Joaquim Forn: "L'única sortida que té aquest conflicte és el diàleg"

Joaquim Forn, pres preventiu des de fa 561 dies, continua ferm. Parla amb frases directes. Defensa tant el que va fer l’octubre del 2017 com una sortida dialogada al conflicte en contra de la via unilateral. Admet que va entrar "acollonit" a la presó, però que hi ha après, entre altres coses, a conèixer-se millor a si mateix, a valorar el present i a no defallir ni perdre el somriure al comentar situacions difícils viscudes entre reixes, incloses les derrotes del Barça a Roma i Liverpool. Somia tornar a passejar per la ciutat a la qual vol servir com a alcalde i veure la muntanya i el mar. Atén EL PERIÓDICO per videoconferència després d’obtenir el permís de la Junta Electoral Central per a mitja hora d’entrevista. "Penseu que quan entren, entren" [els funcionaris], adverteix d’entrada l’exconseller sobre la durada de la conversa. Malgrat la seva situació personal, familiar i processal, no diu cap desqualificació en els 37 minuts de conversa.

–Es presenta com a candidat a alcalde de Barcelona. ¿Quins riscos creu que assumeix Barcelona si Ada Colau segueix al capdavant del govern local?¿Por què creu que el canvi és necessari?

–Hi ha coses que no s’han fet bé. Hi ha hagut una important pèrdua d’oportunitats, van començar parlant de decreixement econòmic, de no participar de forma tan intensa en el congrés del mòbil. Són errors que van espantar els inversors i sense ells no hi ha creació d’ocupació, que és una de les principals necessitats de la ciutat. En convivència ciutadana s’han perdut tasques de la Guàrdia Urbana. La delinqüència havia baixat un 15% i ara hi ha un augment del 28%. I més enllà de les promeses no complertes, sempre quan hi havia hagut un canvi, com amb Xavier Trias respecte al PSC, s’havien respectat les persones anteriors. Ells [Barcelona en Comú] van voler partir de zero com si s’esborressin gairebé 40 anys d’història. Són errors que es paguen molt. No es pot governar només per a uns. La ciutat és plural i diversa i ells no han tingut aquesta visió de la pluralitat.

–L’assumpte més rellevant per a la ciutadania és la inseguretat, segons les últimes enquestes, i la percepció d’inseguretat. ¿Quines mesures prendrien vostès de forma immediata per canviar la situació?

–Faria el que vam fer, perquè ens va permetre abordar una problemàtica que ja teníem. El 2011 ja s’havia disparat la delinqüència a Barcelona, amb un problema molt important de furts al metro de Barcelona. Als 15 dies vam fer un pla per al Metro amb els Mossos que va permetre que al final del mandat els fets delictius disminuïssin un 15%. També vam eliminar el fenomen dels trilers a la Rambla. La [Guàrdia] Urbana em deia que no ho aconseguiríem. Vam arribar a acords amb la fiscalia, amb una fiscal especial per a Ciutat Vella. Els grups de platges els vam instaurar nosaltres perquè hi havia molts furts. Volem augmentar la plantilla [de la Guàrdia Urbana], sí, i la proposta que fem és realista, d’uns 400 nous agents. Però el més important no són els plans ni els números, és que t’ho creguis. Que diguis que les normes s’han de complir i que el govern municipal sigui al costat de la Urbana, que no la posin en dubte. Llegia unes declaracions de la regidora Gala Pin dient que han tardat tres anys a conèixer la importància de la Guàrdia Urbana. Són tres anys perduts i costa recuperar el terreny. Amb la seguretat no es pot frivolitzar. Hi ha una manera de fer diferent de l’actual, que seria molt més positiva.

–¿Falten Mossos a Barcelona?

–Falten Mossos, però la gent no recorda que el 2012, en el Congrés es va impedir que es convoquessin, a través dels pressupostos, noves promocions de Mossos. Els que més es queixen ara, són la gent del mateix partit del ministre Montoro. Ara tenim una bona notícia, hi ha hagut una convocatòria de 750 agents i aquests tindran una repercussió positiva però també falta Guàrdia Urbana. És importantíssima la coordinació entre els dos cossos, Mossos i Guàrdia Urbana.

–Caminem cap a un govern municipal de dos socis. ¿Amb qui se sentiria més còmode per governar?

–Nosaltres intentem fins a l’últim dia una llista unitària amb ERC. Considerem que era molt important ser el partit més votat. No va poder ser. Però a partir de la idea que teníem abans de presentar la candidatura, ens sentiríem molt còmodes governant amb ERC. Estem governant amb ERC a la Generalitat. Hem tingut una relació molt bona a Barcelona des de l’època de Jordi Portabella, també amb Alfred Bosch, i he tingut trobades amb Ernest Maragall a [la presó de] Lledoners. Ens podem entendre en moltes coses, en d’altres tenim opinions diferents. Hi haurà un ajuntament molt fragmentat. Per tirar endavant grans projectes, dos grups seran insuficients, haurem de tenir una visió molt més àmplia i incorporar grups diferents per abordar els grans problemes de la ciutat.

