Anar al contingut

EL DILEMA CATALÀ

Puigdemont maniobra per reforçar el seu poder en el PDECat

L'expresident busca "posar ordre" en el partit i reunificar l'espai neoconvergent

Dirigents locals desatenen les instruccions de la direcció sobre pactes municipals

Fidel Masreal

Puigdemont maniobra per reforçar el seu poder en el PDECat

STEPHANIE LECOCQ

Carles Puigdemont en vol més. Esperonat per la seva incontestable victòria en les eleccions europees, l’expresident ha iniciat una ronda discreta de contactes amb els dirigents del PDECat i JxCat disposat a arremangar-se i prendre –encara més– el poder orgànic i unificar un espai desmanegat entre sigles, poders i lideratges diversos i sotmès a una gran tensió interna per la patacada electoral dels comicis municipals i generals. L’aposta de l’expresident xoca frontalment amb el cop de timó en sentit contrari que pretenen donar les bases per recuperar l’espai de centralitat i moderació. Un cop que es manté en secret. L’únic que uneix, ara per ara, els dos sectors és la coincidència que la presidència de David Bonvehí en el PDECat no ha funcionat.

L’entorn de l’expresident recomana no aventurar encara noms de candidatures electorals i orgàniques. I sí que cita necessitats urgents, com ara la d’evitar l’existència d’estructures internes republicades, políticament i mediàticament. De “posar ordre” abans de l’estiu. Per a això afirmen que Puigdemont és qui millor pot unificar tots els sectors. "És el nexe d’unió; l’ha de liderar ell", expliquen. I citen també el paper que pugui tenir un altre expresident: Artur Mas. No per situar-se al capdavant, sinó per la seva ascendència sobre alguns sectors. Es fa referència també a Jordi Sànchez com un actor rellevant en aquest treball intern.

Una operació en marxa

Mentrestant, alguns dels crítics amb el puigdemontisme preparen una operació "des de dins i des de fora" per forçar canvis en el partit postconvergent. De moment, es reserven donar més detalls del seu assalt, en un context d’alta conflictivitat i mirades creuades en tota l’organització, en la qual ja gairebé ningú amaga el malestar, sense fer-lo públic.

Un exemple d’aquesta desunió és la resposta que han donat càrrecs locals a la instrucció de la direcció, revelada aquest dijous per SER Catalunya, d’atenir-se al que "validi" la cúpula abans d’emprendre pactes municipals postelectorals. Tal com ha avançat EL PERIÓDICO, els dirigents locals han decidit agafar les regnes sense atenir-se a ordres, i hi haurà pactes amb el PSC a Premià de Mar i Calella. No en va, l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, ha respost aquest dijous a SER Catalunya: "El verb validar no és el més indicat; s’ha de respectar l’autonomia local".

L’onada expansiva del terratrèmol arriba també al grup parlamentari de Junts per Catalunya, davant la intenció de les bases neoconvergents d’unificar tot l’espai polític de sigles entorn de JxCat, sota el comandament del partit. "Jo no he vingut a militar en un partit", avisen, anticipant el que pot ser una altra de les rèpliques de la batalla larvada des de fa mesos. 

Artadi, Batet, Nogueras

Un dels motius de xoc té a veure amb el paper dels fitxatges externs. Noms que han agafat el timó, com ara Albert Batet en el grup parlamentari i Elsa Artadi en la candidatura a Barcelona, a qui es retreu la patacada a Barcelona. Passa una cosa semblant amb Míriam Nogueras, número dos del partit, qui un mes abans de les municipals va renunciar a ser candidata a Mataró, on el partit va aconseguir un pèssim resultat. Els fidels a l’expresident repliquen: "¿Anem cap enrere? Em fa gràcia. Puigdemont ha tret un milió de vots i al PDECat, abans de les catalanes, les enquestes li donaven 12 diputats...”.

Els crítics amb Puigdemont demanen tornar a confiar en candidats i dirigents vinculats directament a l’organització.  En aquest context, encara queda espai per als optimistes: “Ha de ser un congrés efectiu. Hem fet massa acords de pau que no es creu ningú, però al final no arribarà la sang al riu”.