JUDICI AL PROCÉS

El Suprem torna a Batet la suspensió dels electes presos per les Corts

Assenyala que entre les seves funcions constitucionals no està informar sobre la lleis al Congrés

La presidenta de la Cambra Baixa va preguntar a l'alt tribunal per l'aplicació del 384 bis de la Lecrim

20190523 438024 supremobatete 1 1 / periodico

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

Tot i estar celebrant el judici contra els líders independentistes acusats de rebel·lió, sedició i malversació, el tribunal del procés no ha necessitat més d’un dia per respondre el requeriment d’informació tramitat per la flamant presidenta del Congrés, Meritxell Batet. No ha necessitat més de dos paràgrafs per tornar-li de nou la responsabilitat, que amb aquesta petició d’informe semblava que mirava d’eludir, sobre la suspensió dels diputats presos.

Per si hi havia algun dubte en un ofici, firmat pel president de la Sala Segona i del tribunal del procés, Manuel Marchena, per acord dels set magistrats que, amb ell, l’integren, es mostra contundent a l’afirmar que és "inviable" fer-ho, perquè no entra en les funcions constitucionals de l’alt tribunal fer informes per a les Corts sobre l’aplicació d’un article d’una llei, tot i que versi sobre el 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal que preveu la suspensió de funcions dels processats en ferm per terrorisme o rebel·lió.

A més, es remet a la interlocutòria que va dictar el 14 de maig en què va autoritzar els diputats i el senador presos a assistir als plens de constitució de les Corts, celebrat el passat dia 21. En aquesta resolució se citava expressament el mateix reglament del Congrés, en concret, l’article 21, en l’apartat 1.2, fixa la suspensió dels drets i deures dels diputats processats en ferm a la presó. També diu que tramitat el corresponent suplicatori, però en aquesta mateixa resolució, el Suprem explicava que això estava previst per iniciar una investigació o per processar-los, no quan aquest tràmit jurídic ja s’ha produït i s’està celebrant el judici, ja a tocar del final. Fer-ho d’una altra manera seria supeditar el poder judicial al legislatiu. 

La cita al reglament, que per Batet ha sigut considerada insuficient, sí que ho és per a fonts jurídiques que entenen que és responsabilitat seva procedir a suspendre de drets i deures els diputats presos per les seves pròpies normes reguladores. 

Sense resposta al fiscal

A la inaudita reclamació de Batet s’hi va sumar també un escrit dela fiscalia en què es demanava al Tribunal Suprem que instés el Congrés a la suspensió en aplicació de l’article 384 bisde la llei d’enjudiciament criminal, previst per als processats en ferm per terrorisme o rebel·lió. Però l’alt tribunal no li dona resposta i es limita a dictar un ofici en què deixa clar que ja li va indicar com havia de procedir a la interlocutòria en què va rebutjar que fes falta tramitar un suplicatori i citava expressament l’article 21 del Reglament del Congrés per suspendre de funcions els diputats processats en ferm a presó, com és aquest cas.

Notícies relacionades

Malgrat ser l’article de la Lecrim a què l’instructor de la causa, Pablo Llarena, va apel·lar perquè el Parlament els suspengués, el tribunal del procés va entendre que amb l’aplicació del reglament del Congrés i el Senat era suficient, perquè els flamants diputats i senador del JxCat i ERC fossin suspesos de drets i deures i que no hi havia necessitat d’aplicar-lo, almenys de moment.

Davant la sorprenent reclamació de Batet d’un informe sobre la seva aplicació, malgrat que el Congrés compta amb els seus propis lletrats i serveis jurídics, li recorda que "la configuració constitucional del Tribunal Suprem fa inviable l’elaboració de l’informe requerit" per la presidenta. L’ofici ha sigut reexpedit pel president del Suprem, Carlos Lesmes, a Batet, curs habitual d’aquest tipus de comunicacions.