Torra fa un balanç triomfalista del primer any del seu Govern

En el seu resum del primer any del Govern, el president de la Generalitat, Quim Torra ha mostrat optimisme sobre les xifres macroeconòmiques i ha convidat a “felicitar-se” d ela bona situació. Partint de sis indicadors macroeconòmics (el PIB, les exportacions, les inversions estrangeres, l’atur, la creació d’empreses i el dèficit), el president ha assegurat que es "demostra la idea d’un país en marxa, que ha afrontat la crisi amb més dinamització, exportació, reduint l’atur, creant ocupació... podem sentir-nos molt, molt orgullosos, les empreses, els sindicats, el Tercer Sector".

En els àmbits del dèficit, el deute i la regla de despesa, el president s’ha mostrat orgullós d’haver complert els paràmetres. I sobre les retallades d’anteriors governs catalans, ha remarcat l’"esforç" per "tornar les pagues extra dels treballadors i començar a abordar reptes que teníem en un punt de congelació insostenible; en sis anys no s’havia fet cap convocatòria de bombers". I ha culpat el dèficit fiscal de no poder atendre de forma suficient la ciutadania.

En aquesta línea d’autoafirmació, el president ha assegurat que davant les protestes de sectors socials com els docents o els bombers, entre d’altres, el seu Govern ha aplicat "una política de diàleg i consens i hem pogut anar solucionant algunes coses que estaven en una situació complicada; el Govern ha demostrat que té un tarannà d’abordar la conflictivitat social sempre parlant amb tots els sectors".

La repressió

Tot seguit, Torra ha criticat que la "repressió" ha continuat contra Catalunya. "Venim de la judicialització de la política. L’any va començar amb el meu Govern que no va poder prendre possessió perquè hi havia consellers presos i exiliats. I s’acaba avui amb a l’acusació de la fiscalia, que és un relat magnífic de la judicialització de la política quan hauríem de democratitzar la vida pública," ha denunciat. Torra ha lamentat els dèficits de finançament i d’infraestructures de l’Estat a Catalunya. 

Diàleg amb l’Estat

També ha responsabilitzat l’Estat de no haver continuat el procés de diàleg sobre el conflicte identitari. "Aquest diàleg no ha sigut possible perquè algú s’ha aixecat de la taula i no hem sigut nosaltres", ha assegurat.

"Agilització" de les lleis suspeses pel TC

Notícies relacionades

Antifrau demana que la llei d’alertadors reguli indemnitzacions per represàlies

Antonio Maíllo, candidat de Per Andalusia: "La sanitat i els serveis públics no aguanten un altre mandat del PP"

Respecte a les lleis catalans suspeses o retallades pel Tribunal Constitucional, que la Generalitat es va comprometre a restablir en pocs mesos –en una moció fa un any al Parlament–, Torra ha afirmat que "hem treballat en tres línies: la retirada de recursos per part del Govern espanyol, una llei òmnibus per restablir continguts suspesos i noves iniciatives legislatives. Recentment, hem acordat agilitzar el procés de tramitació de les lleis en fase parlamentària per donar compliment als compromisos adquirits".

Política social

En política social, Torra ha ofert diverses xifres: 700 milions per a un pla interdepartamental de recolzament a les famílies en el període 2019-2021, els 920 milions a polítiques d’ocupació (un 18% més que en el 2018), 37 actuacions per millorar equipaments escolars per valor de 152 milions, 30 milions addicionals per renovar 382 Centres d’Atenció Primària fins al 2022, millorar les condicions dels professionals de la salut per valor de 100 milions i els 300 professionals per atendre l’alumnat per aplicar el decret d’educació inclusiva.