El PSOE es consolida als comandaments i el PP remunta des del centre

El PSOE és el partit majoritari a Espanya en aquests moments. El PP, després d’un viatge ultrasònic en qüestió de setmanes des de posicions excessivament conservadores cap a lacentredreta, ha superat el seu objectiu mínim de salvar els mobles: les seves possibilitats de governar Madrid en la comunitat i l’ajuntament permetran a Pablo Casado assaborir certa remuntada. I de segur, salvar el seu càrrec internament. Sobretot després d’evitar el ‘sorpasso’ de Ciutadans, el cap del qual, Albert Rivera, pot presumir d’haver millorat els seus resultats als territoris i a la Cambra de la UE, però quedant lluny el somiat marcador que li permetés aspirar a dirigir de facto l’oposició a Espanya davant d’una hipotètica patacada popular.

Això no ha passat. Madrid no serà d’esquerres en els pròxims quatre anys i és clau per entendre el sentiment agredolç dels del puny i la rosa, que vencen "de llarg" i es consoliden en aquesta nova triple cita amb les urnes -europees, autonòmiques i municipals- als comandaments del país i esperen que els taronges, menys envalentits a partir d’ara, s’avinguin a pactar amb els socialistes a determinats territoris per evitar anar de la mà amb Vox de manera generalitzada en aliances de dreta. La ultradreta serà clau en alguns acords que ja apunten, però a Europa serà una anècdota comparat amb el que passa en altres països.

No obstant, el PSOE es queda amb les ganes de recuperar la regió madrilenya, que va cedir al PP el 1991, una de les metes que s’havia fixat per a aquestes eleccions. Tampoc a la capital ha tingut sort. L’aspirant avalat per Sánchez, l’exentrenador de bàsquet Pepu Hernández, no ha il·lusionat els seus. De fet, el seu resultat empitjora el dels anteriors comicis locals. A això s’hi ha de sumar que la mobilització ha decaigut a Los Madriles respecte a les generals en zones tradicionalment d’esquerres i que la divisió viscuda a Unides Podem en els últims mesos, amb la lluita de Pablo Iglesias i Íñigo Errejón de fons, ha perjudicat les aspiracions d’una Manuela Carmena que volia governar amb els socialistes.

 Negociació governamental

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

El bloc de la dreta, per tant, s’ha fet fort a Madrid i ha debilitat l’esquerra. En els pròxims dies es veurà quant: el mal resultat dels morats i l’inevitable encreuament de ganivets dialèctics que es viurà entre Podem i Más Madrid en les pròximes hores debilitarà sens dubte un Iglesias que pretén ser ministre de Sánchez. O, almenys, això va ser el que va dir l’últim dia de campanya, sabent que el PSOE es prepara per a la imminent negociació d’una investidura i d’una legislatura amb el desig d’un govern monocolor, més enllà de pactes concrets.

En aquest cara a cara que s’acosta entre socialistes i podemistas per posar en marxa Espanya, amb delegacions negociadores i documents de treball a punt de prendre el protagonisme, el partit de Sánchez partia amb gran avantatge. Després de l’ocorregut el 26-M, portarà clarament el timó i és previsible que estigui poc disposat a aguantar envits d’un interlocutor electoralment malmès. El PSOE mana a Europa i obté dues majories absolutes a Castella-la Manxa i Extremadura; es queda pendent d’acords a La Rioja, Canàries, Balears, Astúries i Castella i Lleó (on Cs ha d’elegir si li dona el govern als populars o els socialistes) i té possibilitats en els complicats contextos polítics de Navarra i Aragó. El seu bon grapat de capitals i alcaldies també és ressenyable.