part de la solució política. Tinc confiança en la justícia i en aquest tribunal”, va sentenciar. 

Borràs: Nació sense Estat

L’exconsellera Meritxell Borrás ha assenyalat que “Catalunya és una realitat històrica, cultural i política. És una nació sense Estat que ha reclamat el seu dret a existir, i que reivindica de forma democràtica poder votar i decidir el seu futur. D’aquí la nostra voluntat de fer un referèndum pactat, sense despesa pública”. 

Tot i que no està acusada de rebel·lió, Borrás va insistir que “a Catalunya no hi va haver clima de violència ni insurrecció”, el que “hi ha és un problema polític”. “Jo ja no estic en la política activa ni hi tornaré, però algú hauria de tenir en compte que hi ha nous polítics que vindran i que l’anhel de Catalunya de trobar l’encaix en una Europa moderna continuarà”, va afegir.

Mundó: Fracàs de la política

Carles Mundó també es va declarar partícip de “la idea que aquest judici és el resultat d’un fracàs de la política”. Va afegir que es tracta d’una qüestió que “té el seu origen en un tema de naturalesa política i aquest judici és un fracàs col·lectiu. Jo crec en la política i en la justícia. Tots dos són elements essencials per enfortir un Estat democràtic. Som a temps de buscar camins. És el meu desig que la sentència hi contribueixi. Mai és tard per arribar a les solucions”, va acabar abans d’expressar el seu desig, “compartit per milions de persones” que els nou companys presos tornin a casa seva.

Quan va acabar de parlar, el president del tribunal, Manuel Marchena, va declarar el judici “vist per a sentència”. El tribunal començarà a treballar ara en una resolució que s’espera per a la tardor. A l’interior de l’alt tribunal es va poder sentir un home cridar des de prop de la plaça de la Villa de París: “Juez Marchena, los golpistas a la trena, los de dentro y los de fuera”