–¿Què proposa fer davant de l’augment del preu del lloguer?

–Hi havia un decret de mesures urgents del Govern amb el qual estàvem d’acord, una regulació dels lloguers i la durada dels contractes [de tres a cinc anys]. Era la línia correcta, es podia millorar però vam tenir la possibilitat de votar-lo, però per la demagògia d’alguns partits, inclòs Podem, no es va aprovar. És una línia positiva a no perdre. Plantegem un gran pacte que no vagi sol per al pròxim mandat sinó amb el màxim de partits possible que es comprometin a tirar-lo endavant mani qui mani. Hem de tenir una visió a llarg termini. Si tenim un parc públic del 2%, quan és del 20 o 25% a les grans ciutats, hem d’abaixar el preu del sòl i amb incentius fiscals i modificar el pla general metropolità de l’any 1976. Colau va dir que faria 8.000 pisos i n’ha fet 800. Tots han comès aquests errors, no es poden repetir. Al seu dia vam recolzar el pla de vivenda d’Ada Colau, però és insuficient. Hi ha espais de l’Estat com la caserna del Bruc. És possible créixer en vivenda de lloguer públic. Però tot això amb un govern fort, amb un recolzament important dels partits amb voluntat de pactar.

–¿Quina posició té respecte al pla de restricció d’hotels, el PEUAT?

–Quan es discutia vam estar negociant, semblava que ens podíem posar d’acord. Algunes qüestions no les compartim. S’hauria d’haver permès aixecar la suspensió en edificis emblemàtics. Ens preocupava també el tema de l’hotel del Deutsche Bank, que hauria creat 400 llocs de treball i per l’oposició de l’ajuntament, es van fer pisos de luxe en els quals a tot estirar es crearan 40 llocs de treball als quals accediran persones de molts diners, que faran una ocupació de pocs dies. No diem d’eliminar el PEUAT, hi ha coses positives, diem d’avaluar-lo i veure què s’ha de modificar.

–L’independentisme ha vetat la candidatura del socialista Miquel Iceta com a senador. ¿Hauria votat diferent si JxCat hagués aconseguit a canvi grup parlamentari al Congrés?

–Se’m fa difícil opinar perquè no participo directament en les negociacions ni sé si n’hi ha hagut. Crec que no va per aquí. Crec que són coses diferents. És evident que aquesta votació pot complicar qualsevol altra negociació al Congrés, ho puc entendre. Qui ha decidit aquesta votació la deu haver valorat. Però té la seva explicació per si mateixa i crec que les explicacions són clares.

–En el judici de l’1-O el major Trapero va dir que vostè va ser un "irresponsable" per haver dit que els Mossos ajudarien que hi hagués votació...

–Soc l’afectat i ho entenc perfectament. Va fer una gran declaració i va demostrar perfectament el paper que van tenir els Mossos, que va ser d’absolut respecte a les ordres i resolucions de la fiscalia, a les interlocutòries de la magistrada del TSJC, i que tenim un tipus d’actuació que pot ser diferent del que fan la resta de policies. La meva opinió sobre el major Trapero no ha canviat per aquesta frase.

–¿Creu possible un indult, veu possible ser a casa seva per Nadal? ¿Tornaria a Barcelona des de Brussel·les, com va fer l’octubre del 2017?

–Sí, ho tornaria a fer. Vaig fer el que havia de fer. A més de venir a defensar la meva innocència, hi havia tota la cúpula dels Mossos imputada. Des del convenciment que els Mossos havien treballat bé, creia que el meu lloc era aquí i, per això, vaig venir amb tota tranquil·litat. El que ha passat ho assumeixo. He après moltes coses, no ha sigut un any i mig perdut per mi i em sento més fort, les meves conviccions són més fortes que mai. I sobre l’indult m’és difícil parlar-ne, estic convençut de la meva innocència. Confio en el treball de les nostres defenses. Demanaria que la gent no especuli. Hem de concentrar-nos en el judici.

–Les bases del que era Convergència viuen una certa confusió entre el PDECAt, JxCat, la Crida i les diferents estratègies. ¿S’hauria d’aclarir si s’opta per la via unilateral o bé es prefereix guanyar múscul independentista, en especial a l’àrea metropolitana?

