En mans de Colau

¿Què farà Ada Colau? Aquesta és ara la pregunta principal en el context de les negociacions postelectorals a Barcelona. Està clar que també és rellevant preguntar-se què vol fer el guanyador de les municipals,Ernest Maragall. No obstant, paradoxes de la vida,Colau és l’única que tècnicament pot decidir en aquests moments si deixa que l’alcaldia recaigui en el candidat d’ERCo si pugna per mantenir Barcelona en Comú a l’alcaldia. Per al segon requeriria dos socis, el PSC i Manuel Valls. Ningú dubta que tots dos s’apuntarien a la festa si Colau decideix que Maragall no governi i assumeix les conseqüències d’aquesta decisió, que no en serien poques. Ha quedat clar que alguns sectors empresarials i polítics de la ciutat ho aplaudirien.

Que l’alcaldessa en funcions tingui aquesta carta vital a la mà respon a una amenaça, la que fructifiqui l’operació que dos dies després de les eleccions està en boca de tothom –els que la defensen i els que l’abominen– i quepassaria pel fet que el PSC i tres dels regidors de la candidatura de Valls votessin Colau, un altre membre de Barcelona en Comúo el socialista Jaume Collboni en la investidura, que se celebrarà el 15 de juny.

La posició de Collboni és clara: renuncia a un tripartit amb ERC i BComú i insta Colau a prendre la seva decisió: ¿vol impedir que la ciutat tingui un alcalde independentista? Si vol, que es mulli i en parlem.  Mentrestant, el PSOE observa la situació amb cautela. Fonts socialistes no veuen viable l’operació Valls, però la respectarien i remarquen que el PSC té autonomia per tancar els seus acords.

Desmentiments i mitges tintes

BComú, el PSC i Valls –que només seria necessari per a la investidura– sumarien la majoria absoluta, fet que deixaria ERC a la cuneta. Després BComú i el PSC podrien governar amb 18 regidors, que superen els 15 que sumen ERC i JxCat. ¿Però pot Colau permetre’s aquesta operació? 

Tot apunta que no. Ella mateixa l’ha donat entendre en un vídeo fet públic aquest dimarts, en el qual adverteix: “No formarem part de cap govern ni de cap acord que impliqui forces de dretes. Nosaltres parlarem amb ERC i amb PSC”.

 “No hem perdut”

A Barcelona en Comú hi ha hagut un canvi d’ànim que podria explicar-se en termes futbolístics. Els de Colauvan ser diumenge a la nit el típic Barça que després d’una derrota defalleixi s’amara de fatalisme. Idilluns van triar ser el Madrid,amb la seva capacitat per convertir una desfeta en la Lliga en energia per guanyar la Champions. I el més probable és que busquin ficar la por al si d’ERC, perquè els republicans temin convertir-se en l’Atlètic de Madrid de la Champions en la política catalana: vinga a perdre finals.

Colau, que diumenge estava plorosa, es va esbandir les llàgrimes dilluns i va posar sobre la taula cartes que la nit abans no s’havia atrevit a exhibir: va advertir Maragall que l’independentisme no havia guanyat i el va instar a obeir els votants després d’interpretar que aquests volien un govern progressista, el que ella proposa, un tripartit format per ERC, els ‘comuns’ i el PSC: 28 regidors en total.

El tuit de Gala Pin

Notícies relacionades

Antifrau demana que la llei d’alertadors reguli indemnitzacions per represàlies

Antonio Maíllo, candidat de Per Andalusia: "La sanitat i els serveis públics no aguanten un altre mandat del PP"

D’aquest canvi d’ànim dona compte la lectura francament cridanera que fa un dels dirigents de BComú sobre les municipals: “No hem perdut les eleccions. Hem empatat. Les va perdreXavier Triasel 2015. Va treure un regidor menys”. Un altre integrant de la direcció advertia en privat de com de positiu era haver aconseguit ficar por a Esquerra. Entre les veus que descarten la ‘via Valls’ destaca la de l’encara regidora Gala Pin, que no ho serà el mandat vinent i que aquest dimecres va publicar aquest missatge a la xarxa social Twitter: “A veure, gent. No es pactarà amb Valls. ¿Que estem bojos?”.

Una veu republicana va abonar el pacte d’ERC amb Barcelona en Comú. Va ser l’exdiputat Joan Tardà, que, també a Twitter, va afirmar que Maragall i Colau s’han d’entendrei governar junts. Una opinió que Maragall va acollir mostrant el seu respecte quan va comparèixer a la tarda per explicar que avui obrirà les converses amb els dos socis que vol per al govern que ha defensat en campanya: un de format per ERC, JxCat i BComú.