Anar al contingut

PACTES POSTELECTORALS

Maragall s'obre a negociar un tripartit amb el PSC

El republicà es mostra flexible amb el desig de Colau d'asseure el PSC a la taula negociadora

Els de Collboni recorden a ERC les seves «diferències d'objectius i prioritats»

Xabi Barrena

Ernest Maragall va prendre, aquest dilluns, una iniciativa en la gestió dels dies després al 26-M que algunes veus del seu propi partit van trobar a faltar ja fa una setmana. En les seves primeres paraules va delatar, de fet, la crítica interna: “No penso quedar-me esperant que s’apliqui la llei electoral”, va dir, amb referència al fet que, en la seva condició de llista més votada, seria elegit alcalde. Sempre, evidentment, que ningú sumés en una primera votació 21 vots dels 41 regidors que formen el consistori.

Una cosa que el 26-M semblava una fantasia; que l’endemà, amb la roda de premsa d’Ada Colau i l’oferiment dels vots de Manuel Valls, va començar a prendre forma, i que diumenge a la nit es va fer realitat quan l’alcaldessa en funcions va dir que “benvingut sigui” el recolzament del regidor electe hispanofrancès.

Davant aquesta situació, i a poc més de tres dies del ple que ha de dirimir qui serà alcalde, Maragall va prendre tres decisions. La primera, anunciar que presenta la seva candidatura, una cosa que Colau ja va fer la setmana passada, amb la qual cosa va demostrar que volia aconseguir l’alcaldia. La segona, intentar posar límit a la sonsònia que emet Barcelona en Comú (BComú) que el millor per a la ciutat seria un govern tripartit. Però, és clar, tant els republicans com els socialistes es veten entre ells. Davant d’això, Maragall va acceptar negociar amb Jaume Collboni (PSC) la formació d’un acord a tres, òbviament amb la participació de Colau. I la tercera mesura del republicà va ser presentar una espècie d’índex del programa de govern que bé podia haver-se fet a la sala de màquines de BComú.  

Confirmar el que era inversemblant

¿Vol dir tot això que Maragall veu possible i amb bons ulls un pacte amb el PSC, una cosa que fa una setmana considerava “inversemblant”? Doncs, no: “Amb el PSC hi ha certes diferències sobre com gestionar la ciutat i una gran distància sobre la defensa de les llibertats”, va asseverar. Per tant, continua creient “inversemblant que el PSC firmi un compromís que aposti per la llibertat immediata dels presos polítics” i per un referèndum d’autodeterminació.

Del que es tracta és d’asseure’s per “contrastar, confirmar i analitzar amb detall el grau de distància, proximitat i contradicció”.  La primera pot ser la d’asseure’s, fins i tot, a negociar amb el PSC, per tal com una anterior oferta de Maragall, més tímida, d’asseure’s a dialogar, va ser rebutjada totalment per Collboni.

Després d’aquesta obertura als socialistes, Maragall es va centrar en el setge a la seva presa, és a dir, el colauisme. “L’opció més coherent i respectuosa amb el que van decidir els ciutadans continua sent un pacte amb BComú, amb els quals, a més, tenim tota la coincidència programàtica”, va assenyalar l’alcaldable d’ERC.

Va anunciar que, quan es reuneixin les parts, presentarà un doble document. En el primer, i a falta de definir quin aspecte pren aquesta espècie de vicealcaldia, ja oferta, per a Colau, ERC dibuixa sis grans àrees, que bé podrien ser tinences d’alcaldia. I en un número parell i divisible per dos i per tres, per no tancar mai portes. Aquestes són presidència i relacions institucionals, cohesió social, règim intern –que incumbeix als districtes–, urbanisme, impuls econòmic i educació i cultura.

Maragall també va abordar les qüestions programàtiques. Sempre sobre dos pilars: les polítiques socials i la defensa de les llibertats democràtiques. Tot i que en aquesta ocasió, i a diferència de la nit electoral, el republicà va posar molt més afany en la primera pota. Així, va desglossar una sèrie de prioritats que Colau comparteix al 100%: “Acord marc per combatre les desigualtats, l’emergència en temes de vivenda i la perspectiva de gènere. Decretarem l’emergència climàtica, el canvi de model de mobilitat, convertirem l’urbanisme en eina de transformació i apostarem per la innovació”.

Queden tres dies. Toca moure al PSC i a Colau. Veus del partit van assenyalar a aquest diari que, després d’haver caigut el veto al PSC i d’haver-li ofert a Colau la vicealcaldia i un programa que encaixa com un guant amb la doctrina dels comuns, l’alcaldessa en funcions no pot continuar mantenint amb vida “el pacte” amb Valls.

La resposta del PSC

El PSC ha contestat a Maragall mitjançant missatges de la número dos de la seva candidatura, Laia Bonet, publicats a la xarxa social Twitter. Bonet va recordar les “diferències d’objectius i prioritats” entre els socialistes i ERC i que ells ja han precisat que no recolzaran Maragall com a alcalde.

Ha apostat per obrir el diàleg “després de la investidura” per tancar “grans pactes de ciutat”. Ha remarcat que el PSC aposta per un govern compartit amb BComú i ha agregat que els socialistes, “a diferència d’ERC”, no vetaran que BComú “parli amb qui consideri oportú”.