–No podem abandonar cap via democràtica i pacífica. De la mateixa manera que dic això, dic que plantejar per la via unilateral una declaració no té possibilitats de prosperar. Has de pensar-te molt bé les coses, no abandonar cap via sempre que sigui pacífica i democràtica i a partir d’aquí veure en quin moment és possible políticament i amb un recolzament social important. Són les dues necessitats que tindríem per tirar endavant amb seguretat.

–¿Creu possible una sortida dialogada?

–Ho espero, sempre he apostat per això. Crec que és l’única solució. Sé que ho dic un dia complicat [el veto a Iceta per part de l’independentisme al Parlament], hi tinc confiança. Tots som persones civilitzades, l’única sortida que té aquest conflicte és el diàleg. Hi pot haver moments més conflictius, aquest en pot ser un i en podrem veure d’altres, però si hi ha voluntat clara per les dues parts és impossible que això no es pugui solucionar. És la meva voluntat. En situació de conflicte mai s’ha de perdre l’esperança, fins i tot quan et pots sentir ofès. T’has de tornar a asseure a la taula amb ganes d’arribar a acords. Si tots som capaços d’encomanar-nos d’aquest esperit, em veig capaç de fer avenços importants en la resolució d’aquest conflicte.

–No hi ha pressupostos de l’Estat, ni els ha aprovat el Govern ni el govern d’Ada Colau a Barcelona. ¿Hi hauria d’haver hagut un pacte de reciprocitat? ¿Ha fallat alguna cosa en aquests tres àmbits?

–Probablement, cap dels tres ho devem haver fet prou bé. Hi havia la possibilitat, hi havia la necessitat, és la reclamació de la ciutadania i cada un en el seu àmbit hauria de ser responsable. Tots tres hem fallat, és molt recomanable que hi hagi pressupostos i recuperar aquesta voluntat de diàleg i que la puguem exercir. Avui segurament és un dia complicat, ha passat el que ha passat al Parlament i això pot produir un cert distanciament. Tothom ha explicat els seus motius i tots segurament són vàlids. Jo i les nou persones que som a la presó el que diria és que ho intentem demà. No podem perdre aquesta voluntat d’avançar per la via del diàleg.

–Si ens permet una pregunta més frívola, ¿com han viscut vostès la caiguda del Barça davant del Liverpool?

–¡Dur, dur, dur, carai! (riu). Sí, Francament. Bé, jo he viscut dues [derrotes] a la presó. Ja vaig viure la de Roma. Pensava 'no us preocupeu, això passa una vegada cada deu anys’. La vaig espifiar. Però és igual, això serveix per al futbol i per a tot: l’endemà t’has d’aixecar, de continuar lluitant, anar al partit de Getafe i jugar-lo. La vida continua. Va ser un cop, no ho negaré, vaig passar mala nit. Tinc altres problemes i no vull acumulació de problemes. Si guanyem la Lliga i la Copa del Rei també serà molt important.

–¿Què s’aprèn de la presó?

–Primer, et coneixes a tu mateix, vius una situació que cap de nosaltres, els nou que som a la presó, havíem pensat poder viure. De vegades penses 'no ho aguantaré', però aguantes això i el que faci falta. Tenim eines, recolzament social, i això hi ajuda. Hi ha gent aquí que ho passa molt malament, que se sent molt sola, que no tenen ningú. Jo puc fer deu trucades, però hi ha gent que no té a qui trucar, que no té ningú que el vingui a visitar. No pregunto a la gent el delicte que han comès. Aquí he trobat molta humanitat, gent molt amable. El primer dia, amb [Raül] Romeva, anava francament acollonit i de seguida van venir dues persones, els caps del mòdul, a dir-nos que no ens preocupéssim. Jo pensava 'aquest tio me la vol colar', però la gent és amabilíssima. També he conegut coses dures i que si caus t’has de tornar a aixecar.

–¿Què enyora més de Barcelona?

–Passejar, la vida quotidiana de cada dia. Sortir de casa. Respirar, veure la ciutat. Somio veure la muntanya o el mar, però aquí aprens a viure el present, no pensar que ara estaria buscant bolets a Viladrau o passejant amb barca pel cap de Creus, perquè llavors ets presoner. No, te n’has d’oblidar i viure de la millor manera el que et toca viure. Molta gent ho ha superat i nosaltres també ho superarem.

Notícies relacionades

Enquesta eleccions municipals Barcelona: Maragall guanyaria però necessitaria pactes per governar

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

–Fa diverses campanyes electorals que no hi ha unitat amb ERC. ¿Està pendent una última batalla per l’hegemonia en l’independentisme?

–No m’ho plantejo com una batalla... em crida el funcionari [de presons] i tinc 30 segons. La meva visió és cada vegada més de país, en aquest cas de Barcelona. El que la gent ens demana és unitat. Almenys unitat estratègica i tenir les idees clares. I això depèn de nosaltres. Si ho aconseguim haurem fet un treball positiu.